És com­pe­tir, amb tots. Tenim clar que tenim grans juga­dors i el que hem de veure és com res­pon l'equip. Hem tin­gut poc temps de pre­pa­ració i espero que hagi estat l'ade­quat. Crec que som favo­rits, pri­mer perquè juguem a casa i segon perquè el nivell que tenim a Cata­lu­nya i a Espa­nya és molt ele­vat. Seria enga­nyar-nos si no tinguéssim el paper de favo­rits.

Exacte. L'últim mun­dial es va fer a Colòmbia, amb un clima imprac­ti­ca­ble per jugar a hoquei. I aquí no, estem a casa, on es res­pira hoquei i crec que és bo. El juga­dor tindrà els seus fami­li­ars al cos­tat, i sen­tirà més el suport. I, entre come­tes, també té més pressió, el juga­dor no deixa de ser jove i li pot pesar una mica, s'ha de saber ges­ti­o­nar.

La veri­tat és que sí. Els deu juga­dors juguen habi­tu­al­ment en l'OK Lliga o a pri­mera esta­tal, per tant, el nivell com­pe­ti­tiu que tenen és molt ele­vat. Pen­sem que són els millors per afron­tar el cam­pi­o­nat i en ells con­fiem, i estem con­vençuts que són els millors.

Hi ha juga­dors que tenen més experiència o han acu­mu­lat més minuts en l'OK Lliga, però això no vol dir que siguin més o menys impor­tants. El millor d'aquest equip és que cada un té un rol dife­rent. Segons el par­tit, segons el tipus de situ­ació, podem esco­llir l'un o l'altre. I això és el millor, no esco­llim els millors juga­dors, sinó que inten­tem esco­llir el millor equip. Crec que tenim juga­dors sufi­ci­ents per afron­tar qual­se­vol situ­ació de par­tit. Crec en tots deu, no espe­ci­al­ment en un.

Per a mi és essen­cial, perquè el ritme de com­pe­tició d'un mun­dial sub-20 és molt sem­blant al ritme de l'OK Lliga. No tots els par­tits ho són, però els par­tits clau on et jugues el mun­dial, són del nivell d'OK Lliga. I són juga­dors que hi estan acos­tu­mats.

El rival més difícil som nosal­tres matei­xos. Si no som humils, si no som tre­ba­lla­dors, si no som els pri­mers a donar-ho tot, el rival més difícil serem nosal­tres. I després, com a selec­ci­ons més com­pli­ca­des, en tinc tres: Angla­terra, Ale­ma­nya i Colòmbia.

Més enllà no hi penso, perquè si els tres pri­mers par­tits no els fem bé, no cal que pen­sem en l'Argen­tina o en Por­tu­gal. Encara que gua­nyis, si no fas un bon par­tit o no tens bones sen­sa­ci­ons, la resta del cam­pi­o­nat no l'afron­tes amb con­fiança. Crec que els par­tits del grup són molt impor­tants. Si volem ser cam­pi­ons del món, el pri­mer rival a batre som nosal­tres.

Amb la selecció fem com­pro­mi­sos cada any, un cop acabi el mun­dial m'asseuré tran­quil·lament amb la fede­ració i en par­la­rem. De moment, sin­ce­ra­ment, no hi he pen­sat.

Ha estat més fàcil del que pot sem­blar. La majo­ria d'entre­na­dors d'OK Lliga a part tenen la seva feina, vuit hores fent qual­se­vol altra cosa. Jo tinc la sort que les dues fei­nes que tinc són del mateix i dedico tot el dia a pen­sar en hoquei, i si real­ment puc com­pa­gi­nar els hora­ris, que és el que està pas­sant, em faci­lita molt la feina, i és el que m'agrada, no em puc quei­xar.

Con­tent perquè és un títol ofi­cial i dóna molta con­fiança i molta empenta a l'afició, però també sóc cons­ci­ent que estem en pre­tem­po­rada, el títol és impor­tant, però no ens dóna tres punts.

El que vull és com­pe­tir amb tots els equips. Si es perd és que l'altre ha estat millor que nosal­tres, no que nosal­tres haguem abai­xat el nivell. Del nos­tre esforç i sacri­fici depen­dran els resul­tats. Si al final de la lliga aca­bem cin­quens o ter­cers serà perquè real­ment ens merei­xe­rem aque­lla posició.