Qua­tre dels grans títols en joc i cap títol. Les selec­ci­ons espa­nyo­les no van poder pujar a la part més alta del podi ni en l'euro­peu abso­lut, ni en el sub-20, ni en el sub-17, ni en el mun­dial femení. Ni tan sols en un cam­pi­o­nat menor com la copa Lla­tina sub-23 –amb només Por­tu­gal, Itàlia i França– es va poder gua­nyar la meda­lla d'or. Els nois van aca­bar segons en totes les com­pe­ti­ci­ons i les noies van ser nove­nes, la pit­jor clas­si­fi­cació de la història, en el mun­dial. Només fa tres anys, el 2011, tot va ser a l'inversa i la selecció esta­tal va gua­nyar els qua­tre grans títols que va dis­pu­tar: el mun­dial abso­lut, el sub-20, l'euro­peu sub-17 i l'euro­peu femení. Des de feia 21 anys, les selec­ci­ons espa­nyo­les gua­nya­ven com a mínim un gran títol. L'últim any sense empor­tar-se una meda­lla d'or va ser el 1992.

El direc­tor tècnic de la Fede­ració Espa­nyola de Pati­natge i selec­ci­o­na­dor abso­lut, Quim Paüls, mani­festa que aquests resul­tats han estat per sota de les expec­ta­ti­ves i les pos­si­bi­li­tats que tenien els dife­rents equips, però també diu que gua­nyar tres meda­lles de plata no és un resul­tat dolent. Con­si­dera, però, que aques­tes meda­lles indi­quen on estan actu­al­ment i que “el que cal és millo­rar”. Paüls comenta que no s'ha de can­viar la filo­so­fia de joc que tenen les dife­rents selec­ci­ons esta­tals i diu: “Uns resul­tats d'un any no han de con­di­ci­o­nar una manera d'enten­dre l'hoquei.” Per ell, els ante­ri­ors selec­ci­o­na­dors espa­nyols van fer una gran feina: “Tant Catxo Ordeig com Car­les Feriche ens han dei­xat el llistó molt alt.” I explica que la pressió per fer-ho be s'assu­meix i que si vin­gues­sin d'una etapa de mals resul­tats també hi hau­ria la pressió per tor­nar a gua­nyar.