Derrota plena d'orgull

El Vila­franca va viure ahir amb amar­gor i ràbia l'experiència de per­dre la seva pri­mera final euro­pea però marxa de Bar­ce­los amb orgull i una sen­sació de ple­ni­tud d'imme­di­a­tesa poc per­cep­ti­ble però que s'impo­sarà quan cica­trit­zin les feri­des de guerra; tant pel joc des­ple­gat com per haver eli­mi­nat l'Spor­ting. L'equip de Jordi Gar­cia es va bara­llar ahir con­tra el món per con­tra­dir la con­dició de favo­rit de l'amfi­trió i només li van sobrar deu minuts de des­en­cert en el pri­mer temps, en què es va pre­ci­pi­tar. El dèficit el va obli­gar a anar a remolc després d'haver començat gua­nyant –1-0 i 2-1– con­tra un equip ver­ti­cal que pena­litza els errors –2-5 al des­cans– i que va tenir un alt grau d'efec­ti­vi­tat en la bola atu­rada amb Luis Que­rido (3/3) cla­ri­vi­dent i un arbi­tratge poruc que va con­sen­tir els matei­xos con­tac­tes dins del qua­dre –Edu Fernández va aca­bar mase­gat– als locals, amb què va pena­lit­zar els visi­tants. L'inic del Vila­franca va ser elèctric, bru­tal. Edu Fernández va picar en curt una falta i Roca­sal­bas va engal­tar un tret sen­sa­ci­o­nal per l'escaire quan es com­plia el pri­mer minut. El Bar­ce­los havia que­dat esta­bor­nit però va reac­ci­o­nar en la pri­mera pèrdua de bola sig­ni­fi­ca­tiva dels de Jordi Gar­cia. Els amfi­tri­ons van mun­tar un con­tra­a­tac fantàstic en un tres i no res i Costa va exe­cu­tar Gerard Camps amb mes­tria aixe­cant la bola a con­tra­peu apro­fi­tant un pas­sada de la mort. En l'acció següent, Vázquez, sem­pre amb la canya a punt, va cla­var el segon. Els àrbi­tres es van inven­tar un penal sobre Que­rido i ell mateix el va trans­for­mar de manera impe­ca­ble en l'empat. Tres minuts més tard, Costa, pel pri­mer pal, va fer entrar plo­rant el ter­cer local en una acció des­gra­ci­ada. Entre el gol, la pre­ci­pi­tació i els àrbi­tres, el Vila­franca va per­dre el fil. Un altre penal rigorós de Galán, que va veure la seva pri­mera blava, va cos­tar el 2-4. Que­rido, fill del tècnic José Que­rido i que va jugar al Barça júnior, el va exe­cu­tar un altre cop de manera magis­tral bus­cant també el pal de l'estic del por­ter (2-4). Els de Jordi Gar­cia van tor­nar a pecar de pre­ci­pi­tació i la pèrdua de bola en la sacada de cen­tre els va cos­tar una tran­sició ver­ti­gi­nosa del Bar­ce­los que Gui­marães va aca­bar amb sere­ni­tat (2-5). Per aca­bar-ho d'ado­bar, els àrbi­tres van mos­trar de manera meres­cuda la segona blava a Galan a 44 segons del final i el Vila­franca va haver d'ini­ciar el segon temps amb un juga­dor menys de pista. Per sort, el Vila­franca va pas­sar bé el tràngol i es va revi­ta­lit­zar amb la desena dels lusi­tans. Roca­sal­bas, màgic, va enga­nyar Da Silva i va cla­var el 3-5 amb tot un món al davant. Una blava injusta al mateix Roca­sal­bas va donar l'opor­tu­ni­tat a Rei­naldo Ven­tura d'estre­nar-se però Camps, molt recu­pe­rat després d'un pri­mer temps fluix, li va tor­nar a mal­ba­ra­tar l'acció. En el 36', els àrbi­tres van treure la segona blava a Rei­naldo Ven­tura, però aquest cop Roca­sal­bas no va batre Da Silva, que va fer una segona part impe­ca­ble. En la supe­ri­o­ri­tat, Roca­sal­bas, omni­pre­sent, va enviar la bola al pal. Quan fal­ta­ven 3:30 per al final, els pene­de­s­encs van fer la desena i Que­rido, infal·lible, la va cla­var (3-5).