Jordi Adroher (Shum) anuncia que penja els patins a final de curs

Jordi Adro­her (Ribes de Fre­ser 1984) ha anun­ciat en un emo­tiu comu­ni­cat publi­cat en el compte d’Ins­ta­gram del Shum Frit Ravich Maçanet que es retira a final de curs amb 40 anys i una tra­jectòria espec­ta­cu­lar al més alt nivell apel·lant a la seva tècnica depu­rada, al seu olfacte gole­ja­dor i al seu com­por­ta­ment sem­pre excels a la pista. El juga­dor del Shum Frit Ravich, con­junt que lluita per tor­nar a l’OK Lliga, agra­eix el suport rebut per la família, els entre­na­dors i els club on ha jugat: Ribes de Fre­ser, Shum Maçanet, Llo­ret, Vic, Barça, Reus, Bre­ganze, Ben­fica, Liceo, Oli­vei­rense i la selecció espa­nyola. Adro­her ha estat i és un dels millors mala­ba­ris­tes que ha donat mai l’hoquei sobre patins català i mun­dial i gran espe­ci­a­lista en el llançament de fal­tes direc­tes.

“Vull comu­ni­car que aquesta serà la meva última tem­po­rada. Marxo amb un sen­ti­ment d’orgull i agraïment per totes les experiències que l’hoquei m’ha permès viure”, explica Adro­her, que se sent “molt afor­tu­nat d’haver con­ver­tit la meva passió en el meu camí de vida”. Adro­her com­pleix la segona tem­po­rada d’aquesta etapa al Shum en l’OK Lliga Plata. L’equip manté la con­dició d’invicte en la lliga i ell ha tin­gut un paper pre­pon­de­rant. “Vull donar les gràcies a tots els clubs on he tin­gut la sort de jugar i créixer com a juga­dor i com a per­sona. Ha estat un honor haver ves­tit aques­tes samar­re­tes“ afirma el juga­dor, que segueix amb el capítol d’agraïments: “També vull donar les gràcies a tots els entre­na­dors de base que he tin­gut, for­ma­dors, entre­na­dors, mem­bres de l’staff tècnic, equips mèdics, com­panys d’equip, amics i afi­ci­o­nats. I sobre­tot, gràcies a la meva família. A la meva dona i a les meves filles per tots els sacri­fi­cis que heu fet per mi, ho sou tot. Als meus pares i a la meva ger­mana, per estar sem­pre al meu cos­tat i acom­pa­nyar-me a tot arreu, en cada pas que he fet d’aquest camí. Ho deixo com volia fer-ho, a casa, envol­tant de la meva gent i gau­dint fins al final.”

Inter­na­ci­o­nal abso­lut i campió de tot –tri­campió del món i tri­campió d’Europa amb la selecció espa­nyola i amb dues copes d’Europa a les vitri­nes, una amb el Barça (2009/2010) i una altra amb el Ben­fica (2015/2016)–, és un dels pocs que poden pre­su­mir d’haver jugar les tres grans lli­gues. Era un ado­les­cent quan va debu­tar amb el SHUM Maçanet en l’OK Lliga. Es va fogue­jar al Llo­ret (2002-2006) i al Vic (2006-2009) va fer eclosió. També va pas­sar pel Barça (2009-2011) i pel Reus (2011-2014) abans de mar­xar al Bre­ganze (2014/2015). Al Ben­fica (2015-2020), va tri­om­far ple­na­ment tot i un final amarg. Al Liceo (2020-2022) el van aco­llir amb els braços oberts i va gua­nyar una copa i una super­copa abans de tor­nar a por­tu­gal per jugar amb l’Oli­vei­rense i de tan­car el cer­cle a Maçanet de la Selva en el club en que va debu­tar a l’OK Lliga quan era un ado­les­cent.