JAVIER GARCÍA CHICO
BRONZE EN SALT DE PERXA A BARCELONA 92
“A l’estadi van xiular Trandenkov”
Javier García Chico recorda com en la final olímpica de salt de perxa part del públic va increpar l’atleta de l’equip unificat, un dels seus rivals en la pugna per les medalles, perquè fallés sobre els 5,80 m
“Em vaig posar a aplaudir perquè allò no era un camp de futbol; en tot cas, la gent va deixar de xiular i la cosa ja no va anar a més”
La joventut d’ara té moltes possibilitats i potser els falta cultura de l’esforç, que abans s’inculcava molt
Sense la medalla no m’haurien ofert la feina al CAR de Sòria i ja he començat a cobrar els 50.000 euros de La Caixa
Al principi Hans Ruf era el meu gran referent com a entrenador, però a la llarga et fas el teu propi còctel de tècnics
Amb motiu del míting de Barcelona, la Federació Catalana d’Atletisme i l’Ajuntament van convidar alguns dels protagonistes dels Jocs del 92 a una trobada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, on no podia faltar Javier García Chico (Barcelona, 1966), ter...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
