La figura de la final
El superhome de la nit de Da Luz
Els 4 gols de Manel Chércoles en la tornada a Lisboa van ser vitals. Aliè a la calor i el cansament, va exercir de líder i va signar un partit rodó
Quan va deixar el Barçava jugar al Sentmenat, el Vilanova i el Lloret, i després va ser entrenador
El magnific reportatge emès per Barça TV que va rememorar que s'han complert els 40 anys de la gesta del Barça a Lisboa contra el Benfica va servir també per subratllar que, amb la base d'un conjunt sòlid ple de figures, l'heroi del partit de tornada de l'eliminatòria va ser el gran i incombustible Manel Chércoles. Els seus mateixos companys, a pesar del pas inequívoc del temps, tenien molt clar a les seves evocacions que el capità, que va alçar la copa, havia estat una peça bàsica en la gesta, tant per la inspiració que va mostrar com pel seu estat físic incommensurable malgrat l'exigència de la situació. Tots en van quedar meravellats i el pas del temps no ha esborrat, ni de bon tros, la imatge del jugador que aquell dia es va convertir en una superhome. Chércoles va fer quatre dels sets gols del seu equip i, en el partit d'anada, n'havia obtingut un. Villacorta, que va marcar dos gos al pavelló Da Luz, havia estat el màxim golejador en el primer duel amb tres gols. Tots dos, per tant, van ser els estilets d'un grup molt sòlid format també pel porter Pons i pels jugadors de pista Vila, Brasal, Centell –el jugador que té més copes d'Europa al seu palmarès, amb 10 de guanyades, al davant de Beto Borregán (9)– i Riera I.
13 anys de blaugrana
Chércoles va estar durant tretze temporades al Barça, club en el qual va ingressar amb només 18 anys. Quan va marxar va continuar vinculat a l'hoquei sobre patins al Sentmenat; el Vilanova; el Lloret, club al qual va salvar del descens quan militava en la primera estatal, i el Blanes. Tenia 40 anys, quan estava al Lloret, però no s'arrossegava pas. Gens ni mica. Faltaven nou partits per al final del campionat i el conjunt de la Selva, amb Chércoles ja inclòs en les alineacions com a fitxatge desesperat, va aturar la seva sagnia i no en va perdre cap més. En tota la seva carrera, el jugador vallesà es va guanyar merescudament la fama de tenir bons resultats en els clubs en que jugava.
Entre els guardons que li fan més il·lusió de la seva vida esportiva en subratlla els dos de màxim golejador que va obtenir als mundials del 1971 i el 1974. Curiosament, en els dos campionats, la selecció espanyola va ser subcampiona. Va ser campió del món el 1970 i el 1972 i va completar un total de 125 partits internacionals amb l'estatal.
Amic d'Eladio
De ben jove, va intentar jugar al futbol amb el seu amic Eladio, posteriorment lateral blaugrana de gran record entre l'afició. Tots dos van fer una prova pel Barça. A Eladio el van escollir i Chércoles es va lesionar. Després que es va haver restablert, va començar a patinar a l'Arrahona de Sabadell, tot i que la seva primera gran passió havia estat el futbol. De seguida va destacar en l'hoquei sobre patins i va ser internacional en les categories inferiors.
Una vegada retirat, va ser entrenador. De fet, va obtenir l'ascens a la divisió d'honor amb el Blanes Sib el curs 1988/89, consumat amb un gran triomf per 0 a 6 a la pista del Lloret, que era el segon classificat i estava dirigit per Ricard Brasal, company al Barça en la gesta a Da Luz. La fita va ser històrica per al club selvatà, que es va convertir en el quart equip gironí que va accedir a la llavors anomenada divisió d'honor, darrere del Coma-Cros, un dels fundadors de la competició, l'AD Ripoll i el CH Lloret.
Publicat a
Notícies
Divendres,10 maig 2024