Edu Amat
TÈCNIC DEL PONS LLEIDA D'HOQUEI
“Som mentalment forts i sòlids gairebé tot el partit”
“El Lleida i l’Aplec del Cargol treballen per promocionar el duel de dissabte contra el Liceo. Si l’Onze de Setembre empeny, juguem amb dos més”
“ Té una virtut que és molt difícil en hoquei: té gol”
Edu Amat (Girona, 1989) viu una temporada històrica al Pons Lleida. El seu equip va assaltar dissabte Riazor en la pròrroga (5-6) en un partit memorable dels quarts de l’OK Lliga i és a un triomf –dissabte, a casa (18 h)– d’arribar per primera vegada a les semifinals de la competició. Abans, el Llista, nom originari del club, havia arribat per primera vegada a la final de la copa, que va perdre contra el Reus a Calafell. Criat a Fornells de la Selva i exjugador del GEiEG i el Girona, Amat es va traslladar a Lleida per estudiar INEFC i s’hi va quedar –viu a Bell--lloc d’Urgell–, tot i que també va treballar en la base de l’Igualada. Es va foguejar de segon al costat d’Albert Folguera i també va ser preparador físic de l’equip. Compleix la segona temporada al capdavant del Pons Lleida.
Que se sent guanyant a Riazor?
Estem molt contents d’haver guanyat el partit de portar el primer punt cap a casa. Sabíem que l’equip estava preparat per aconseguir una victòria així.
Més enllà dels golassos de Nuno Paiva forçant la pròrroga i decidint en l’últim minut del temps afegit, s’han de fer moltes coses bé per derrotar el Liceo a Riazor.
Evidentment, quan jugues contra aquests equips saps que has d’intentar minimitzar els errors i fer les coses molt ben fetes. L’equip ha demostrat tota la temporada que és capaç de fer-ho, que som un equip mentalment fort i sòlid en la majoria dels 50 minuts de partit i així ho va demostrar, amb treball i amb la creença en les possibilitats. Vam dur el partit a la pròrroga arriscant amb el cinc contra quatre i en el temps afegit vam jugar-lo amb molt de cap, sent capaços de posar-nos per davant només començar. L’empat d’ells no ens va afectar. A més, vam gestionar molt bé les últimes possessions, acabant amb el gol del Nuno, que va ser el colofó.
Van fer semifinals ajustadíssimes contra el campió, l’Igualada, en l’Europe Cup; final de copa i ara són a un triomf de tornar a fer història. Una temporada rodona.
Quan has fet alguna cosa que no has aconseguit abans, ja passa a ser una temporada històrica, però nosaltres ara estem centrats en el pròxim partit. Sabem que hem fet una cosa important que ens dona aquest petit marge en el play-off, perquè ara tenim dos partits per intentar aconseguir aquest segon punt i ells, en canvi, no tenen marge. Però nosaltres encara no hem fet res i volem el segon punt per arribar a les semifinals, que és el nostre objectiu.
Tota la pressió la té el Liceo?
Ja la tenia. Ells intentaran traslladar-nos la pressió en el sentit que nosaltres ara tenim un partit decisiu a casa. És com un partit de tennis.
Dissabte, a més, hi ha les festes de l’Aplec del Cargol. L’Onze de Setembre hauria d’ésser ple de gom a gom.
Esperem que sigui així. Sé que el club treballa amb l’Aplec, que al final és una entitat amb la qual el club té una relació de fa molts anys. Les dues entitats treballen per promocionar aquest partit. A part que l’equip enganxa, és un cap setmana de mentalitat festiva i hem d’intentar que vinguin. Sempre ho dic, quan l’Onze empeny, no és que juguem amb un home més, juguem amb dos més.
Nuno Paiva, quin gran fitxatge...
Fa molts anys que el Lleida ens movem en aquests tipus de mercats. No tenim el potencial dels grans i en l’àmbit de Catalunya som en una zona complicada per portar jugadors perquè s’han de canviar de domicili i això costa. Fa temps que vam apostar per aquest mercat, entre cometes, secundari de jugadors que estan en altres lligues i que no han acabat de despuntar. Evidentment, no sempre ens han sortit tan bé com amb el Nuno, que és un jugadoràs. No havia estat mai a OK Lliga i tenia certes coses a polir, tot i que ja tenia una qualitat i un talent brutals. A més, té una virtut que és molt difícil en aquest esport: té gol, es capaç d’aparèixer en els moments importants i fer gols significatius. I això per a un equip com nosaltres és molt important.
No el podran retenir...
No. Ja ha signat amb el Liceo. També se n’anirà el Tombita, que el tenim cedit pel club gallec.
És llei de vida.
No podem aspirar a més econòmicament i tenim un perfil de plantilla amb projecció i amb jugadors semiprofessionals que ens està donant resultat. La part positiva és que el perfil d’equip formador resulta atractiu per a molts jugadors. I això ens ha permès tenir jugadors com el Nuno, el Nico, el Darío en el seu moment, que després fan el salt.
Ja es diu que per la copa al febrer les plantilles del curs vinent ja estan mig tancades.
I fins i tot abans. Nosaltres i Portugal som les grans potències i tampoc hi ha tants jugadors. Els club es mouen aviat perquè és complicat. A més, ara les plantilles són més llargues i si no tens quatre canvis no competeixes.
Vostè que és preparador físic, doni’m la seva visió sobre el canvi que ha fet l’hoquei sobre patins en els darrers deu anys a nivell d’intensitat.
El nou reglament va propiciar canvis. El fet de limitar les faltes implica que el joc és molt més ràpid i molt més dinàmic. Hi ha menys pauses perquè el jugador recuperi i has de recuperar amb el canvi. Si no estàs al cent per cent, no pots competir. L’hoquei és mes dur en el cos a cos i costar xiular faltes. El jugador ha d’estar més fort físicament. Abans s’acabava tot amb una falta. Els jugadors ja no poden jugar tants minuts, tot i que hi ha excepcions com el Jordi Bargalló (Noia), que en juga gairebé 40 per partit però que se sap gestionar molt bé. No va a certs contactes i situacions i ho supleix amb qualitat. Com ell n’hi ha dos en tota la lliga.
Què va aprendre al costat d’un mestre com l’Albert Folguera?
Fa molts anys que el conec i hi après molt, des de la primera etapa abans de ser oficialment el seu segon entrenador i primer el preparador físic de l’equip. Quan vaig tenir el plaer de formar part del seu cos tècnic va ser un aprenentatge diari. A més, tinc la sort de poder dir que vaig guanyar un amic. Vivim al mateix poble i sortim en bicicleta molts dies. Mantenim el contacte setmanal. És una persona que té una visió de l’hoquei diferencial i té moltíssima experiència. Les seves paraules són consells. L’as d’escoltar bé i apuntar el que et diu en una llibreteta.
Un tècnic valent que no s’impressionava mai per res...
Part de l’ADN que té el Lleida d’esperit competitiu i de creure’s que pot competir contra qualsevol el devem a ell, a la seva mentalitat. Va pujar l’equip a l’OK Lliga, el va assentar a dalt i de mica en mica va inculcar l’esperit que es podia competir i guanyar els millors. Tenim la sort que això s’ha quedat fins del vestidor. Tots els que hem crescut amb ell hem assumit aquests principis com a nostres. Tothom que ve a aquest vestidor té molt clar que, per molt que no siguem un club professional, volem ser un club guanyador.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.