El Barça recupera el passat

El retorn espe­rat del Barça a la super­lliga de volei­bol s'ha sal­dat amb una tem­po­rada bri­llant en el marc d'un equip modest pràcti­ca­ment ama­teur. El grup ha asso­lit l'objec­tiu de la per­manència sense pas­sar angúnies. De fet, la va rubri­car en la set­zena jor­nada quan encara en fal­ta­ven sis per al final de la fase regu­lar, a la pista del Medi­terráneo de Cas­telló. Amb el tècnic debu­tant en la super­lliga mas­cu­lina David Lorente (Bar­ce­lona, 1971) al cap­da­vant –havia estat segon entre­na­dor a l'Eivissa però mai havia dut les reg­nes com a màxim res­pon­sa­ble–, el Barça s'ha fet fort a la seva pista i ha tan­cat el curs en la setena posició amb deu victòries en 22 par­tits –set a la seva pista i tres a domi­cili–, a més de plan­tar cara, per exem­ple, al tot­po­derós CAI Terol, con­tra el qual va per­dre per 3-2 a fora esgar­ra­pant un punt valuós o de vèncer a casa el Can Ven­tura Palma (3-1) –el campió de copa– i el Río Duero San José de Sòria (3-0).

La secció blau­grana va jugar per pri­mer cop a l'elit entre el 1971 i el 1975 i en una segona etapa entre el 2008 i el 2011. L'actual, per tant, ha estat la vui­tena apa­rició. Les dues millors clas­si­fi­ca­ci­ons de la història van ser dos ter­cers lloc en les tem­po­ra­des 1973/1974 i en la 2010/2011. L'estiu del 2011, la direc­tiva del Barça va deci­dir reta­llar el pres­su­post de les sec­ci­ons i l'equip blau­grana, que havia de jugar a Europa, hi va haver de renun­ciar. Curi­o­sa­ment, aquell mateix estiu també va haver de ple­gar ofe­gat econòmica­ment el Sant Pere i Sant Pau, que havia bas­tit una tra­jectòria de tretze tem­po­ra­des a l'elit. La feina amb el plan­ter va per­me­tre recu­pe­rar la màxima cate­go­ria cinc anys després i la pri­mera experiència de la nova etapa a l'elit ha estat bri­llant, amb la par­ti­ci­pació de juga­dors com l'ata­cant per qua­tre i el recep­tor Àngel Galindo, el col·loca­dor Sergi Arranz, el lliure Aaron Gámiz i el cen­tral Jordi Marcé, que ja van for­mar part dels pro­jec­tes ante­ri­ors quan encara eren molt joves i que ara, força més expe­ri­men­tats, han tor­nat a ser bàsics. “Són l'essència. Ja van estar al Barça i han estat bàsics una altra vegada”, explica Lorente. Aquests homes i els dos búlgars fit­xats, Vla­sev i Petrov, han estat la base. La direc­tiva nego­cia ara la reno­vació del tècnic i té la intenció de man­te­nir el bloc. La pri­o­ri­tat de Lorente és seguir: “Ser tècnic del Barça és un somni, però aquesta és la meva pro­fessió i també he de pre­veure altres fac­tors.”