Contra els elements

Men­tre la Fede­ració Cata­lana de Bit­lles con­ti­nua la seva bata­lla per sobre­viure com una de les poques asso­ci­a­ci­ons espor­ti­ves reco­ne­gu­des inter­na­ci­o­nal­ment, la seva millor repre­sen­tant, Cris­tina Sanz, va com­ple­tar a Xan­gai la seva millor actu­ació indi­vi­dual en la copa del món de bow­ling –en la moda­li­tat de ten-pin, la que té més prac­ti­cants al món– en ser la 21a de 63 par­ti­ci­pants en la cita de la copa del món, la vui­tena euro­pea. Sanz (37 anys) és mossa d'esqua­dra de pro­fessió però no pot ni tan sols rebre els ajuts d'altres espor­tis­tes d'elit a Cata­lu­nya que fan aquesta pro­fessió perquè la fede­ració cata­lana no figura en el regis­tre d'enti­tats espa­nyo­les. Tota una para­doxa.

Sanz va que­dar a Xan­gai molt per sobre de la repre­sen­tant espa­nyola (58a) tren­cant el tabú del Con­sell Supe­rior d'Esports que Espa­nya i Cata­lu­nya no es poden enfron­tar en com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals ofi­ci­als. Però tot és molt més com­plex que això, com s'ha tro­bat el pre­si­dent de la fede­ració cata­lana, Joan Ricart, l'home que va acon­se­guir el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal el 2007 i que va evi­tar la poste­rior expulsió gràcies a un tri­omf simbòlic en el Tri­bu­nal d'Arbi­tratge Espor­tiu (2008). Aque­lla der­rota no va fre­nar la fede­ració espa­nyola, més aviat al con­trari. Pri­mer es van asse­gu­rar que la fede­ració de Ricart no pogués orga­nit­zar cap mena de com­pe­tició inter­na­ci­o­nal a Cata­lu­nya men­tre pro­hi­bien als seus pro­pis espor­tis­tes par­ti­ci­par en qual­se­vol cam­pi­o­nat amb la presència de juga­dors cata­lans. Després van pres­si­o­nar la fede­ració inter­na­ci­o­nal per accep­tar la legis­lació espa­nyola, fet que va dei­xar fora els cata­lans a par­tir del 2015 dels cam­pi­o­nats d'Europa i dels cam­pi­o­nats del món, tot i que hi ha un acord perquè ho puguin fer en les copes del món i tots els cam­pi­o­nats de les altres moda­li­tats que no són la ten-pin.

Sanz, amb el suport que pot aple­gar la fede­ració cata­lana, ha anat com­ple­tant una tra­jectòria bri­llant en el seu esport, amb qua­tre par­ti­ci­pa­ci­ons en la copa del món i meda­lles de bronze per pare­lles en la copa del Medi­ter­rani del 2010 i per equips en la copa del Medi­ter­rani del 2011.

Ricard admet que la fede­ració està sot­mesa a una pressió de la inter­na­ci­o­nal perquè la intenció única i final de l'espa­nyola és expul­sar-los. “Vam ser pio­ners en la lluita pel reco­nei­xe­ment de les fede­ra­ci­ons però ara neces­si­tem suport de tot­hom perquè aquell esforç hagi ser­vit d'alguna cosa”, avisa el pre­si­dent, que també ha acon­se­guit que les llicències de la cata­lana siguin abso­lu­ta­ment inde­pen­dents de les de la fede­ració espa­nyola.