Inten­tem que no hi hagi ner­vis perquè la final a qua­tre és un premi per a un club modest com el Vila­franca. La il·lusió envolta tant l'equip com la ciu­tat. Per tant, de ner­vis, els nor­mals, i d'il·lusió, la màxima.

Ja fa set­ma­nes que la gent hi està molt impli­cada i que sen­tim el suport tant de la junta direc­tiva com de l'afició i els pares. S'està orga­nit­zant fins i tot un auto­car per anar a Bar­ce­los. Nosal­tres ens pre­nem aquesta set­mana per entre­nar-nos i dis­fru­tar i per anar amb la millor versió de l'equip pos­si­ble.

Cer­ta­ment, la dava­llada en un moment clau ens va dei­xar fora de la copa, però en línies gene­rals hem fet una bona tem­po­rada i hem donat mol­tes ale­gries a l'afició. Afron­tem la final a qua­tre amb ganes de seguir donant ale­gries al poble i l'afició.

Estem en un bon moment però hem de tocar de peus a terra com a equip modest que som. Hem de tre­ba­llar molt els par­tits i afron­tar-los amb la màxima seri­o­si­tat. No val a badar.

S'han reforçat amb Tuco Ábalos i Cacau, dues peces molt impor­tants. Tant ells com el Bar­ce­los par­tei­xen com a favo­rits i nosal­tres i el Matera ani­rem a donar la sor­presa.

De moment tot just aquesta set­mana ens hem començat a cen­trar en l'Spor­ting perquè abans havíem d'estar pen­dents de l'OK Lliga perquè encara no tenim la sal­vació matemàtica. Per això tam­poc hem tin­gut gaire temps de fixar-nos en els altres dos semi­fi­na­lis­tes. Si pas­sem ja tenim sufi­ci­ent infor­mació per estu­diar-ho. Del Matera, però, conec algun juga­dor que havia mili­tat en l'OK Lliga i he vist algun resum. Sé que és un equip bas­tant com­plet que marca molts gols i que si pica pedra està capa­ci­tat per donar la sor­presa con­tra el Bar­ce­los, que és el que tindrà la pressió.

Sí, és clar que té un rol impor­tantíssim amb la seva experiència i qua­li­tat. Però tenen altres juga­dors a la davan­tera amb molt de poten­cial i un caràcter ofen­siu impor­tant.

És pos­si­ble. Mol­tes vega­des sóc impre­vi­si­ble perquè tot i el meu cos i enver­ga­dura puc fer decan­tar la balança cap a un cos­tat o cap a l'altre, tant per bé com per mal. Puc des­en­ca­llar algun par­tit, apor­tar alguna cosa dife­rent. Amb 1,86 m no tinc el cen­tre de gra­ve­tat baix i no puc fer girs tan ràpids com els juga­dors petits, però faig el que puc i miro d'aju­dar-me amb el cos i explo­tar les meves vir­tuts.

Gene­ral­ment gai­rebé totes. Algun cop també les llança l'Edu Fernández.

En algun moment has de fer un llançament intuïtiu perquè hi ha vega­des que has de tirar més d'una directa en el mateix par­tit. La pri­mera, gene­ral­ment estu­dies el por­ter o has mirat algun vídeo i saps més o menys per on falla. El que intento fer és tenir dos movi­ments defi­nits amb dues opci­ons i exe­cu­tar-les amb cer­tes garan­ties, tant per un pal com per l'altre. Així no invento grans coses i amb dos movi­ments tinc sufi­ci­ents armes per enga­nyar el por­ter, tot i que hi ha cops que en funció de què fa impro­viso.

Acabo con­tracte amb el Vila­franca i encara no està deci­dit. He tin­gut diver­ses pro­pos­tes i tinc clar on segu­ra­ment però no vull defi­nir-me. Vull espe­rar a aca­bar la final a qua­tre i a con­cre­tar la per­manència matemàtica, que és el més impor­tant.

Sí, tre­ba­llo al depar­ta­ment de con­trol de gestió des de fa vuit anys i enfron­tar-me cada tem­po­rada al Barça almenys un parell de cops és un fet nor­mal. Ho tinc assu­mit.

Amb el Vila­nova no vam poder com­pe­tir prou perquè el Ben­fica, que tenia un gran equip, va ser supe­rior. Si un pal que vam fer d'entrada l'haguéssim mar­cat pot­ser hau­ria can­viat la dinàmica. Ells tenien millor plan­ti­lla, fins al punt que van des­car­tar l'inter­na­ci­o­nal Tiago Rafael. Ens va saber molt de greu. En la final a qua­tre del Ven­drell amb el Vic, teníem la final a prop quan fal­ta­ven dos minuts i no ho vam saber rema­tar. Teníem una directa i no la vam fer i ells van empa­tar amb una directa de Jepi Selva. En la pròrroga van fer un gol d'or en la pri­mera jugada des­vi­ant una bola.

No sé el temps. Però abans em reti­raré per un fet labo­ral o de men­ta­li­tat que no pas per un tema físic. Ara mateix em veig a un bon nivell físic dos o tres anys més. No he fet una bai­xada notòria res­pecte de quan tenia 25 o 26 anys, que és quan tens la ple­ni­tud. Quan ple­gui m'agra­da­ria fer d'entre­na­dor perquè quan era més jove no m'hi fixava tant, però ara m'agrada ana­lit­zar les indi­ca­ci­ons dels meus tècnics i bus­car una visió més glo­bal del joc. Però pri­mer vol­dria fer un parèntesi per fer aque­lles coses que no he pogut fer amb la família o els amics.

He tin­gut moments. A Vila­nova, per exem­ple, vaig tenir una bona etapa. Crec que he anat millo­rant pro­gres­si­va­ment any rere any i en la meva etapa a Vic vaig fer un salt qua­li­ta­tiu bas­tant impor­tant.