Internacional

XAVI BARROSO

JUGADOR DEL BARÇA LASSA d'hoquei patins

“Arribem al màxim de les nostres possibilitats”

“Que no se'ns doni per favorits diu molt del nivell dels portuguesos”

“És una sort molt gran poder seguir vestint la samarreta d'aquest club que tant m'ha ensenyat”

Se li fa un nus a la gola quan parla de la copa d'Europa que el Barça va gua­nyar al Palau Blau­grana fa dos anys. Era davant la seva família, els seus amics i la seva gent. El con­si­dera el millor record ves­tit de blau­grana. Xavi Bar­roso (Cal­des de Mont­bui, 14 de novem­bre del 1992) és un dels juga­dors més joves de la plan­ti­lla del Barça i agafa res­pon­sa­bi­li­tats al ves­ti­dor cada par­tit que passa. S'ha gua­nyat el res­pecte de tot­hom i se sent pre­pa­rat per fer una bona final a qua­tre euro­pea amb el club de la seva vida, el que l'ha vist créixer.

Arri­ben a la final a qua­tre de la copa d'Europa amb la lliga espa­nyola a la but­xaca. Amb sus­pens, això sí...
A tots ens hau­ria agra­dat aca­bar el par­tit i començar a sal­tar i a cele­brar-ho, però no va poder ser perquè el Vic ens va plan­te­jar molt bon par­tit i vam empa­tar. Tot i així, el més impor­tant és que ja la tenim. Hem llui­tat molt durant la tem­po­rada per arri­bar en aquest punt i al final hem pogut acon­se­guir la lliga. Estem molt con­tents.
Només pel fet de ser del Barça ja tenen una pressió afe­gida. Havent acon­se­guit el títol de lliga, s'han tret un pes de sobre per pre­pa­rar amb calma la final a qua­tre?
Ja hem assu­mit l'ale­gria de gua­nyar la lliga i és veri­tat que hem tin­gut més calma per pre­pa­rar la final a qua­tre, però crec que, encara que tinguéssim la lliga per deci­dir, hauríem pre­pa­rat els par­tits d'aquest cap de set­mana com quan ens cen­trem en les fases prèvies de la copa d'Europa. Tenim capa­ci­tat de sepa­rar molt cada com­pe­tició.
Tots els equips tenen alts i bai­xos en el seu ren­di­ment durant el curs. Com arriba l'equip a la com­pe­tició euro­pea?
Estem molt bé física­ment i crec que tenim la moral pels núvols. Això sí que ho té haver gua­nyat la lliga regu­lar. Tenim molta con­fiança. I, a més, en aquest moment de tem­po­rada, tenim al cap on es mou el com­pany, què farà en el pro­per movi­ment, on la hi hem de pas­sar... Arri­bem al màxim de les nos­tres pos­si­bi­li­tats.
Què la fa espe­cial aquesta com­pe­tició?
Tot­hom la vol gua­nyar. Molts juga­dors han arri­bat a finals però no tot­hom l'ha acon­se­guit. És la com­pe­tició que té més al·lici­ents. La com­pe­tició per excel·lència.
La del 2014 al Palau Blau­grana, la recorda bé...
I tant. Jugar davant la família, l'afició i els amics al pavelló on has començat a jugar a hoquei sobre patins de veri­tat. I, a més, amb el pavelló ple a ves­sar ani­mant-te. És el moment més bonic que recordo amb la samar­reta del Barça.
Vostès tenen un pal­marès enve­ja­ble, però el Ben­fica arriba a la com­pe­tició imba­tut a Por­tu­gal i només ha per­dut un par­tit a Europa. Tenen una plan­ti­lla al·luci­nant. Qui és favo­rit?
No sabria dir-ho. Però nosal­tres acos­tu­mem a ser favo­rits en la majo­ria de par­tits de la tem­po­rada. I que en aquest par­tit molta gent els atri­bu­eixi a ells aquest car­tell, diu molt de la difi­cul­tat de superar el Ben­fica, del gran equip i dels grans juga­dors que tenen. Tenen les posi­ci­ons molt ben cober­tes, són por­tu­gue­sos i això implica el seu caràcter supero­fen­siu, però també, veient vídeos, hem vist que en defensa també són molt forts. Cos­tarà molt.
Allà hi ha un parell de vells cone­guts, Marc Torra i Jordi Adro­her. Ha par­lat amb ells?
Encara no, però segur que arri­barà algun mis­satge per What­sApp. Sem­pre que jugues amb algun cone­gut t'envies algun mis­satge per picar. Per desit­jar-li mala sort. [Riu]
Ells ja no for­men part del Barça, però vostè va reno­var fins al 2018 fa poc, senyal que el valo­ren.
Tinc la sort d'haver-me criat a la Masia, a la base d'aquest gran club. I on estan sor­tint grans juga­dors. He tin­gut la sort d'apren­dre des de l'infan­til fins ara. Molts mig­dies entre­nant-me aquí al Palau amb els que sem­pre han estat els meus ídols, com el Pana­dero o el Pulpo Egur­rola... Per a mi, és una sort poder seguint ves­tint aquesta samar­reta.
Costa molt que un xaval de la base acabi afer­mant-se en el pri­mer equip. Per què?
Crec que s'estan fent molt bé les coses. Els júniors tenen molts títols, el B també… Però els resul­tats del pri­mer equip són tan bons que costa molt fer el relleu. Tots els xavals tin­dran nivell d'OK Lliga segur. Pot­ser els fal­tarà el pas de la cessió que et dóna un punt de madu­resa que al Palau no aca­bes d'aga­far.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)