Internacional

El triomf del planter

Copa de la CERS. Vuit dels deu jugadors del Noia campió són formats a la casa, un dels focus tradicionals i inesgotables de tècnica i caràcter al món

En un bon gra­pat dels equips de l'OK Lliga sobra­rien dits d'una mà a l'hora de fer un recompte de juga­dors for­mats en el plan­ter. El capítol d'excep­ci­ons, amb el permís del Vol­tregà, l'encapçala gene­ral­ment el Noia, far­cit sem­pre en per­cen­tat­ges alts de juga­dors de la casa i fidel a la filo­so­fia de l'enti­tat, que es va fun­dar el 1951 i de la qual han sor­tit figu­res.

La teo­ria s'exem­pli­fica amb el fet que vuit dels deu herois que van gua­nyar diu­menge la CERS a Forte dei Marmi –ciu­tat balneària amb gla­mur–, gràcies al tri­omf con­tra els amfi­tri­ons en la semi­fi­nal i la remun­tada en la final con­tra el Bre­ganze, ho han après tot al plan­ter del club de la capi­tal del cava. La força de la base del Noia, el seu caràcter innat, per tant, es va tor­nar a posar de mani­fest amb un èxit que endol­ceix els trams amargs vis­cuts recent­ment, com va recal­car el tècnic Fer­ran López de seguida. No en va, el Noia ha vist amb impotència les dues últi­mes edi­ci­ons de la copa per tele­visió, després de ser-ne sub­campió el 2012. Un altre exem­ple de la força del plan­ter, el dóna el títol esta­tal júnior –el pri­mer en la cate­go­ria– que el Noia va obte­nir el 2005. L'equip estava for­mat per Luis Gil i Víctor Ramírez a la por­te­ria, i Abel Ortega, Eloi Albesa, Octavi Font, David Crei­xell, Miquel Martí, Anto­nio Torreño i Sebas Moreno. Gil és l'actual por­ter i Albesa, un juga­dor franquícia al Moritz Ven­drell.

Sigui com vul­gui, Joan Fei­xas expli­cava en el repor­tatge poste­rior al seu anunci de reti­rada que cada cop és més difícil treure juga­dors perquè els joves d'ara tenen “menys capa­ci­tat de sacri­fici”. Reve­lava que no veia gai­res júniors amb apti­tuds per arri­bar al pri­mer equip, un mal endèmic gene­ra­lit­zat. Un major nom­bre de dis­trac­ci­ons, més oferta espor­tiva, una aposta també més gran pels estu­dis són altres fac­tors que expli­quen el dèficit.

A pesar de tot, el Noia ja ha començat a esprémer la gene­ració del 1994 i el jove Pau Bar­galló, el germà petit de Jordi Bar­galló (Liceo), s'ha con­so­li­dat. Fal­tarà veure quan triga a emi­grar atret per ofer­tes suco­ses i per la dinàmica històrica del Noia de ser un club vene­dor forçat per l'eco­no­mia. Al seu cos­tat, l'olotí Marc Julià, cedit pel Barça, ha cons­ta­tat la classe de què ja fa dues tem­po­ra­des par­lava Gaby Cairo quan n'era l'entre­na­dor al Barça i ja li rega­lava minuts per fogue­jar-se. A més de Julià, l'altre campió a Forte que no ha nas­cut a Sant Sadurní és el cam­bri­lenc Fran­cesc Gil.

El tècnic, també

Fer­ran López és la punta de llança i un altre cas de for­mació genuïnament sadur­ni­nenca. Va ser pri­mer juga­dor del club i, més tard, segon de Blai Carda en l'etapa post-Bar­celó. L'estruc­tura segueix amb un gra­pat de tècnics anònims i alhora impres­cin­di­bles.

Una fornada brutal

A partir del 2001, han plogut els títols mundials conquerits per jugadors formats a l'Ateneu. El paradigma és Pedro Gil, que ha guanyat els cinc últims
i sis en total (2001, 2005, 2007, 2009, 2011 i 2013) amb la selecció espanyola, gairebé sempre formada exclusivament per catalans. Marc Gual (5) i Jordi Bargalló (4) en són els altres dos estendards. Per tant, tres dels millors jugadors del món de l'última dècada són formats a l'Ateneu, sense oblidar altres cracs com ara Xavi Caldú, que viu un idil·li etern amb el gol. El 2001, a San Juan, al costat de Pedro Gil també hi havia l'actual tècnic del Moritz Vendrell, Guillem Cabestany, que va triomfar plenament també en l'Igualada. En un viatge en el temps una mica més llunyà recordarem Santi Carda, un dels estendards de l'hoquei sobre patins dels anys noranta que va liderar l'època gloriosa de l'Igualada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.