El Barça Lassa va posar fi ahir, consumant la revenja contra el Vic, a una travessia de sequera pel desert de tres edicions i va obtenir a Reus la desitjada vintena copa. La solidesa defensiva excepcional, amb el porter Sergi Fernández infranquejable i la classe al davant personalitzada sobretot en la inspiració de Pablo Álvarez –que va transformar les directes (2/3)–, van catapultar els de Ricard Muñoz, que tanca la seva col·lecció particular de títols amb l'últim que li faltava. El partit va ser la repetició de la final de l'any passat a Blanes, on el Vic va guanyar, i també la reedició del duel que van viure l'any 2005 els dos conjunts al mateix escenari amb triomf també blaugrana.

El Barça va intentar imposar un ritme més ràpid i obrir la defensa vigatana amb llançaments exteri-ors ben seleccionats. Panadero va fer un llançament al pal (5') i Font va donar el primer avís del Vic marxant en l'un contra un i enviant la bola massa alta. Els blaugrana havien tingut més ocasions, però el Vic, a poc a poc, i distribuint molt bé el joc des de darrere de la porteria contrària, anava agafant confiança. Rodríguez va tenir una doble ocasió consecutiva (9') en una fase en què el partit estava totalment equilibrat.

En el minut 12, Font va veure la blava per una falta evitable sobre Pascual. Ja feia estona que es buscaven. Álvarez va executar la directa aixecant la bola i engaltant-la (1-0). El Vic va superar el mal moment i va tornar a generar situacions. Cristian Rodríguez va posar a prova Sergi Fernández (9').Quan faltava 3:49 per a la mitja part, el Barça va fer la desena falta i Font, gairebé infal·lible en la semifinal, va enviar la bola a fora.

Per acabar-ho d'adobar, Panadero, amb un tret creuat que va entrar pel pal llarg, va aplanar encara més el camí per al Barça en els primers compassos del segon temps (2-0 en el minut 28). El gol va fer mal a les files osonenques. Álvarez va estar a punt de signar mitja sentència enviant la bola al travesser amb Grau ja batut en una acció de contraatac. Ell mateix va enviar al pal una passada precisa de Pascual que no va entrar de miracle. En canvi, el Barça va cometre la quinzena falta. Aquest cop la directa la va llançar Ordeig i la bola, definitivament enjogassada, es va estavellar al travesser. En l'acció posterior, el Vic va fer la desena falta i Álvarez, clarivident, va tornar a superar Grau i va deixar la final coll avall (3-0 en el minut 32).

Amb el partit gairebé dat i beneït més per les sensacions que no pas pel temps que faltava, Álvarez (4') va fallar la tercera directa de la jornada. Els osonencs mai no van abaixar els braços, però van xocar un cop i un altre contra un equip excepcionalment ben plantat que no va concedir ni un sol contraatac clar en tot l'enfrontament.

En el minut 43, Ordeig va enviar a fora un llançament de penal. Una nova pena màxima, però, va reactivar l'afició del Vic quan Cristian Rodríguez va fer per fi el 3-1 –el segon gol que encaixa el Barça en tota la copa– quan faltava 4:48 per al final. L'equip de Ferran Pujalte va pressionar amb orgull. Ricard Muñoz va situar a la pista d'entrada els seus jugadors més valuosos en defensa i va rematar la feina amb un gol de falta directa d'Ordóñez (47').