No va fer content ningú

Miguel Car­de­nal, pre­si­dent del Con­sell Supe­rior d'Esports (CSD) des del 2012, va anun­ciar ahir que no con­ti­nuarà més en el càrrec. El diri­gent espor­tiu va espe­rar a fer aquest anunci fins a conèixer l'abast de la que­re­lla que li va inter­po­sar l'expre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyol de Ten­nis, José Luis Escañuela, que dilluns va ser arxi­vada.

El man­dat de Car­de­nal s'ha carac­te­rit­zat pels enfron­ta­ments oberts que ha man­tin­gut amb diver­sos pre­si­dents de fede­ra­ci­ons espor­ti­ves espa­nyo­les a causa del con­trol que volia exer­cir mit­jançant audi­to­ries per evi­tar el mal­ba­ra­ta­ment de recur­sos. A més d'Escañuela, Car­de­nal va topar amb el pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol, Ángel María Villar, però també amb el pre­si­dent del Comitè Olímpic Espa­nyol (COE), Ale­jan­dro Blanco. El ja expre­si­dent del CSD s'hi va refe­rir ahir, en una roda de premsa de comiat: “Els can­vis han tro­bat algu­nes resistències, però en la meva opinió han estat molt poques, gai­rebé només en el fut­bol i en els antics ges­tors del ten­nis. Pot­ser també els ha donat empara el pre­si­dent del COE, Ale­jan­dro Blanco. Haig de reconèixer que m'ha cos­tat un des­gast per­so­nal impor­tant. S'han inter­po­sat diver­ses que­re­lles per­so­nals con­tra mi.”

Però on més reticències va gene­rar la seva política –per no dir una opo­sició fron­tal– va ser a Cata­lu­nya. Car­de­nal va dis­se­nyar un pla de llicències úniques, de moment dero­gada, que, si s'apliqués, faria tron­to­llar espe­ci­al­ment els fona­ments de l'esport català. El seu propòsit era recap­tar la tota­li­tat de les llicències espor­ti­ves –unes 700.000 a Cata­lu­nya, segons la Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves de Cata­lu­nya (UFEC)– exclu­si­va­ment a Madrid amb la clara intenció de dotar d'un finançament extra les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les per poder reduir l'apor­tació del CSD. Aquesta mesura recen­tra­lit­za­dora min­va­ria dràsti­ca­ment els recur­sos de les fede­ra­ci­ons cata­la­nes.

Igual de polèmica va ser, també, la nova llei sobre l'impost de soci­e­tats i les ins­pec­ci­ons de tre­ball als clubs, que ja s'està apli­cant i que obliga a donar d'alta com a tre­ba­lla­dors els moni­tors i entre­na­dors –uns 400.000, segons l'UFEC– que tre­ba­llen pels clubs, sovint sense cap remu­ne­ració o només per quan­ti­tats simbòliques.

El rebuig a les polítiques de Car­de­nal va tenir com a gran acte la mani­fes­tació de dos mil repre­sen­tants de l'esport català, que el 19 de març de l'any pas­sat van mos­trar tar­geta ver­me­lla al diri­gent espa­nyol. També es va enge­gar la cam­pa­nya Gua­nya­rem, a la qual es van adhe­rir cen­te­nars d'espor­tis­tes cata­lans.

La llei de llicència única de Car­de­nal va rebre un pri­mer revés després que un jut­jat de Bar­ce­lona va accep­tar un recurs de la Fede­ració Cata­lana de Ball Espor­tiu i la va sus­pen­dre cau­te­lar­ment. A la pràctica, la majo­ria de les grans fede­ra­ci­ons no s'havien aco­llit a aquesta llei per no haver de gover­nar amb l'opo­sició de les fede­ra­ci­ons ter­ri­to­ri­als. La llicència única va rebre una nova esto­cada l'abril pas­sat, quan la comissió d'edu­cació i esports del Congrés de Dipu­tats, a pro­posta de Democràcia i Lli­ber­tat, la va supri­mir amb els únics vots en con­tra del Par­tit Popu­lar i Ciu­ta­dans.

L'enfron­ta­ment de Car­de­nal amb l'esport català també ha vis­cut epi­so­dis d'alta tensió per les decla­ra­ci­ons i els esti­ra­bots del man­da­tari espa­nyol en con­tra de les mani­fes­ta­ci­ons sobi­ra­nis­tes als esta­dis. En el par­tit de Cham­pi­ons de la tem­po­rada pas­sada entre el Barça i el BATE Bori­sov va dir que se sen­tia “aver­go­nyit com a espa­nyol” per les este­la­des que es van exhi­bir al Camp Nou. Només uns mesos abans havia asse­gu­rat en referència als xiu­lets a l'himne espa­nyol en la final de la copa del Rei entre el Barça i l'Ath­le­tic: “És inac­cep­ta­ble i un ger­men de cris­pació.”