El 1953 es va posar fi a la Guerra de Corea gràcies a l’armis­tici sig­nat a Pan­mun­jeom, en un con­flicte emmar­cat en la Guerra Freda. Així que no és casu­a­li­tat que aquest mateix poble, situat a la zona des­mi­li­ta­rit­zada, en plena fron­tera entre les dues Corees, sigui l’esco­llit perquè dimarts que ve repre­sen­tants dels dos països man­tin­guin con­ver­ses d’alt nivell i que, entre altres temes, abor­din la par­ti­ci­pació d’espor­tis­tes de Corea del Nord als Jocs Olímpics d’hivern de Pye­ongc­hang, jus­ta­ment quan fal­tarà un mes per a la inau­gu­ració.

L’acos­ta­ment entre dos estats intrínse­ca­ment enfron­tats és pos­si­ble després que el líder nord­coreà, Kim Jong-un, mani­festés durant el dis­curs de cap d’any la pre­dis­po­sició per enviar una dele­gació espor­tiva a la cita olímpica. “Espe­rem que el Sud i Corea del Nord s’asse­guin a par­lar de la par­ti­ci­pació del Nord als Jocs i en mane­res de millo­rar les rela­ci­ons inter­co­re­a­nes”, va dir el diri­gent nord-coreà. Unes parau­les que obren la porta a tren­car la inco­mu­ni­cació entre els dos països d’ençà que el febrer del 2016 Corea del Nord va tren­car rela­ci­ons per pro­tes­tar per la decisió de Seül de tan­car el com­plex indus­trial inter­coreà de Kae­song com a càstig per les pro­ves arma­mentísti­ques dels veïns del nord.

Si hi ha acord i el Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal auto­ritza que els pati­na­dors artístics Ryom Tae-ok i Kim Ju-ik, els dos únics espor­tis­tes nord-core­ans clas­si­fi­cats, com­pe­tei­xin es veurà una escena inèdita, per exem­ple, durant l’última cita olímpica en sòl sud-coreà.

El 1988, Corea del Nord va boi­co­te­jar els Jocs de Seül i no hi va enviar cap espor­tista. No era la pri­mera vegada que el govern de Pyongyang deci­dia fer boi­cot a uns Jocs, ja que qua­tre anys abans es va unir al que l’URSS va fer en els Jocs de Los Ange­les. En la mateixa línia de tensió entre els blocs capi­ta­lista i comu­nista, Corea del Sud s’havia ali­neat amb els Estats Units i no va pre­sen­tar espor­tis­tes als Jocs de Mos­cou 1980.

Tan­ma­teix, abans de cami­nar en línies diver­gents, els dos països havien com­pe­tit ple­gats. La pri­mera vegada va ser el 1936 en els Jocs de Berlín for­mant part de la dele­gació del Japó, que el 1910 s’havia anne­xi­o­nat Corea. Sohn Kee-chung i Nam Sung-yong van ser els pri­mers atle­tes a pujar al podi en gua­nyar l’or i el bronze en la marató, encara que els seus èxits figu­ren en el pal­marès japonès. L’ocu­pació japo­nesa va durar fins al final de la II Guerra Mun­dial. Lla­vors, les dues grans potències van inter­ve­nir i el país va que­dar divi­dit pel paral·lel 38 amb el sud ocu­pat i ges­ti­o­nat per les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes i el nord per les soviètiques.

El juliol del 1946 es va crear el Comitè Olímpic Coreà al sud i dos anys més tard el país va poder par­ti­ci­par en els Jocs de Lon­dres i als d’hivern de Saint-Moritz. Men­tre que al nord van haver d’espe­rar fins al 1953 per tenir el seu propi comitè olímpic. En un prin­cipi el COI els va dema­nar que for­mes­sin un equip con­junt, com també ho havia sol·lici­tat a les dues Ale­ma­nyes, però no hi va haver acord i deu anys més tard hi va haver el reco­nei­xe­ment defi­ni­tiu per part del màxim orga­nisme olímpic, una ins­ti­tució que sem­pre s’ha van­tat de tre­ba­llar per resol­dre con­flic­tes ina­bor­da­bles des de la política. El COI, per exem­ple, va ser el prin­ci­pal ins­ti­ga­dor que les dele­ga­ci­ons de les dues corees des­fi­les­sin ple­ga­des i sota la ban­dera de la uni­fi­cació core­ana en les cerimònies d’ober­tura dels Jocs de Syd­ney 2000, d’Ate­nes 2004 i de Torí 2006, tot i que van com­pe­tir per sepa­rat.

Les dues corees també es van enfron­tar pel nom del comitè i final­ment el sud va deci­dir ano­me­nar-lo Comitè Olímpic de la República Democràtica Popu­lar de Corea. Els Jocs d’Hivern d’Ins­bruck del 1964 van ser el seu bateig olímpic i l’estrena en uns Jocs Olímpics va ser a Munic el 1972.