Un 2018 amb futur

Els experts estan emo­ci­o­nats per la pos­si­bi­li­tat que el 2018 sigui un any tennístic excels, una con­fluència inter­ge­ne­ra­ci­o­nal de collita excep­ci­o­nal sem­pre que les lesi­ons no esmi­co­lin la siner­gia. La con­tun­dent renai­xença dels vete­rans Rafa Nadal i Roger Fede­rer durant el 2017 va ser tan ines­pe­rada com agraïda. El seu domini en els qua­tre Grand Slams, sumat a les eclo­si­ons dels joves Ale­xan­der Zve­rev i del búlgar Gri­gor Dimi­trov –campió del Mas­ters– van ser els fets més des­ta­cats del pano­rama tennístic.

Però és evi­dent que es va tro­bar a fal­tar a tres juga­dors d’elit indis­cu­ti­bles com Andy Mur­ray –número 1 el 2016–, Novak Djok­goc –número 1 el 2015, 2014, 2012 i 2011– i Stan Waw­rinka, que ja acu­mula tres títols de Grand Slam. El pro­ble­mes físics i el des­gast psi­cològic, sobre­tot en el cas de Djoko­vic, no els van per­me­tre estar a l’atura. El serbi, de fet, ja havia abai­xat sen­si­ble­ment la seva inten­si­tat en el segon semes­tre del 2016. En certa manera, Djoko­vic, Mur­ray i Waw­rinka, van viure un any mig sabàtic invo­lun­tari que va apla­nar el camí a Nadal i Fede­rer. Toni Nadal, que ja ha clos l’etapa de tècnic del seu nebot, admet aquesta cir­cumstància i entén que el més pro­ba­ble és que renei­xin en el 2018. Tomas Berdych, juga­dor d’elit txec que no ha aca­bat de poder batre gai­rebé mai als big five –Fede­rer, Nadal, Djoko­vic, Mur­ray i Waw­rinka–, pensa que els vete­rans Nadal i Fede­rer faran figa. De moment, Fede­rer ve de gua­nyar la copa Hop­man.

L’únic fet irre­fu­ta­ble és la baixa de Mur­ray, que tras­toca part dels plans d’excel·lència glo­bal. L’escocès es va sot­me­tre dilluns a una ope­ració de maluc i estarà de baixa sis mesos.

També cal incloure en la llista d’aspi­rants a fer par­lar al belga David Gof­fin –fina­lista en la copa Mas­ters–, el croat Marin Cilic, el renas­cut Juan Martín del Potro i, sobre­tot, a l’austríac Domi­nic Thiem, que va obte­nir grans resul­tats sobre­tot sobre terra i que ha estat semi­fi­na­lista de Roland Gar­ros els dos últims anys. De fet, Juan Martín del Potro, campió de l’obert dels EUA 2009, i Marin Cilic, en el mateix tor­neig el 2014, són els únics intru­sos que han gua­nyat títols majors des del 2009 al marge dels big five. Cilic, a més, va caure en la dar­rera final de Wim­ble­don con­tra Fede­rer. Del Potro, per la seva banda, asse­gura que s’ha pre­pa­rat millor que el 2017, en el qual admet que en el tram ini­cial no va saber dige­rir l’èxit de la copa Davis 2016. Caldrà vigi­lar igual­ment de prop la dreta revo­lu­ci­o­nada del nord-ame­ricà Jack Sock i al sud-africà Kevin Ander­son, dar­rer fina­lista en l’obert dels EUA, el millor resul­tat de la seva car­rera.

Un altre valor afe­git serà res­ca­tar de l’ostra­cisme de les lesi­ons al japonès Kei Nis­hikori i el cana­denc Milos Rao­nic, que han flir­te­jat amb els grans èxits sense escla­tar. Rao­nic va ser fina­lista a Wim­ble­don 2016 i el japonès a l’obert dels EUA el 2014. L’asiàtic no va ni jugar el Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell, un dels seus tor­ne­jos pre­di­lec­tes i en el qual llu­eix dos títols. De moment, segueix amb molèsties al canell dret i no podrà jugar a Austràlia.

Un altre ten­nista de gran classe és el con­tro­ver­tit aus­tralià Nick Kyr­gios, que en el curt recor­re­gut és capaç de der­ro­tar tot­hom, però que té man­can­ces de pla­ni­fi­cació. Sol­vent en pista ràpida, el cap de set­mana pas­sat va gua­nyar el títol a Bris­bane i arriba a Mel­bourne amb el gani­vet entre les dents.

La gene­ració dels més joves, la next­gen, també compta amb juga­dors més ten­dres que Zve­rev, però que poden començar a donar ensurts. Encapçalen la nòmina els rus­sos Andrei Rublev (32è) i Karen Khat­xa­nov (48è) i el cana­denc Denis Sha­po­va­lov (50è). També hi són els nord-ame­ri­cans Jared Donald­son (55è) i Tay­lor Fritz (92è), el coreà Hyeon Chung (62è), els aus­tra­li­ans Alex de Miñaur –167è amb 18 anys– i Tha­nasi Kokki­nakis (215è) i el greg Ste­fa­nos Tsit­si­pas: 80è gràcies als seus quarts a Doha.