El repte més català
Mundial Angola 2013. Nou jugadors de casa i un d'asturià s'intentaran convertir en la primera selecció de la història d'aquest esport que obté cinc campionats del món consecutius
Fins que les coses no canviïn, sempre que hi ha un gran campionat d'hoquei sobre patins de seleccions, els jugadors catalans es vesteixen amb la samarreta de la selecció espanyola i guanyen. Sempre són els grans favorits per seguir dominant el món. Amb nou jugadors de casa i un d'asturià (Toni Pérez), l'equip que prepara el tècnic català Carles Feriche afronta en el mundial d'Angola un repte que mai fins ara cap selecció ha pogut materialitzar: obtenir el cinquè mundial consecutiu, una fita mastodòntica. Alhora, i per acabar d'afegir-hi el qualificatiu de llegendari a l'hipotètic títol, una altra corona desempataria el palmarès amb Portugal (15-15). Tot plegat, en el marc del primer mundial en territori africà.
Deu anys sense perdre, 55 triomfs seguits, cinc títols mundials dels últims sis –només amb catalans–i els set últims europeus guanyats són avals grandiloqüents per considerar que Espanya és la favorita, amb el permís dels de sempre. O sigui, Portugal, l'Argentina i Itàlia. Encara que Moçambic es va colar en les semifinals del darrer mundial, jugat a San Juan el 2011 –va perdre contra Espanya per un ajustat 4-3, amb moments de pànic–, els rivals més temuts són els clàssics. Darrere d'aquests històrics, i amb una gran similitud amb Moçambic, podríem convenir que hi haurà Angola, la selecció amfitriona –amb diversos portuguesos nacionalitzats, avisa Feriche–, per intentar-se plantar a les semifinals. Excolònia portuguesa, té un grup de jugadors prou competitiu que s'ha preparat a fons i que tindrà l'aportació de l'argentí nacionalitzat Martín Payero.
Els encreuaments, si tot va com ha d'anar i generalment són faves comptades, fan preveure una semifinal entre Espanya i Itàlia, si Angola abans no dóna la sorpresa, impulsada pels 12.000 espectadors que haurien d'omplir el Multisport Pavilion de Luanda, inaugurat aquesta mateixa setmana. Portugal i l'Argentina són en l'altra part del quadre.
Improvisació argentina
Els argentins tenen un equip de qualitat, amb Pablo Álvarez i Carlos Nicolía, però també van fer una gran selecció fa dos anys a San Juan i no van poder aturar l'allau catalana. Els sud-americans no obtenen el títol des de Reus 1999. A banda de tenir un equip inferior que en anteriors convocatòries, amb absències il·lustres com ara Lucas Ordóñez (Liceo), les seves condicions de treball i l'ambient no són idonis. Van suspendre a última hora la gira europea de preparació. Van viatjar sense els estics per un error de la federació i sense el seu tècnic, Darío Giuliani, per problemes amb el bitllet –va marxar l'endemà–. La nota positiva és el retorn del veterà exblaugrana Carlos López, campió d'Europa amb el Benfica, absent en els dos últims mundials.
CARLES FERICHE
“Mai cap selecció de cap esport ha guanyat cinc mundials consecutius”CARLES FERICHE
“Podem ser més que ningú. Ho dic cada dia als meus jugadors, que no cobren”Pedro Gil busca el seu sisè títol
El davanter sadurninenc Pedro Gil és l'únic supervivent de l'equip que el 2001 va assaltar San Juan contra l'Argentina en una final d'infart resolta en els penals i que va iniciar el període d'esplendor de l'hoquei sobre patins català. Gil, per tant, acumula cinc títols mundials i busca la seva sisena corona. El nou jugador del Forte dei Marmi tenia fins ara un altre company de viatge, el porter osonenc Guillem Trabal, que ja va caure de la convocatòria en el darrer europeu, jugat el 2012 a Portugal amb triomf d'Espanya en l'últim segon. Tots dos eren els únics jugadors amb cinc títols.
Molts canvis a Itàlia i Portugal
Itàlia afronta per fi una revolució com Déu mana en el planter i ha deixat a casa tots els vells. Ja era hora. Els transalpins tenen tres jugadors nacionalitzats argentins que la temporada passada van militar al Bassano i van arribar a les semifinals de la CERS: Federico Ambrosio –un jugador amb envergadura i molt de talent–, Gastón de Oro i Miguel Nicolás. Tots tres podrien ser bàsics en el conjunt de Massimo Mariotti. Portugal, per la seva banda, manté jugadors com ara Ricardo Barreiros i Luis Viana, però també aposta per una renovació profunda respecte de l'últim mundial.