Una recepta cuinada a foc lent

Encara són joves però ja n’han vist de tots colors i acumulen una motxilla farcida d’experiències. Berta Busquets (Palau-solità i Plegamans 1995), Laura Puigdueta (Caldes de Montbui 1995) i la portera Laura Vicente (Barcelona 1998) ja formaven part d’aquell Palau romàntic que va sorprendre el món arribant a la final a quatre de la lliga europea el 2016 a Manlleu. Les dones incansables que van meravellar per la seva honestedat i per un hoquei agraït de veure, més visceral que l’actual, havien entrat en escena. Un exercici d’aprenentatge al més alt nivell que va concloure amb una derrota en les semifinals contra les amfitriones per 5-3. El llavors intocable Voltregà va ser campió. L’equip vallesà, que aleshores dirigia Miquel Busquets, va adquirir experiència, una inversió de futur. El 2019, altre cop a Manlleu, va arribar a la final. La va perdre davant del Voltregà, que va apel·lar als galons i l’ofici. La marabunta groga, però, ja era imparable. La pandèmia va anul·lar la competició l’any 2020, i el 2021 el Palau va fer eclosió a Europa. Un 6-1 espaterrant contra el Voltregà va tancar un cicle al club osonenc i va encetar el del conjunt vallesà en un Maria Víctor ple a vessar. La simbiosi va posar el poble –d’uns 15.000 habitants– al mapa europeu al crit de Pa pa pa pa pa pa pa pa... Palau!. La proposta d’atac sense treva li va permetre guanyar també la lliga catalana i l’OK Lliga. Una trilogia màgica. El projecte iniciat a segona catalana pel tècnic Miquel Busquets en un equip en què ja hi havia Berta Busquets, Laura Puigdueta i Paula Ferrón havia cristal·litzat. Amb un bloc de jugadores de la base, el Palau va pujar a l’OK Lliga el curs 2010/11 i havia guanyat dues lligues (2014/15 i 2018/19). Europa era la cirereta.

Al trio de figures internacionals ja s’hi havien unit la golejadora empedreïda Aina Florenza, procedent del Mataró, i les jugadores del planter Mariona Colomer i Carla Fontdeglòria, a més de Laia Juan i Gisela Vicente, imprescindibles per explicar el ritme frenètic i ordenat que imposava el conjunt que dirigia el tècnic argentí Ivan Jaquierz. El Palau va repetir el 2022 amb un Gigonazo de manual contra el Telecable amb Ivan Sanz a la banqueta en una altra final apoteòsica.

Però no sempre es pot guanyar. El 2023 va caure per 6-3 en la semifinal contra el Telecable i l’any passat va cedir davant del Vila-sana (3-0). Enguany, altre cop al María Víctor surt de favorit pel factor pista en un context de màxima igualtat en què també hi ha un altre equip de parla catalana: el Fraga. Jugarà demà la semifinal contra el Benfica (13 h). El Telecable i l’equip de la Franja (16 h), que defensa el títol, disputaran l’altre partit. El nucli dur es manté, tot i que Aina Florenza afronta el seu darrer ball europeu amb el conjunt vallesà. L’any que ve jugarà al Vila-sana, que ja feia temps que li anava al darrere. De fet, mig món la volia. Florenza té gol, físic i determinació. Marca diferències. El Palau no podia igualar l’oferta i tenia coll avall la seva marxa. Però no preveia que la seva nova perla del planter, Elsa Salvanyà, amb present i futur, també faria les maletes per anar al Pla d’Urgell. Tocarà adaptació i reinvenció.