Esport i política

En llibertat vigilada

Política esportiva. El secretari general d’Esports, Gerard Figueras, manté el càrrec en espera que Méndez de Vigo prengui alguna decisió sobre el seu departament

El minis­tre espa­nyol d’Edu­cació, Cul­tura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, és teòrica­ment el minis­tre de la matèria espor­tiva a Cata­lu­nya després de l’apli­cació de l’arti­cle 155 a la Gene­ra­li­tat. De moment no ha fet cap decla­ració pública sobre les seves inten­ci­ons i pen­sa­ments sobre la política espor­tiva a Cata­lu­nya. Sí que ha dit, en canvi, que inves­ti­garà gai­rebé com una qüestió per­so­nal, les acu­sa­ci­ons d’“adoc­tri­na­ment” que, segons ells, s’han fet en algu­nes esco­les cata­la­nes. La seva des­pre­o­cu­pació espor­tiva és, doncs, mani­festa. El secre­tari gene­ral de l’Esport, Gerard Figue­ras, con­ti­nu­ava ahir, almenys fins a última hora, exer­cint el càrrec tot i que el con­se­ller de la seva àrea, Jordi Turull, va ser des­tituït de manera ful­mi­nant per Mari­ano Rajoy.

Figue­ras manté de moment una agenda estric­ta­ment repre­sen­ta­tiva. Dilluns va pre­sen­tar, per exem­ple, l’acord de difusió tele­vi­siva entre La Xarxa i la Fede­ració Cata­lana d’Hand­bol. La llei de l’esport, però, està atu­rada i tots els paga­ments a les fede­ra­ci­ons i clubs s’han de fer amb el vis­ti­plau del Minis­teri d’Eco­no­mia, que va inter­ve­nir les finan­ces del govern català molt abans que s’activés l’arti­cle 155.

Les des­ti­tu­ci­ons des de Madrid d’alts càrrecs del govern, més enllà dels con­se­llers, s’han con­cen­trat fins ara en la con­se­lle­ria d’Exte­ri­ors, ja que tots els dele­gats a l’estran­ger de la Gene­ra­li­tat van ser ces­sats diven­dres pas­sat.

Si Méndez de Vigo –que també és por­ta­veu del govern espa­nyol– no ha pres cap decisió en matèria espor­tiva tam­poc ho ha fet, almenys públi­ca­ment, el pre­si­dent del Con­sell Supe­rior d’Esports, José Ramón Lete, que fa pocs dies asse­nya­lava que la política no havia d’afec­tar el nor­mal fun­ci­o­na­ment ni de les com­pe­ti­ci­ons ni de les fede­ra­ci­ons (espa­nyo­les).

Tot i que les com­petències en matèria d’esports cor­res­po­nen a la Gene­ra­li­tat des de pràcti­ca­ment de l’inici de la recu­pe­ració de l’auto­go­vern, els dos governs tenen un pacte econòmic relle­vant en el finançament del CAR de Sant Cugat, on s’entre­nen els millors espor­tis­tes olímpics espa­nyols.

El prin­ci­pal con­flicte entre les dues parts ha estat el del reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de les fede­ra­ci­ons cata­la­nes. El 2013 el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, con­tra­ve­nint la juris­prudència inter­na­ci­o­nal del TAS, va pro­hi­bir l’existència con­junta d’una fede­ració cata­lana i una d’espa­nyola en una inter­na­ci­o­nal, fet que con­ver­teix en un mal­son jurídic qual­se­vol intent d’una fede­ració cata­lana de ser reco­ne­guda.

Les fede­ra­ci­ons cata­la­nes, per la seva banda, es pro­nun­ci­a­ran sobre la inter­venció del govern espa­nyol i l’apli­cació de l’arti­cle 155 el pro­per 6 de novem­bre en una assem­blea extra­or­dinària que ha con­vo­cat la UFEC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)