Internacional

JORDI BARGALLÓ

JUGADOR DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA D'HOQUEI SOBRE PATINS

“Tenim la màxima pressió”

Fidel al seu accentuat caràcter guanyador, el sadurninenc reivindica que l'objectiu de la selecció espanyola a França a partir d'avui no és altre que obtenir el sisè títol mundial consecutiu, i més després d'haver perdut l'europeu

Molta fam
Jordi Bargalló ha guanyat tres lligues europees i una lliga amb el Liceo, entre altres títols. Amb Espanya acumula quatre mundials i quatre europeus. A la imatge es veu la celebració del gol que va marcar contra Portugal quan només faltaven sis segons per al final i va donar a Espanya el setè títol europeu seguit. Bargalló va resoldre per 5-4 el duel decisiu amb Portugal en terres portugueses
En el món de l'esport sempre has de viure del present. No et serveix haver estat abans cinc vegades campió del món

Té el car­tell meres­cut de figura mun­dial. És el pal de paller del Liceo i el prin­ci­pal juga­dor de la selecció espa­nyola, jun­ta­ment amb Pedro Gil i Marc Gual, tots tres nas­cuts a Sant Sadurní d'Anoia. Jordi Bar­galló (1979) serà un dels actors prin­ci­pals de l'equip de Quim Paüls a par­tir d'avui a França en el mun­dial d'hoquei sobre patins de La Vendée. Espa­nya va per­dre, ines­pe­ra­da­ment, l'euro­peu l'estiu pas­sat després de molts anys de victòries inin­ter­rom­pu­des, però és l'actual cam­pi­ona mun­dial i vol acon­se­guir la sisena corona con­se­cu­tiva amb un 90% de juga­dors cata­lans.

Des­car­rega una mica la pressió el fet d'haver per­dut l'euro­peu a Alco­ben­das l'any pas­sat?
No, perquè nosal­tres sem­pre ens impo­sem la màxima. I més ara que no hem gua­nyat l'euro­peu. Inde­pen­dent­ment que haguéssim gua­nyat o per­dut, en el món de l'esport sem­pre has de viure del pre­sent. No et ser­veix de res el que ha pas­sat abans. No et ser­veix haver estat cinc vega­des campió del món. Si en el pri­mer par­tit con­tra França no cor­res igual que ells, et posa­ran les coses com­pli­ca­des. Toquem de peus a terra i inde­pen­dent­ment del que hagués pas­sat abans ani­rem a totes.
Com valora els encre­ua­ments tenint en compte que no es poden tro­bar ni Por­tu­gal ni l'Argen­tina fins a una hipotètica final?
Si tot­hom fa els resul­tats espe­rats és cert. Però pri­mer hem de mirar la fase de grups, que és com­pli­cada i en què debu­tem con­tra l'amfi­trió. Nosal­tres ani­rem una mica jus­tos perquè arri­ba­rem diven­dres, dis­sabte ja debu­ta­rem i diu­menge juga­rem con­tra Angola, un altre rival molt perillós. D'aques­tes tres selec­ci­ons –nosal­tres, França i Angola– una ha de que­dar fora. Serà una lluita difícil i hem d'estar molt con­cen­trats.
El salt francès del qual fa temps que es parla no s'acaba de tra­duir en resul­tats...
És curiós, nosal­tres cada any ens entrenàvem amb ells al CAR i els veiem una evo­lució molt gran. Als equips de la lliga fran­cesa ara costa més gua­nyar-los perquè defen­sen molt bé, però és cert que després els resul­tats no els estan acom­pa­nyant. Estan tre­ba­llant molt bé i en cate­go­ries infe­ri­ors han vençut en alguna ocasió Espa­nya.
I Itàlia, la cam­pi­ona d'Europa, com la veu?
Juguin al que juguin sem­pre són peri­llo­sos. Si jugues­sin a boles també ho serien. A més, en l'euro­peu van jugar molt bé, molt sòlids. Es basen en la defensa i en pos­ses­si­ons llar­gues. En el dar­rer mun­dial no van tenir sort i els van eli­mi­nar només per un gol. Fer-los un gol és molt difícil i saben jugar les com­pe­ti­ci­ons cur­tes.
Por­tu­gal viu un canvi de cicle.
Ha rejo­ve­nit la seva selecció. És un equip molt pati­na­dor i té part de la base de l'equip de la copa de les Naci­ons. Ha pas­sat una mica una època de juga­dors molt bons però sense sort i ara hi ha una nova for­nada. És un rival que s'ha de tenir en compte.
Com afec­ta­ran les bai­xes dels blau­grana Pablo Álva­rez i Matías Pas­cual l'Argen­tina?
Hi per­den una mica, però tot i això ho ana­lit­zes i tenen molta qua­li­tat. Sem­pre els fallava el por­ter, però amb Gri­malt, que ha jugat en el Liceo, tenen la por­te­ria molt ben coberta. És un equip molt expe­ri­men­tat i perillós que sabrà per­fec­ta­ment a què juga.
El Liceo ha fet un gran hoquei sobre patins aquest curs, però s'ha que­dat sense títols. Per què?
Agraïm que diguis que juguem bé. Hem tin­gut mol­tes lesi­ons. A prin­cipi de tem­po­rada vam tenir la baixa d'Edu Lamas. Després el meu germà també es va per­dre algu­nes jor­na­des i el por­ter Xavi Malian, un dels refe­rents, ha hagut de pas­sar pel quiròfan. Han sigut mol­tes coses en una plan­ti­lla que no és gaire llarga i hem anat acu­mu­lant minuts. No hem arri­bat prou fres­cos als moments clau i no hem tin­gut la mica de sort que ens hau­ria fal­tat. En la lliga hem tre­ba­llat moltíssim. Ha sigut com­pli­cat perquè el Barça ha estat molt bé i cal feli­ci­tar-lo. Només han per­dut un par­tit.
La super­copa la tenien a la mà...
Vam caure amb un gol d'or i de fet sem­pre que hem jugat con­tra el Barça hem estat molt a prop. Sem­blava que teníem la super­copa ben encar­ri­lada i al final se'ns va esca­par. A Ria­zor, en la lliga, ens van empa­tar amb un arbi­tratge polèmic i aquí, al Palau, hi va haver coses bas­tant rares, tot i que amb la lliga que han fet n'hi ha per feli­ci­tar-los.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)