Dues decisions han marcat la trajectòria vital de Pep Anglès (Sant Andreu de Llavaneres, 1983), l'últim jugador català a fer el salt al selectiu circuit europeu de golf, en què ja competien de ple dret Pablo Larrazábal (1983) i Eduardo de la Riva (1982). La primera va ser als 10 anys, quan va deixar de competir en enduro, cansat de les lesions continuades en un esport eminentment de risc, i es va animar a practicar el pitch and putt, molt més tranquil, acompanyat del seu avi. Acabat el batxillerat tecnològic, va apostar per emprendre l'aventura als Estats Units per poder compaginar la formació acadèmica i els entrenaments de golf. “Va ser la millor decisió que podia prendre per créixer com a persona i com a esportista. A la Universitat Central d'Arkansas hi vaig estudiar quatre anys, la carrera d'analista de negocis. Allà tenia totes les facilitats i les instal·lacions per fer els meus entrenaments”, explica el jove golfista maresmenc. Anglès té molt clar què hauria passat si no hagués fet el salt als Estats Units: “Segurament ara seria enginyer industrial, però no hauria aconseguit l'actual nivell de golf i ni de bon tros seria professional.”

Tot en la vida del jugador del Club de Golf Llavaneres fa la sensació d'anar molt de pressa. Va tornar dels Estats Units l'estiu de l'any passat i en el seu primer torneig com a professional, el setembre del 2015, ja va aconseguir la primera victòria. Va ser en el The Open International du Haut-Poitou, pertanyent als Alps Tour. Arribar i moldre. Immers en el challenge europeu –el circuit de segona categoria– va enllaçar alguns bons resultats que li van permetre escalar posicions en el rànquing i li van obrir les portes a competir sense cap mena de restricció. En aquest sentit, van destacar els segons llocs en el Rolex Trophy i l'Hainan Open, i el tercer en el challenge de Madrid. Abans d'aquestes places d'honor, ja havia rebut una dosi d'autoconfiança amb un 19è lloc en l'obert d'Espanya (Valderrama), del circuit europeu, en què va competir gràcies a una invitació i en què va comprovar que podia jugar de tu a tu amb professionals de primera categoria. Després d'una gran temporada, Anglès es va jugar el bitllet per accedir al circuit europeu a principi de novembre, en una dramàtica última jornada en el NBO Grand Final, a Oman. “Van ser moments de molt d'estrès perquè era conscient del que m'hi jugava, però ho vaig saber resoldre bé”, afirma amb la serietat i la clarividència que el caracteritza.

Anglès es defineix com un golfista molt independent i autodidacte. “Els de la meva generació hem crescut veient Tiger Woods per televisió, però jo no sóc una persona que em fixi gaire en els altres. No tinc cap referent a qui m'agradaria seguir o emular. Sempre he tingut la meva metodologia i les meves metes”, ressalta. Així, dóna prioritat a la preparació mental, a les sensacions, i no tant als aspectes tècnics. I de moment no sembla que li hagi anat pas malament. “Quan competeixes en el circuit t'has de valdre per tu mateix i anar resolent els reptes tècnics, i penso que si ets molt dependent d'un entrenador pot ser contraproduent”, argumenta. En aquest cas, Anglès incideix en la qüestió mental: “Hi ha dos entrenadors dels Estats Units que m'assessoren en aquest aspecte: en rutines, estratègies, logística i calendari. Em donen bons consells. Per mi, el vessant mental és més important que el tècnic.”

La nova sensació del golf català considera que si la seva carrera va a tan bon ritme és perquè ja en la seva etapa amateur s'entrenava com un professional. Així, més enllà de la seva fortalesa mental destaca per la cura per una preparació física que salta a la vista (1,85 m i 74 kg de pura fibra), tal com s'estila en el golf contemporani. “Als 16 anys ja vaig començar a treballar al gimnàs perquè m'agradava estar ben preparat i ja no ho he deixat perquè al cap i a la fi la meva feina així ho requereix. Ara també tinc un preparador més específic de golf. També s'ha de tenir en compte que durant l'any viatgem molt i això desgasta molt tant mentalment com físicament. S'hi destaco per alguna cosa és pel joc mental i la potència. Sóc un jugador llarg”, etziba. Lògicament, hi ha altres aspectes on té camp per progressar i que només aporta l'experiència: “He de treballar en l'estratègia dins del camp i afinar en el joc curt, a prop del green, que és on els jugadors més veterans són infal·libles.”

A les portes del seu debut en el circuit europeu, el 26 de novembre en l'Alfred Championship, a Sud-àfrica, són dies de preparatius i de durs entrenaments al Club de Golf Llavaneres. El gran repte d'aquest curs és mantenir la targeta del circuit i continuar creixent en un món tant competitiu com el del golf, on Anglès té dos grans somnis: “Aconseguir el punt decisiu en una Ryder Cup i guanyar un Masters.” Per determinació i il·lusió segur que no quedarà.