les inversions de l'estat
jocs mediterranis 2017
Amb l'aigua al coll
Al marge dels nou milions per a despeses operatives que ha d'aportar Madrid i que han estat el detonant del canvi d'any, els terminis quant a equipaments eren assumibles, llevat del centre aquàtic, del qual no s'ha fet ni la licitació
Tarragona 2017, ara ja Tarragona 2018, tenia assegurades les proves de la majoria d'esports pel que fa als escenaris perquè els equipaments estan acabats o en fase no perillosa de finalització –això sí, alguns molt justets– si tenim en compte els terminis pactats amb les constructores, tret d'alguna excepció com ara el centre aquàtic, que va tard, molt tard, i encara no s'ha fet ni tan sols la licitació. Aquesta era la pedra a la sabata quant a equipaments. El gran què, però, eren les despeses de gestió, valorades en nou milions d'euros d'aquí endavant i inassumibles sense l'aportació dels dotze milions pactada amb Madrid.
Tarragona havia rebaixat sensiblement les pretensions inicials. El mirall d'Almeria 2005, el gran model somiat que va deixar la ciutat andalusa ben arreglada quant a equipaments –el motiu bàsic pel qual es demanen uns Jocs Mediterranis–, va tenir una aportació estatal de 40 milions en època de vaques grasses. En plena crisi i en el pitjor moment de la relació entre el govern espanyol i Catalunya, Madrid, fins ara, ha aportat 3,4 milions. Tarragona 2017 es movia inicialment amb un pressupost global utòpic –operatiu més inversions– de 300 milions que va rebaixar de seguida a menys d'un terç.
La previsió de la Fundació Tarragona 2017, la forma jurídica idònia creada el 2013, era cobrir un percentatge elevat –un 75 per cent era l'objectiu– de les despeses operatives amb capital privat –donacions i patrocinis–, que no ha arribat, ni de bon tros, en la mesura del que es preveia. Segons el digital Porta Enrere, l'auditoria de la fundació revela que s'han ingressat 8,9 milions sobre un pressupost que es va anar reduint i que ara s'havia fixat en 22 milions. Per això, nou dels dotze milions d'euros que es reclamen a l'Estat són crucials, la mare dels ous d'un ajuntament que ja no té més capacitat d'endeutament perquè ja es va endeutar amb un crèdit de dotze milions a CaixaBank per finançar la urbanització de l'Anella Mediterrània de Camp Clar. El document explica que hi ha 1.115.340,17 euros a la caixa. Si ho descomptem dels gairebé 10,5 milions de dèficit previst per al 2017, apareix la xifra de nou milions imprescindibles per sobreviure.
El problema econòmic que ara genera l'ajornament, però, és que un any més de travessia pel desert comporta més costos, almenys un milió d'euros suplementari en nòmines. Ballesteros es va afanyar ahir a assegurar que la pròrroga d'un any, però, no suposaria un cost per a la ciutat.
El pavelló de 5.000 espectadors de l'Anella Mediterrània, la joia de la corona que tant va costar d'engegar, va pel bon camí i, teòricament, s'hauria acabat dies o setmanes abans de l'inici dels Jocs. El nou complex Sant Jordi, situat al mig de Tarragona, està previst que s'acabi pels volts de l'abril o el maig de l'any vinent. El gran cavall de batalla era i és el centre aquàtic. S'ha tirat endavant el projecte executiu però no s'ha fet ni tan sols la licitació. Té un pressupost de 2,3 milions d'euros que s'ha de finançar amb l'aportació estatal. S'ha de construir a partir de la piscina de 25 metres existent a Camp Clar. En el pitjor dels casos, s'havia sospesat la possibilitat de fer la natació i el waterpolo a Reus o Barcelona.
El camp del Nàstic
El comitè organitzador va presentar el 12 d'octubre un paquet d'inversions de més de 2,5 milions d'euros per arreglar l'estadi del Nàstic i tota la zona perifèrica. El camp serà la seu de les cerimònies d'inauguració i clausura i serà l'objectiu, en els pròxims mesos i contra rellotge, d'un procés de restauració factible.
Les seus, a punt
Les seus estaven a punt. Altafulla va fer al juliol un triatló internacional de prova que no va tenir cap mena de problema. A Valls es van disputar el català infantil i sub-21 i dues trobades internacionals de tennis de taula. Tret d'algunes petites remodelacions en els equipaments, els pavellons i camps estaven preparats per fer els Jocs l'estiu vinent. El pavelló del Club d'Esports Vendrell, subseu d'handbol, era un dels escenaris que estaven pendents d'una remodelació, al marge de les mesures que cada escenari hauria d'assumir per adaptar-se a les necessitats específiques de cada esport.
Al marge dels equipaments, hi havia aspectes logístics endarrerits. Les entrades s'havien de posar a la venda –1,8 milions pressupostats– al gener, tard, i encara no hi havia acord amb cap empresa telemàtica. Tampoc no s'havia tancat la qüestió dels desplaçaments, bàsica en uns Jocs que mobilitzen uns 4.000 esportistes i que requereixen un assaig general un any abans en les mateixes dates. La logística, com va denunciar l'exdirector general Mario Rigau, trontollava i els Jocs tenien “un alt grau d'immaduresa.”
Demanen la dimissió de Villamayor i de Ballesteros
Tarragona és la candidata del Comitè Olímpic Espanyol, que dirigeix Alejandro Banco, que la primavera que ve, teòricament, aspirarà a la reelecció en el càrrec i que ha orquestrat amb una escenificació molt censurable l'ajornament per evitar exposar-se als danys col·laterals que suposaria un possible fracàs. L'ajornament, evidentment, no es percebrà amb la mateixa magnitud a Madrid que a Tarragona. A la ciutat, en canvi, les crítiques a Ballesteros comprometen seriosament el present i el futur de la seva carrera política. Els grups de l'oposició, que aquests dies han demanat la suspensió definitiva dels Jocs (CUP i ICV) o un ultimàtum a Madrid (CDC), van demanar ahir el cap del coordinador general de Tarragona 2017, Javier Villamayor, i també el del mateix Ballesteros, indignats per tot plegat i perquè Ballesteros no va fer gens d'autocrítica ahir en la seva primera intervenció des de l'ajornament: “El que ha fallat és que hem tingut un govern en funcions.”