Un món de diferència

ESPA­NYA7

XILE0

Els cata­lans i l'asturià de la selecció espa­nyola van fer ahir el millor par­tit del cam­pi­o­nat con­tra la volun­ta­ri­osa i meritòria selecció de Xile i avui llui­ta­ran con­tra l'Argen­tina per rei­te­rar el seu domini mun­dial abas­se­ga­dor. Amb Marc Gual ins­pi­rat de guia espi­ri­tual, l'equip de Car­les Feriche va encar­ri­lar el duel en la pri­mera part (3-0) i el va sen­ten­ciar amb dos gols més tot just arren­car el segon temps. Espa­nya ha gua­nyat cinc dels últims sis mun­di­als i busca el des­em­pat en el pal­marès amb els lusi­tans (15-15). Mai cap selecció fins ara, a més, ha gua­nyat la corona cinc vega­des segui­des i avui l'equip de Car­les Feriche té l'opor­tu­ni­tat d'esta­blir un nou regis­tre que superi els qua­tre d'Espa­nya entre el 2005 i el 2011 i els qua­tre també de Por­tu­gal entre el 1947 i el 1950 i entre el 1956 i el 1962. La curi­o­si­tat del par­tit va ser l'horari d'inici. Estava pre­vist per a 1/4 de 9, hora cata­lana, i es va can­viar l'horari el mateix matí (1/4 de 7). Una prova més del desori que acos­tuma a envol­tar aquest esport.

Per molt que es cata­lo­gui Xile com la reve­lació del cam­pi­o­nat, sem­pre és millor jugar-se les gar­ro­fes con­tra aquest con­junt que no pas con­tra l'Argen­tina o Por­tu­gal, potències eter­nes d'aquest esport. Amb un per­fil de potència simi­lar al del Bra­sil, els xilens van fer uns pri­mers minuts molt orde­nats i mai no van rifar la bola al davant. Amb el juga­dor del Gio­vi­nazzo italià Nicolás Fernández con­duint sem­pre els atacs, fins i tot van crear cert perill. A una escala infe­rior, però, que l'equip de Feriche, que feia tre­ba­llar el por­ter Armijo –bona qua­li­tat–sense arri­bar a dis­po­sar d'oca­si­ons gaire clares. Els xilens esta­ven ben posi­ci­o­nats. El con­text era perillós perquè els homes de Mau­ri­cio Llera s'ho ana­ven cre­ient, fins al punt que en el minut 9 van enviar una bola al pal de la por­te­ria de Sergi Fernández que va res­so­nar. Mal­grat que la supe­ri­o­ri­tat tècnica d'Espa­nya era irre­fu­ta­ble, en vista dels paràmetres incerts, Car­les Feriche va dema­nar un temps mort. I, acció-reacció, va aparèixer la vareta de Marc Gual per tren­car el par­tit. Pri­mer va ama­gar el xut exte­rior –una de les man­can­ces fins al moment– i va ser­vir una bona assistència dins del qua­dre que Adro­her, viu i precís, no va des­a­pro­fi­tar (1-0). Pocs segons més tard, va repe­tir per l'esquerra de l'atac xilè i va donar el gol mig fet a Bar­galló, que va entrar pel cantó opo­sat. Dues ope­ra­ci­ons de dis­tracció que els xilens ni tan sols van ensu­mar i que van cons­ta­tar la visió perifèrica del mig de Sant Sadurní d'Anoia, un geni. Una falta des­ca­rada comesa per Car­mona li va supo­sar la blava. La falta directa la va llançar amb mes­tria Pedro Gil, que va tren­car el por­ter Maxi Armijo (3-0) i va arro­do­nir, així, un segon tram de part per­fecte.

Toni Pérez va cla­var el quart a Armijo amb un xut cen­trat exte­rior, i Gual, per tot l'escaire, va uti­lit­zar el mateix mètode (5-0). Feriche va fer seure els titu­lars durant molts minuts perquè avui esti­guin més fres­cos i els suplents van man­te­nir el bon nivell. Els xilens van tenir l'opor­tu­ni­tat de mar­car en una falta directa que Sergi Fernández va atu­rar a Car­mona. De fet, el por­ter del Barça va estar incom­men­su­ra­ble una altra vegada i va aca­bar avor­rint els sud-ame­ri­cans, que tam­poc van estar de sort i van esta­ve­llar qua­tre boles als pals. Selva, també amb un llançament exte­rior, però aquest cop cre­uat, i Tor­ner, trans­for­mant un penal, van arro­do­nir un par­tit excel·lent.