Núria Pau: “Deixar-ho no era una possibilitat”
Esquí alpí. Afronta el tram final de la classificació per a Pyeongchang amb confiança després del seu millor resultat: “Costa molt. No m’ho esperava”
Núria Pau (Ribes de Freser, 1994) esgota les darreres opcions per classificar-se per als Jocs Olímpics d’Hivern del mes que ve, a Pyeongchang (Corea del Sud). “El dia 21 es tanquen les llistes i tenim fins llavors per aconseguir-ho. Tampoc sabrem res de segur fins aquest dia, però el que sí que em falta és pujar encara algunes posicions del rànquing mundial. O fer el top-15 en alguna copa d’Europa, que ja sabíem, també, que podria ser una altra possibilitat”, va dir la ribetana de La Molina Club Esquí, que el desembre va aconseguir sis punts en l’eslàlom gegant de la copa d’Europa a Kvitfjell (Noruega), el seu millor resultat: “És el primer any que hi som i costa molt d’aconseguir un resultat perquè hi ha molt de nivell i molta competitivitat. I en dorsals alts encara és més complicat. No m’ho esperava, el meu millor resultat. I dona molta confiança per a les següents proves.” “Tinc força números, però és una mica com que hi sóc a prop però no del tot. Si jo compleixo els objectius i ella també, som les dues sobre les quals després d’alguna manera s’haurà de decidir”, va dir Pau sobre les opcions d’entrar a la selecció en comparació de les de Júlia Bargalló, l’altra candidata a ocupar un lloc que de la mateixa manera que pot acabar desert pot créixer fins a les dues places si es donen resultats molt bons.
L’hivern, abans d’hora
“Em va anar bé. He fet només dos mesos de temporada, però ja venia amb el xip de la competició de Sud-Amèrica. Allà també va ser llarga, però m’ha anat bé perquè he començat les primeres competicions a un bon nivell, ja venia rodada, i a vegades diuen que arribes cansat, però crec que a mi m’ha anat bé, m’ha donat un extra per començar millor: sempre em costava una mica agafar el ritme i ara he començat bé”, va remarcar Núria Pau, que aquest estiu va acabar fora de l’estructura de l’RFEDI per motius tècnics. Un cop dur: “No m’ho esperava i no hi comptava. Em va complicar el tema perquè no tenia els mitjans i els recursos per continuar jo sola. Però també sabia que havia de continuar: com que no era una opció, deixar-ho, em vaig moure per aconseguir els recursos per fer-ho jo sola o d’una altra manera que no fos amb la federació. Sí que al principi em va sobtar molt, però de seguida ho vaig voler agafar de la millor manera possible per no perdre el temps”, va recordar.
L’estiu passat, Ribes de Freser va organitzar una jornada per recaptar fons i finançar-li el desplaçament a l’hemisferi sud: “El Club Esquí Fontalba i algunes persones que m’han anat seguint i saben el que faig. I sabien que jo no ho volia deixar i van pensar alguna manera d’aconseguir els recursos. El desafiament va ser gràcies a ells, que em van ajudar, i vam poder fer aquestes activitats per obtenir els diners per anar a Sud-Amèrica”.
“Em van dir que quan tornés volien parlar amb mi, i llavors vam quedar i em van dir que estaven contents de com havia reaccionat després que em fessin fora en el sentit que no vaig portar-me malament ni vaig anar en contra ningú, ni vaig crear cap problema, sinó que em vaig centrar, i que gràcies als resultats veien que el més just era ajudar-me i fer-me un programa a mi també”, diu sobre la decisió de l’ RFEDI de tornar-la a incloure a l’equip.