El Comitè Olímpic de Cata­lu­nya va pre­sen­tar ahir la cam­pa­nya Esport pel sí amb vista al referèndum de l’1 d’octu­bre. El COC està pre­des­ti­nat a ser el màxim expo­nent espor­tiu del país al nou estat i, per tant, ha de ser l’enti­tat que lideri la difusió dels bene­fi­cis de la inde­pendència per a l’esport. I és que la inde­pendència és l’única garan­tia de futur per al Comitè Olímpic de Cata­lu­nya, atesa la norma estricta de la Carta Olímpica, que res­trin­geix el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal d’un nou comitè olímpic naci­o­nal “al d’un estat inde­pen­dent reco­ne­gut per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal”. Per tant, només la plena sobi­ra­nia del poble de Cata­lu­nya per­metrà al COC por­tar a terme la seva acti­vi­tat amb nor­ma­li­tat i, per extensió, a tot l’esport català. Serà única­ment dotant-nos d’un nou estat que l’esport català podrà sumar els seus pro­pis èxits i lluir-los amb orgull.

La cam­pa­nya se cen­trarà a donar a conèixer els avan­tat­ges d’obte­nir el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal.  L’esport és un dels àmbits en què es fan més evi­dents, tant des del punt de vista econòmic com sen­ti­men­tal. Segons un estudi recent, el nou estat per­metrà a les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves aug­men­tar en un 23,98% el seu bene­fici anual –un glo­bal de 93 mili­ons–; con­trac­tar 705 nous emple­ats; i, de la mateixa manera que els clubs, veure mul­ti­pli­cats els ingres­sos per patro­ci­nis, drets de tele­visió i mar­xan­datge. A més, per­metrà als espor­tis­tes cata­lans par­ti­ci­par en els Jocs, mun­di­als i euro­peus de totes les dis­ci­pli­nes; sumar entre vuit i nou meda­lles de mit­jana en cada cita olímpica i pro­jec­tar-se al món sense cap tipus de limi­tació, amb tot el que això suposa de pro­moció del nou estat.

I enguany, que s’han com­me­mo­rat els 25 anys des dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona, i que s’ha tor­nat a rei­vin­di­car el seu èxit i el seu lle­gat, és ine­vi­ta­ble remar­car que la capa­ci­tat orga­nit­za­tiva de Cata­lu­nya en l’àmbit de l’esport –que va que­dar pro­vada amb els Jocs del 1992 i que ja havia estat demos­trada ante­ri­or­ment, abans de la dic­ta­dura fran­quista, per exem­ple amb l’orga­nit­zació de l’Olimpíada popu­lar del 1936– es manté intacta.

Una capa­ci­tat, que, de ben segur, esdevé un motiu més per con­fiar que la nova República cata­lana que pot néixer després del referèndum de l’1 d’octu­bre serà un estat modern i efi­ci­ent, capaç de millo­rar les con­di­ci­ons dels espor­tis­tes i dels clubs, i capaç igual­ment, si cal,  d’apos­tar per tor­nar a orga­nit­zar cam­pi­o­nats d’Europa, del món o uns Jocs Olímpics, però amb la diferència que els titu­lars de l’orga­nit­zació seran les res­pec­ti­ves fede­ra­ci­ons espor­ti­ves cata­la­nes i el Comitè Olímpic de Cata­lu­nya, jun­ta­ment amb les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes, i que els bene­fi­cis dels esmen­tats esde­ve­ni­ments seran per al con­junt de la soci­e­tat cata­lana.

Ben­vin­guts, doncs, des de l’esport, tots els rep­tes que ens por­tin a millo­rar i a gua­nyar.  A gua­nyar en tot, en lli­ber­tat, en nivell i en capa­ci­tat de decisió. En defi­ni­tiva, en futur. El dia 1 d’octu­bre, el teu sí de ben segur que ens farà gua­nyar.