“Gràcies a l'orga­nit­zació. La meva mare no es creu­ria el que és aquest tor­neig avui”, rela­tava diu­menge en una piu­lada Kiko Fàbre­gas, exju­ga­dor olímpic i fill de Marga Mone­gal, la pri­mera impul­sora del tor­neig de la Imma­cu­lada, jun­ta­ment amb Anto­nio Fal­guera. Enguany, la cita ha arri­bat a la tren­tena edició i el Polo ha vol­gut afe­gir un plus soli­dari i inte­gra­dor a una de les com­pe­ti­ci­ons de referència dins l'hoquei sobre herba de base. “Volíem ser més ago­sa­rats i fer alguna cosa dife­rent per cele­brar el trentè ani­ver­sari”, relata Car­los Sit­jar, que enguany ha aga­fat les reg­nes de la direcció. L'estrena d'una com­pe­tició d'hoquei amb sis equips for­mats per juga­dors amb dis­ca­pa­ci­tats, poten­ci­ada per la Fun­dació Damm, l'Obra Social La Caixa i GAES, ha donat un gir a la cita sense per­dre l'essència, el caliu entre els joves juga­dors. “Durant els qua­tre dies de com­pe­tició, el club fa molt de goig: 1.200 nens, 106 equips, 24 clubs dife­rents de sis països i més de 300 par­tits. És un luxe”, ana­litza Sit­jar. “Els nanos tenen aque­lla innocència que fa que es tro­bin amb altres nanos d'Angla­terra o d'on sigui, que aca­bin de dis­pu­tar un par­tit i comen­cin a jugar junts”, hi afe­geix el direc­tor del tor­neig, que explica que el village dóna molta vida a la cita.

Se'ls il·lumi­na­ven els ulls, als joves talents del club de la Dia­go­nal, quan veien els seus refe­rents del pri­mer equip donant suport a la ini­ci­a­tiva. El padrí del tor­neig, l'inter­na­ci­o­nal argentí Mati Rey, encapçalava una llista de juga­dors que van pas­sar el cap de set­mana pas­sat per les ins­tal·laci­ons del Polo. Enguany, a més, s'ha afe­git a l'ocasió Mua Soli­da­ris, una asso­ci­ació de Ter­rassa que recull fons per inves­ti­gar la leucèmia infan­til i que ha donat el toc soli­dari al tor­neig de la Imma­cu­lada que la direcció bus­cava i que engran­deix la ini­ci­a­tiva. Lluny queda aquell pri­mer tor­neig del 1987 amb el Jola­seta basc i l'Atlètic Ter­rassa. Marga Mone­gal, la pri­mera impul­sora, no es creu­ria –com va dir el seu fill– que la Imma­cu­lada hagués arri­bat a fer tant de goig i a realçar amb tant d'èxit l'essència de l'hoquei.