Dia 12. El nerviosisme dels francesos

Hi ha ano­ta­ci­ons en el dia a dia de Joan Antoni Sama­ranch que obli­guen a anar una mica més enllà del que ell explica. Ja n’hem vist alguns exem­ples en aquests dies. També seria el cas del 5 d’agost. No és gens trans­cen­dent, però sí que indica com pots arri­bar a fer afir­ma­ci­ons que no serien del tot cor­rec­tes si et dei­xes por­tar pel que hi ha al teu vol­tant. Sama­ranch explica que va a l’estadi, que des­taca que està total­ment ple, i que dona algu­nes meda­lles, una a la fran­cesa Maria Jose Perec, cam­pi­ona en els 400 m: “Ens con­ve­nia molt, ja que la premsa d’aquell país començava a posar-se ner­vi­osa.” Parla d’atle­tisme o dels Jocs en gene­ral? Si és d’atle­tisme, té raó, ja que l’or de Perec va ser l’única meda­lla que va gua­nyar França. Si es refe­reix als Jocs en gene­ral –cal pen­sar que és el cas–, l’or de Perec va ser el vuitè i la 25a meda­lla gua­nyada per França a Bar­ce­lona. Al final aca­ba­rien amb vuit meda­lles d’or de 29 meda­lles en total, el seu millor resul­tat glo­bal en uns Jocs des del 1948.

Aquell dia també va fer una visita al Cen­tre de Segu­re­tat “per agrair-los els seus ser­veis”. Va ser rebut per Rafael Vera, lla­vors secre­tari d’estat de Segu­re­tat, a qui va agrair “que aquests Jocs se cele­brin sense inci­dents”.

Espor­ti­va­ment par­lant, a més de l’atle­tisme, del qual ja hem par­lat, va anar al ten­nis de taula, al bàdmin­ton i al volei­bol.

A més de la reunió diària de la comissió de coor­di­nació, també va tenir reunió de la comissió exe­cu­tiva, que va haver de rati­fi­car la sus­pensió per dopatge de la quarta clas­si­fi­cada, de l’Equip Uni­fi­cat, en la marató feme­nina. Sama­ranch en deixa constància, però al con­trari del que havia fet el dia abans amb el pri­mer cas –una juga­dora de volei­bol xinesa–, aquest cop no usa la paraula dopatge: “Una altra atleta sus­pesa, és la segona; va ocu­par el quart lloc en la marató.”