Brooks Koepka, l’atleta del golf

Els grans tor­ne­jos de la PGA d’aquests temps en què el golf no té un domi­na­dor clar sem­blen tots reser­vats a un gua­nya­dor ines­pe­rat. El mes d’abril, a Augusta, la sor­presa va por­tar el nom de Ser­gio García i aquest cap de set­mana, en la 117a edició del US Open, ha estat el nord-ame­ricà Bro­oks Koepka qui s’ha obert pas per empor­tar-se el tri­omf. Koepka, deu anys més jove que García, pro­met, a més, un futur esplen­dorós. Els seus noms se sumen, en tot cas, als de Jason Day, Danny Willett, Dus­tin John­son, Hen­rik Sten­son i Jimmy Walker, tots ple­gats gua­nya­dors pri­me­rencs dels set últims grans. Sigui com sigui, diu­menge a Erin Hills Bro­oks Koepka va escom­brar Brian Har­mon i Hideki Mat­suyama, que lide­ra­ven la clas­si­fi­cació, pro­ta­go­nit­zant una jor­nada memo­ra­ble. De seguida va pren­dre el coman­da­ment i, en una segona part del recor­re­gut impres­si­o­nant, va sig­nar qua­tre forats sota el par con­se­cu­tius, entre el 15 i el 18, que, a més, li van donar la victòria final i li van per­me­tre pre­sen­tar una tar­geta de 67 cops (-5), que el feia igua­lar el rècord del tor­neig, fins ara en pos­sessió del nord-irlandès Rory McIl­roy, amb un total de -16 (67, 70, 68 i 67 cops en les qua­tre jor­na­des).

La figura atlètica de Bro­oks Koepka l’apropa més al físic dels pro­fes­si­o­nals dels esports d’acció que tant li agra­den que no pas als gol­fis­tes. Més d’una vegada ha reco­ne­gut que s’avor­reix quan mira golf a la tele­visió i que s’estima més veure beis­bol, l’esport que ha prac­ti­cat algun dels seus fami­li­ars. De fet, Koepka va arri­bar al golf en un camp públic de la seva Flo­rida natal, com a con­seqüència de l’acci­dent de cotxe que va viure quan tenia deu anys, quan els seus pares el van voler allu­nyar dels esports de màxima acció que ja ales­ho­res el fas­ci­na­ven.

Va pas­sar el temps i, quan tenia 20 anys i havia dei­xat enrere uns estu­dis uni­ver­si­ta­ris no gaire reei­xits a Flo­rida State, el que avui és el campió del US Open va que­dar fora de l’escola de clas­si­fi­cació del PGA Tour. La decepció no el va fer llançar la tova­llola i va deci­dir emi­grar a Europa per, pri­mer, par­ti­ci­par en el Cha­llenge Tour i, més tard, en l’Euro­pean Tour. Van ser dues tem­po­ra­des d’un apre­nen­tatge dur, en què es va for­jar com a espor­tista i va créixer com a per­sona. Els qui el conei­xen diuen, de fet, que el seu pas per la segona divisió al Vell Con­ti­nent, allu­nyat del gla­mur dels enllu­er­na­dors camps nord-ame­ri­cans, va ser una decisió molt encer­tada. El cas és que, de tor­nada als Estats Units, el 2015, Bro­oks Koepka va gua­nyar el seu pri­mer tor­neig a Pho­e­nix i es va col·locar entre els 25 millors gol­fis­tes del món, una posició de la qual ja no ha bai­xat. Ara mateix, el seu tri­omf a Erin Hills l’ha situat en el top 10, des­plaçant en la posició desena el basc Jon Rahm.