El Noia Frei­xe­net vol gau­dir de la festa a Mato­sin­hos en una final a qua­tre en què la pressió la tenen els tres equips por­tu­gue­sos i en què l’equip català vol ser el tapat. El con­junt de Car­los Cor­tijo vol dis­fru­tar el premi d’haver arri­bat a les semi­fi­nals eli­mi­nant el Tris­sino en una lliga euro­pea per emmar­car en què és l’únic club català que encara aspira al títol i des­a­fiarà la tríada lusi­tana. El rival en la semi­fi­nal, a més, el Bar­ce­los (16 h), és el que hau­ria triat, tot i que està invicte. No pas perquè no sigui un equipàs que va ser campió d’Europa el 1991, sinó perquè en la fase de grups l’equip sadur­ni­nenc hi va esgar­ra­par dos empats. Això sí, té el pit­xitxi de la lliga por­tu­guesa i de la lliga euro­pea, Miguel Rocha, un juga­dor peri­llosíssim. El Noia va ser campió el 1989. El Porto té tres coro­nes (1986, 1990 i 2023) i el Ben­fica n’atre­sora dues (2013 i 2016).

En tot cas, hi ha coin­cidència gene­ra­lit­zada res­pecte al fet que l’invicte Ben­fica és favo­rit perquè ha estat el millor en la fase de grups, amb una gran vocació ofen­siva, lide­rat a la ban­queta per Edu Cas­tro i per Pau Bar­galló a la pista, i amb juga­dors de la talla de João Rodri­gues i Lucas Ordóñez. Arriba, a més, amb la pri­mera posició de la lliga regu­lar por­tu­guesa sota el braç. El Porto, el seu rival en la pri­mera semi­fi­nal (13 h), va tren­car el glaç històric que el tena­llava amb el seu dar­rer títol, juga a casa i això, en aques­tes fases, sem­pre pesa, tant pel cos­tat nega­tiu de l’excés de res­pon­sa­bi­li­tat com pel posi­tiu del públic. Els seus juga­dors, a més, són molt expe­ri­men­tats, amb Hélder Nunes i Gonçalo Alves de pals de paller i amb la garan­tia a la por­te­ria de l’oso­nenc Xavi Malián.

L’expe­dició del Noia Frei­xe­net va mar­xar ahir al matí des de l’aero­port Josep Tar­ra­de­llas cap a Porto i a la tarda va pro­var la pista al pavelló de Mato­sin­hos –un dis­tricte de Porto–, el Cen­tre d’Esports i Con­gres­sos, amb capa­ci­tat per a 3.800 espec­ta­dors, adi­ent a la mag­ni­tud de l’esde­ve­ni­ment. Porto ja va ser la seu de la final a qua­tre del curs pas­sat, sense cap equip català i amb títol de l’ara absent Spor­ting Club –campió en tres de les cinc últi­mes edi­ci­ons i eli­mi­nat aquest curs a les pri­me­res de canvi–, al pavelló Rosa Mota - Super Bock Arena. El dar­rer títol català en la lliga euro­pea el va con­que­rir el Barça el 2018, també a Porto, però al coli­seu del Porto, el Dragão Caixa, en una final èpica.