Una estelada presideix el partit de la CERS Trissino-Igualada

“Només entrar i veure això, ja tenia bones sen­sa­ci­ons. Gran par­tit”, va ser la piu­lada en el Twit­ter que va fer el dele­gat del Mon­bus Igua­lada David Figue­ras @Puyi­ru­ral dis­sabte, 7 de febrer, quan va veure una este­lada pen­jada en un late­ral del Palas­port Comu­nale que pre­si­dia al cos­tat de la ban­dera ita­li­ana i d'altres. L'expe­dició del Mon­bus Igua­lada aca­bava d'ater­rar a la vila ita­li­ana de la regió del Vèneto –nord d'Itàlia– per jugar la tor­nada dels vui­tens de la CERS, i la imatge, després de més de 1.000 quilòmetres en auto­car, va ser, si més no, recon­for­tant. De fet, va ser un pre­sagi, perquè l'Igua­lada va impo­sar-se per 3-4 i va pas­sar als quarts de final amb molt de pati­ment. En parau­les de Puyi publi­ca­des pel blog de l'Igua­lada HC: “Els tres últims minuts s'han fet eterns. Han estat més llargs que les 15 hores de car­re­tera del viatge de tor­nada.” La impli­cació de tot el grup i la ins­pi­ració del por­ter Elagi Deitg van cata­pul­tar els de Fran­cesc Monclús. El rival en quarts serà el Follo­nica –7 i 21 de març, la tor­nada a fora.

“També hi havia altres ban­de­res, com ara l'espa­nyola, però no les vaig foto­gra­fiar. Va ser una ale­gria veure l'este­lada. Vaig par­lar amb els pares del juga­dor català del Tris­sino Marc Pallarès i em van expli­car que va ser ell qui la va fer posar tant enguany com l'any pas­sat”, relata Figue­ras, que recorda el cas opo­sat en l'eli­mi­natòria ante­rior con­tra el Tur­quel por­tuguès: “Ens van posar l'himne l'espa­nyol. Tots els nos­tres juga­dors van mirar cap al terra. Un cop aca­bat, un juga­dor del Tur­quel va venir i em va dir: «Què, l'hem cagat, no?»”

Marc Pallarès, nas­cut a Cal­des de Mont­bui i amb una àmplia experiència en l'hoquei sobre patins italià, en el qual va ater­rar després de qua­tre tem­po­ra­des en el Lleida, té molt clars els seus ide­als: “Allà on vaig hi va l'este­lada i quan he can­viat de club –Bre­ganze, Bas­sano, Follo­nica– per dife­rents parts d'Itàlia, sem­pre l'he pen­jada. Fa nou anys que jugo a Itàlia i sem­pre l'he dut amb mi. Estic orgullós de ser català.” Tal és el seu grau de vin­cu­lació a les ter­res ita­li­a­nes que el 2013 va deci­dir adqui­rir la naci­o­na­li­tat transal­pina: “Segu­ra­ment mai no m'he sen­tit espa­nyol a nivell fede­ra­tiu i amb la naci­o­na­li­tat ita­li­ana no comp­tes com a estran­ger.” Pallarès no va poder votar el 9-N perquè va tenir par­tit el 8-N i l'11-N i espera no fal­tar a les pro­pe­res elec­ci­ons: “Espero i estic segur que hi seré. En les ante­ri­ors, com a molts altres cata­lans a l'estran­ger, se'ns va negar el dret a votar.”