Que el rugbi català és un dels més pode­ro­sos de l’Estat està fora de dis­cussió. La UE Sant­bo­iana, que té un dels plan­ters més reco­ne­guts, és l’únic club que s’ha man­tin­gut sem­pre en la màxima cate­go­ria i ho ha fet, a més, gua­nyant títols, com la copa del Rei de la tem­po­rada pas­sada. El Barça, també a la divisió d’honor, el Sant Cugat, l’Hos­pi­ta­let, el BUC, l’Uni­ver­si­tari i el Cor­nellà, entre d’altres, són equips que han apor­tat històrica­ment juga­dors a la selecció espa­nyola. Amb tot, en els cinc últims anys, mal­grat el talent de les joves gene­ra­ci­ons, només sis juga­dors del país han pogut jugar amb un equip espa­nyol, cone­gut com els Leo­nes, far­cit últi­ma­ment de juga­dors de naci­o­na­li­tat fran­cesa apro­fi­tant la laxa regla­men­tació de la fede­ració inter­na­ci­o­nal. L’últim català a debu­tar en el com­bi­nat espa­nyol va ser Joan Losada (FC Bar­ce­lona, 25 anys), en un duel del 18 de novem­bre con­tra el Canadà.

Tot i l’estrena de Losada, el futur imme­diat no pinta massa bé per als millors juga­dors del país en l’incert camí cap a la copa del món del 2019 al Japó. El més habi­tual, Sergi Auba­nell (28 anys, 21 cops inter­na­ci­o­nal), ha dei­xat de comp­tar pel selec­ci­o­na­dor San­ti­ago San­tos, quan fins a la tem­po­rada pas­sada era un dels pocs juga­dors nas­cuts a l’Estat amb certa con­tinuïtat. “Era el segon capità de l’equip i tenia un rol impor­tant. Em vaig lesi­o­nar i el selec­ci­o­na­dor em va dir que segui­ria comp­tant amb mi però d’un dia per l’altre aquesta situ­ació va can­viar, i ni m’ha con­vo­cat ni ha par­lat més amb mi. Sem­bla que hi ha un pro­blema però no sé quin és.” El “pro­blema” podria ser el com­promís d’Auba­nell amb el seu club, el Dijon francès: “Alguns cops em van con­vo­car i no hi vaig poder anar perquè el club, que és el que em paga, volia que em quedés amb ells a jugar.”

L’altre juga­dor que gau­dia d’una certa con­tinuïtat en l’equip, el jove Jordi Jorba (20 anys, USAP, 13 cops inter­na­ci­o­nal), pro­ba­ble­ment la més gran pro­mesa del rugbi català. A prin­ci­pis de tem­po­rada el bar­ce­loní es va tren­car el cre­uat ante­rior i el menisc del genoll i ha començat un llarg procés de recu­pe­ració que durarà com a mínim sis mesos i que posa en entre­dit, a mig ter­mini, el seu futur en els Leo­nes.

Els juga­dors del plan­ter de la UE Sant­bo­iana que sem­bla­ven cri­dats aquests últims anys a ser indis­cu­ti­bles són Nil Baró (24 anys) i Mar­cos Puig (23). Tots dos van estre­nar-se a l’equip de la mà de l’actual selec­ci­o­na­dor, però no van pas­sar dels tres par­tits (Puig) i dos (Baró) per la com­pe­ti­ti­vi­tat en molts casos dels juga­dors forans amb permís per jugar amb l’equip de San­tos, ja sigui perquè sumen cinc anys a la lliga espa­nyola o perquè tenen pares o avis de naci­o­na­li­tat espa­nyola. Puig, a més, va tenir la mala sort de patir la tem­po­rada pas­sada una lesió de llarga durada i, per tant, és com­pli­cat que a curt ter­mini pugui recu­pe­rar un lloc en l’equip.

Ara mateix, l’únic català que té un lloc mínima­ment garan­tit en l’equip és Marco Pinto (Bezi­ers, 30 anys), que va néixer a Bar­ce­lona però que ha fet tota la seva car­rera a França. És nebot de Ramon Fer­rer, que va ser juga­dor d’una nis­saga històrica de la Sant­bo­iana i és actual dele­gat de la selecció cata­lana sub-16. Pinto ha jugat 16 par­tits ofi­ci­als amb Espa­nya des del 2008. Va ser titu­lar en l’últim par­tit, con­tra el Bra­sil, jugat el 25 de novem­bre, on va ser, a més, un dels juga­dors més des­ta­cats, ano­tant tres mar­ques. Pinto va ser, de fet, l’únic titu­lar de l’equip que havia nas­cut en ter­ri­tori esta­tal. La resta eren ori­gi­na­ris bàsica­ment de França, l’Argen­tina i Nova Zelanda. És l’únic català amb una plaça fixa per al Sis Naci­ons B del 2018, con­si­de­rat també l’euro­peu per als països no pro­fes­si­o­nals.