PAULA MARTÍ
EXJUGADORA DE GOLF
“No tanco les portes a tornar a l'alta competició”
“Són set anys sense jugar! Les mans no les controlo gaire... Faré el que podré”
“Hi ha hagut moments en què he trobat a faltar competir, però tinc dos fills que són un sol i ho compensen tot”
Sis catalanes a Sitges
A banda de Paula Martí, a partir d'avui competiran al Club de Golf Terramar les jugadores Elia Folch, l'única que juga tot el circuit europeu; Mireia Prat, segona fa uns dies al Terre Blance Ladies Open; Carolina González; Gemma Fuster, i Camilla Hedberg, aquesta última jugadora del Terramar.
Els meus fills van veure el Masters d'Augusta i em preguntaven: “Tu també faràs un ‘putt' com aquest?”
Té la mateixa edat, 37 anys, que el recent campió del Masters d'Augusta, Sergio Garcia, però fa set anys que va deixar de competir. I ho va fer amb un palmarès envejable, després de ser número 1 en el rànquing europeu professional del 2002 i de guanyar, entre altres tornejos, l'obert d'Itàlia, el British Masters i l'LPG d'Austràlia. Paula Martí és, sens dubte, la millor golfista catalana de la història. Per això, després de la notícia del seu retorn momentani, que tindrà lloc entre avui i diumenge d'aquesta setmana, a l'Estrella Damm Mediterranean Tour que es jugarà al Club de Golf Terramar de Sitges, mereix una entrevista.
L'han deixat sense vacances de Setmana Santa…
Aquest retorn ha estat un regal que m'han fet. Me'l prenc com les meves vacances. A més, amb la família hem agafat un hotel a Sitges per passar aquests dies… en mode competició.
Com va anar que la seduïssin per tornar-hi?
Els organitzadors d'aquest torneig sempre m'havien convidat a jugar-lo. Habitualment es feia a Tenerife, i com que aquesta vegada es juga a prop de casa em van convèncer. Serà només una setmana, una cosa puntual... De moment.
I com es troba ara que queden pocs dies per al torneig?
Havia perdut el costum d'entrenar i d'anar al gimnàs. Són set anys! Les mans no les controlo gaire... Faré el que podré.
Però vostè no ha perdut mai el contacte amb el golf. Té una escola i hi dona classes.
Una cosa és fer classes i una altra de ben diferent jugar i entrenar-me per competir al màxim nivell. A més, si fas una jornada de vuit hores ensenyant golf, l'últim que vols és posar-te a entrenar. I això és el que he hagut de fer aquests últims dos mesos. He mirat de compaginar-ho. Potser no les set o vuit hores que entrenava quan competia, però sí que he invertit les poques hores que he tingut. Les classes no les he volgut deixar.
En tots aquests anys, ha trobat a faltar la competició?
Hi havia moments que sí, que la trobava a faltar. Sobre tot quan veia per la televisió les noies de la meva època. Però em compensa haver-ho deixat. Tinc dos sols a casa, els meus fills Izan i Jan, que m'ho canvien tot.
I què en diuen ells, del seu retorn?
Estan molt contents, els fa molta il·lusió. La setmana passada van estar mirant el Masters d'Augusta i em preguntaven: “Mama, tu també faràs aquest putt?” I jo: “Ehem... abans el feia.” Alguna cosa em sortirà. Tinc sort perquè els agrada molt l'esport. El gran juga a tennis… A mi em va veure competir, de ben petit. Ho vaig deixar quan ell tenia tres anys. Va viatjar molt amb mi, però ara ja no se'n recorda.
I els seus alumnes, com s'ho han pres?
Estan al·lucinant tots. “Et vindrem a veure, farem una pancarta”, em diuen. I a mi em fa molta il·lusió que vinguin i que em vegin participar en un torneig com aquest, que serà molt bonic. Hi haurà les millors golfistes de l'Estat, i també d'Itàlia, Suècia, els Estats Units...Vindrà molta gent de la meva època, per això també em ve molt de gust ser-hi.
Suposo que, per damunt de tot, voldrà disfrutar. Però vostè és una campiona i no podrà evitar competir al màxim…
Sí, i tant. Ja començo a tenir una mica d'ansietat i a dormir poc a les nits. Penso que em cau el carro, que no arribaré a tea… La competició la porto a dins. Ara, no em demano un nivell com el que tenia abans… Si passo el tall ja estaré contenta. A més, Sitges és un camp fàcil. Els únics problemes seran els forats amb un par tres… Si haig de jugar amb pals llargs. I també el vent.
Si es veu bé, hi hauria alguna possibilitat que es plantegés tornar a l'alta competició?
No li dic que no, no tanco les portes. Físicament em trobo bé i ràpida. No empalo tant, no sóc tant precisa com abans amb el centre del pal, ara tinc una mica més de descontrol, però físicament estic bé. El que passa és que el calendari és complicat. Es juga poc a Europa. Hauria de voltar per Àsia, Amèrica...
Amb la inactivitat es perd més la tècnica o la concentració?
Les dues coses. Ara, per exemple, estic entrenant aspectes tècnics que en els meus millors anys no em calien. I és que, en el meu últim any, tècnicament no vaig estar bé. I mentalment, tinc lapsus de desconcentració. Però és normal...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.