L’esport català no es man­tindrà al marge del referèndum que ha con­vo­cat el govern per a l’1 d’octu­bre i que podria desem­bo­car en la futura inde­pendència de Cata­lu­nya. De la qüestió, gens còmoda per la pro­hi­bició segura del govern espa­nyol, n’ha par­lat fins i tot el con­sell direc­tiu de la UFEC, segons con­firma el seu pre­si­dent, Gerard Esteva. “Els nos­tres esta­tuts ens vin­cu­len al govern del país, i històrica­ment sem­pre hem estat al cos­tat del dret a deci­dir. Cada enti­tat tindrà la seva opinió, però la nos­tra és que hem d’incen­ti­var la par­ti­ci­pació perquè volem que la votació sigui un èxit. La UFEC es posa a dis­po­sició del govern per al que cal­gui, fins i tot per si ha de cedir ins­tal·laci­ons pròpies per al dia de la votació.

El secre­tari gene­ral de l’Esport, Gerard Figue­ras, asse­nyala que “com qual­se­vol altre sec­tor” el de l’esport també s’ha de mobi­lit­zar. “Nosal­tres no podem ser estric­ta­ment neu­trals en aquesta ocasió perquè sabem que neces­si­tem un nou país per tenir més eines per desen­vo­lu­par els nos­tres pro­jec­tes.”

Esteva, a banda de pre­si­dent de la UFEC, també parla com a pre­si­dent del Comitè Olímpic Català (COC), i en aquest sen­tit ho fa amb més vehemència. “Des de la UFEC el nos­tre acti­visme se cen­tra a incen­ti­var el vot, però des del COC dema­nem un sí rotund. Si gua­nya la inde­pendència, el dia 2 d’octu­bre estem pre­pa­rats per prémer el botó del reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de l’esport català. Hem infor­mat els 211 comitès olímpics del món i les fede­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals que així ho farem.”

Com és lògic també dema­narà el sí durant la cam­pa­nya la Pla­ta­forma Pro Selec­ci­ons. El seu pre­si­dent, Xavier Vinyals, a més, avisa sobre les con­seqüències futu­res d’un resul­tat o un altre: “Al mateix temps que puc garan­tir que si gua­nya el sí i som inde­pen­dents tots els grans esports i també els petits seran reco­ne­guts inter­na­ci­o­nal­ment també puc garan­tir que si no ho som només algu­nes peti­tes fede­ra­ci­ons obtin­dran el reco­nei­xe­ment.”

Vinyals també pro­nos­tica que en cas d’inde­pendència el salt que faria l’esport català seria molt més revo­lu­ci­o­nari que el dels Jocs del 1992: “Això no és una opinió, hi ha dades que així ho asse­nya­len, des del reco­nei­xe­ment del COC fins a la presència dels nos­tres diri­gents en les fede­ra­ci­ons inter­na­ci­o­nals.”

Res­pecte a la posició que prendrà el govern espa­nyol, sobre­tot en l’àmbit judi­cial, Gerard Figue­ras té clar com actuar: “No tenim por a les represàlies, defen­sem un dret democràtic i ho farem amb totes les garan­ties.” El secre­tari gene­ral admet que en les rela­ci­ons amb les ins­ti­tu­ci­ons de l’àmbit esta­tal aquest tema el dei­xen “de cos­tat”. Esteva va més enllà i nota que és una qüestió “que no els fa gens de gràcia”, encara que la relació entre ins­ti­tu­ci­ons no se’n vegi direc­ta­ment afec­tada. De moment.