El Barça va plas­mar ahir la seva teòrica supe­ri­o­ri­tat al Pala­Sind de Bas­sano en una final esqui­zofrènica con­tra el Vic i va sumar la 21a copa d'Europa, amb què reva­lida el títol con­que­rit l'any pas­sat al Palau i repe­teix per pri­mera vegada en aquesta dècada. El 4-1 del pri­mer temps, amb reci­tal de llançament exte­rior per obrir la llauna, va dei­xar el par­tit vist per a sentència. Amb 1-1, dos gols con­se­cu­tius –amb xuts de pala espec­ta­cu­lars– de Xavi Bar­roso van deses­ta­bi­lit­zar el con­junt de Fer­ran Pujalte, que va come­tre massa errors. Però l'equip de Ricard Muñoz va per­do­nar exces­si­va­ment en el segon temps i el Vic va aga­far con­fiança, va inti­mi­dar fins al 4-3 i va per­se­guir una desena falta dels blau­grana que no va arri­bar i que hau­ria pogut forçar la pròrroga.

La final va arren­car amb un Barça més actiu bus­cant les opor­tu­ni­tats de llançament a distància, amb boles pen­ja­des dins l'àrea i cul­mi­nant amb xuts la majo­ria de con­tra­a­tacs. En defensa els blau­grana es reple­ga­ven ràpida­ment a l'àrea dei­xant-hi sem­pre dos juga­dors, amb la qual cosa evi­ta­ven les inter­na­des rivals. Als qua­tre minuts, després d'un atac del Vic, Matías Pas­cual va aga­far una bola, va arri­bar a por­te­ria i davant de dos defen­sors va engal­tar un potent llançament (1-0). Després del gol, el por­ter vigatà va aguan­tar l'equip davant els llançaments blau­grana. El Vic bus­cava les seves opor­tu­ni­tats amb arren­ca­des per la tanca pen­jant la bola al segon pal. En una d'aques­tes Romà Ban­cells va fer l'arren­cada, Titi Roca va picar la bola i va fer l'empat (10').

A par­tir d'aquí l'efec­ti­vi­tat bar­ce­lo­nista va tren­car el par­tit abans del des­cans. Al 13', només de sor­tir a pista, Xavi Bar­roso va tenir una pos­sessió sense pressió de cap defen­sor en què va fer una arren­cada per engal­tar la bola al pal esquerre abans que acabés al fons de la por­te­ria. Cinc després Sergi Pana­dero va can­viar la bola de dreta a esquerra cap a Bar­roso i de nou de potent llançament cre­uat va batre un Grau ara des­en­cer­tat amb una atu­rada tova que va dei­xar pas­sar la bola. El 3-1 pujava al mar­ca­dor.

El Vic va tenir l'ocasió d'entrar al par­tit tres minuts abans de la mitja part amb un penal per patí de Pablo Álva­rez, però, com ja va fer en les semi­fi­nals, Sergi Fernández va ende­vi­nar el llançament de Romà Ban­cells. Els dos dar­rers minuts van dei­xar dues tar­ge­tes bla­ves als viga­tans. La pri­mera, a Fer­ran Font, va per­me­tre a Pablo Álva­rez fer el 4-1 de falta directa, dei­xant asse­gut Grau a la dreta i movent ràpida­ment la bola per batre'l a l'esquerra; la segona, a dos segons de la mitja part, va ser per a Roger Pre­sas per una engan­xada a Marc Gual quan aquest mar­xava sol cap a por­te­ria; però en aquest cas Grau pri­mer i la cre­ueta després van evi­tar el gol de Xavi Bar­roso.

El Vic va arren­car la segona part amb infe­ri­o­ri­tat ja que arros­se­gava la sanció del pri­mer temps. Mal­grat això va aguan­tar i en igual­tat es van viure els minuts més inten­sos i amb menys con­trol de tota la final. El Barça va fer tres pals i va tenir una doble opor­tu­ni­tat de Pablo Álva­rez que, pri­mer Grau i després el pal, van dei­xar en res, men­tre que els oso­nencs pro­va­ven llançaments estèrils. Al 33' va arri­bar la desena falta del Vic, que va anar acom­pa­nyada d'una blava a Mia Ordeig per haver pro­tes­tat; Álva­rez va des­a­pro­fi­tar la directa i el Barça no va apro­fi­tar la supe­ri­o­ri­tat. El Vic va entrar al par­tit per mitjà de David Tor­res quan va inven­tar-se una cano­nada des de mitja pista: 4-2 al 39'. El Barça va dis­po­sar d'un penal clar de Jordi Bur­gaya per una engan­xada per dar­rere, però Marc Torra no el va apro­fi­tar. En la segona part, els blau­grana van estar man­cats d'efec­ti­vi­tat; per con­tra van tenir múlti­ples oca­si­ons, però a tres minuts de la fina­lit­zació el 4-3 de Mia Ordeig de penal hi va posar emoció. Els viga­tans van bus­car la desena falta però el Barça, que va aguan­tar 13 minuts amb nou, va saber con­tro­lar bé els ins­tants finals.