Els herois de Sant Boi

La UE Sant­bo­iana va aixe­car la seva dot­zena copa –la pri­mera en set anys– en un duel que serà recor­dat durant anys no només pel que es va viure al ter­reny de joc, sinó per tot el que s'havia dit i escrit abans que l'àrbi­tre marqués l'inici del duel. El par­tit havia estat ama­nit amb tots els ingre­di­ents per cui­nar un àpat fes­tiu dels cas­te­llans. Els cam­pi­ons del 2016 i els grans domi­na­dors de la fase regu­lar de la lliga juga­rien a casa gràcies a una decisió fede­ra­tiva dis­cu­tida amb raó per la Sant­bo­iana, que va deci­dir pren­dre's la revenja sobre el ter­reny de joc, és a dir robar les postres més dol­ces i assa­bo­rir-les davant dels nas­sos d'un rival econòmica­ment, espor­ti­va­ment i ins­ti­tu­ci­o­nal­ment molt més poderós.

La pro­esa no va ser bufar i fer ampo­lles. Tot just començar, la pluja i el vent ja adver­tia als 30 juga­dors que hi havia al camp que allò seria una bata­lla com les d'abans. El Sal­va­dor va sor­tir a la càrrega des del minut 1, i la pri­mera tasca de la Sant­bo­iana va ser resis­tir, resis­tir i espe­rar temps millors. El joc a la mà, allò que més agrada als cata­lans, era pràcti­ca­ment impos­si­ble, ja que la pilota humida va esde­ve­nir, més que mai, un meló incon­tro­la­ble. Quan la pri­mera part, amb els juga­dors exhausts, ja s'esgo­tava, un cop de càstig comès pels de Sant Boi va pro­pi­ciar que el mig d'ober­tura d'El Sal­va­dor, Jaime Mata, anotés els pri­mers punts (0-3).

En la segona part, la Sant­bo­iana, amb Delgà i Petit al camp –més força al camp de bata­lla–, va sor­tir a totes, amb la men­ta­li­tat des del ves­ti­dor que aque­lla ocasió històrica no es podia des­a­pro­fi­tar. El Sal­va­dor va començar a patir cada vegada més en defensa. D'aquí van venir els dos pri­mers cops de càstig, ano­tats pri­mer pel neo­ze­landès Tru­es­dale (3-3) i, després, per Albert Millán (3-6). El xuta­dor for­mat al BUC aca­ba­ria essent deci­siu. La deter­mi­nació dels juga­dors de Lewis Willi­ams tin­dria la recom­pensa defi­ni­tiva en el minut 59. L'equip va pis­par la pilota a El Sal­va­dor en una melé arran de la línia de marca, Liam Mitc­hell va fer una excep­ci­o­nal pas­sada a Nicolás Fran­cis­quelo i aquest va sal­tar cap a la glòria (3-11). Que un noi de 21 anys for­mat a la casa pro­ta­go­nitzés aquest històric moment és la millor senyal per al club català. Millán va cla­var segui­da­ment el 3-13.

La Sant­bo­iana no es va con­for­mar i va man­te­nir el seu domini con­tra un rival que s'apa­gava a poc a poc i que va aca­bar ren­dit a l'evidència. Amb el xiu­let final va començar una cele­bració entre els juga­dors que va estar a l'altura de l'èxit que aca­ba­ven d'asso­lir. L'afició local va aban­do­nar l'estadi, però el mig miler de segui­dors de Sant Boi s'hi van dei­xar la pell, com havien fet els juga­dors abans, per aplau­dir els seus juga­dors.

Afa Tauli, un dels símbols, de l'equip, va ser pro­cla­mat millor juga­dor i va rebre al tro­feu al cos­tat d'una lle­genda del club, Albert Malo, tau eufòric com els juga­dors d'ara.