“Hem de saber gestionar l'èxit”

Sí, Sant Sadurní està de festa una altra vegada i és que l'ale­gria ha estat enorme. És un altre títol euro­peu que ens omple d'ale­gria a tots.

Sens dubte, nosal­tres sabíem que podíem acon­se­guir-ho. El par­tit pas­sava per dife­rents opci­ons i vam por­tar a l'extrem el plan­te­ja­ment que teníem al cap. La creença que teníem era molt forta i això ens va fer créixer a poc a poc. Al final tot va sor­tir com estava pla­ne­jat i vam asso­lir aquest títol.

El Barça és supe­rior, molt supe­rior, al Noia. Ho és sobre­tot en l'aspecte indi­vi­dual, en l'un con­tra un. Sabíem que la nos­tra força estava en el con­junt, estava en l'equip, que tre­ba­lla com un grup soli­dari, i així podíem superar les seves indi­vi­du­a­li­tats. I així va ser.

La nos­tra for­ta­lesa és el grup, la cohesió i també la força men­tal que tenen aquests juga­dors i aquest club, per ADN, per història, per recor­re­gut, per experiència. Crec que ens ho vam creure i que sabíem exac­ta­ment el que havíem de fer per con­tra­res­tar el poten­cial indi­vi­dual del Barça.

Crec que la feina dels entre­na­dors és no equi­vo­car-se i aju­dar molt els juga­dors. Hi ha moments pun­tu­als en què tenim certa influència en el joc, com poden ser els temps morts en què reor­ga­nit­zes l'equip. També hi va haver la decisió de qui llançava els penals i l'ordre en què els volíem tirar. Penso que aquí també hi hem d'inci­dir els entre­na­dors. I després evi­dent­ment una de les peces impor­tants era el por­ter. En aquell moment hi havia unes con­sig­nes que no eren tècni­ques, perquè jo no sóc por­ter, i l'únic que volia era aju­dar i ani­mar.

No, el que sí que és cert és que amb el 3-1, no recordo quan que­dava, hi va haver un punt d'inflexió en el temps mort. Si el Barça ens hagués fet el quart gol hau­ria estat gai­rebé insal­va­ble. Penso que allà ens vam saber reor­ga­nit­zar, ens ho vam tor­nar a creure i vam tor­nar als orígens del pla. El que vam fer va ser inten­tar tor­nar a entrar en el par­tit amb un gol que per sort va arri­bar. I amb el 3-2 tot can­via. És un altre esce­nari en què ens vam moure molt bé i men­tal­ment vam ser forts.

Ara el que hem de fer és dis­fru­tar, però hau­rem de saber ges­ti­o­nar l'èxit, que és una altra de les coses impor­tants de l'esport. És a dir, pre­fe­reixo poder ges­ti­o­nar l'èxit, però tocant de peus a terra. Quan ens tro­bem dilluns [avui] el que farem és par­lar de com ges­ti­o­na­rem aquesta victòria perquè ens afecti en clau posi­tiva. Tot acaba de començar i el que s'ha de fer és com­pe­tir i gua­nyar, i per com­pe­tir i gua­nyar s'ha d'estar pre­pa­rat. Si no ho estem no gua­nya­rem, no dis­fru­ta­rem i no serem feliços.

Són punts impor­tants per situar-nos en una zona bona de la clas­si­fi­cació. Sí que és veri­tat que podem pagar el can­sa­ment, tant físic com psi­cològic, però penso que si men­tal­ment som forts tot és supera­ble.

Sí, però crec que vam arri­bar a la copa con­ti­nen­tal en el punt que volíem en tots els aspec­tes. També és cert que les incor­po­ra­ci­ons són exju­ga­dors i que segu­ra­ment el procés d'adap­tació és més fàcil. Tot i així hem d'aca­bar de polir cose­tes, però l'equip arri­bava molt pre­pa­rat.

Pri­mer de tot, clas­si­fi­car-nos per a la copa. Ho hem de fer sí o sí, és el prin­ci­pal objec­tiu. Fa dues tem­po­ra­des que no hi anem i això per­so­nal­ment em genera pre­o­cu­pació. Després ens hem d'inten­tar colar en la final a qua­tre de la copa de la CERS per tor­nar-la a llui­tar i inten­tar reva­li­dar el títol. I la lliga sense play-off veu­rem on ens porta. Al final, aca­bar la lliga costa, però si man­te­nim la línia inten­ta­rem llui­tar per una bona posició.