I de cop, Samu Ezeala

Diu­menge pas­sat era un dia gran per a Samu Eze­ala, un jove juga­dor de rugbi nas­cut a Nigèria però criat i for­mat a Cata­lu­nya, que, amb només 18 anys, debu­tava en el Top 14, la lliga més impor­tant del món. Ho feia, a més, amb l’equip campió, l’ASM Cler­mont, i com a titu­lar. Una cir­cumstància que mai cap altre català del Prin­ci­pat ha vis­cut. El cas és que va pro­ta­go­nit­zar una nota­ble actu­ació durant els 56 minuts que va poder jugar, fins que una forta topada el va dei­xar com­mo­ci­o­nat. Poc s’espe­rava que el seu ídol, l’enorme Vitrimi Waka­tawa, juga­dor del Racing 92 i inter­na­ci­o­nal per França, el trau­ria de la gespa en una jor­nada tan espe­cial. Però així va ser: el va voler pla­car i va que­dar esta­bor­nit durant un llarg minut. Un ensurt que va dei­xar glaçat el fla­mant U Arena de Nan­terre. “És molt ràpid i molt valent, no és estrany que li passés això. Els que el conei­xem ho sabem molt bé”, diu Marc Sentís, que va ser entre­na­dor seu en els equips infe­ri­ors del Bar­ce­lona Uni­ver­si­tari Club (BUC) i de la selecció cata­lana.

L’ensurt va ser prou gran perquè un mitjà de la importància de L’Équipe hagi plan­te­jat el debat de quina és la res­pon­sa­bi­li­tat dels entre­na­dors que fan debu­tar juga­dors joves quan es pro­du­eix un con­tra­temps com aquest. “Com tro­bar un joc més vio­lent i menys inven­tiu?”, es pre­gun­tava també el pres­tigiós rota­tiu francès dilluns pas­sat. En tot cas, després de ser atès damunt del ter­reny de joc, tot i que havia recu­pe­rat la mobi­li­tat i el conei­xe­ment, Samu Eze­ala va ser ingres­sat a l’hos­pi­tal Beau­jon, situat als afo­res de París. Allà, on ha pas­sat uns dies en obser­vació, es va assa­ben­tar que el seu equip havia gua­nyat per 6-58. Un resul­tat for­mi­da­ble, tenint en compte que el Cler­mont-Fer­rand és el desè clas­si­fi­cat del Top14 i que el Racing 92 és el ter­cer. Afor­tu­na­da­ment, les pro­ves a les quals ha estat sotmès Eze­ala no han reve­lat cap lesió i, quan pas­sin les tres set­ma­nes que fixa el pro­to­col de la lliga fran­cesa per a un acci­dent com el que va tenir diu­menge, podrà tor­nar a jugar.

“Li auguro un gran futur. Per les seves qua­li­tats i perquè té el cap ben posat. A França ha fet una gran pro­gressió: debu­tar amb 18 anys en la lliga més com­pe­ti­tiva del món no és gens fàcil”, con­si­dera Marc Sentís, que, com molts dels juga­dors i entre­na­dors del BUC, diu­menge no es va voler per­dre el duel entre el Racing 92 i el Cler­mont. “Tot el club mirava el par­tit per inter­net”, revela. “El Samu no deixa de visi­tar-nos cada vegada que ve a Bar­ce­lona. Sem­pre ha estat molt bon nano. I molt humil. Ens ho posava molt fàcil, als entre­na­dors. Sem­bla un tòpic, però pot­ser és que tots els bons espor­tis­tes són així”, afe­geix.

Aquesta és la ter­cera tem­po­rada de Samu Eze­ala a França. Va mar­xar amb 16 anys, després de for­mar-se com a espor­tista i com a per­sona a Bar­ce­lona. El rugbi el va tro­bar en la seva família d’aco­llida: els Pahissa. “Va començar amb qua­tre anys. Des­ta­cava en tots els esports, hi té faci­li­tat i un físic que l’acom­pa­nya. Li agra­dava el fut­bol, sem­pre he cre­gut que li hau­ria anat bé si ho hagués inten­tat, però va triar el rugbi”, explica Fer­ran Pahissa, el seu germà mitjà, juga­dor del BUC, amb qui el Samu ha com­par­tit mol­tes hores a la Foi­xarda. Ara, dos anys i mig després de la seva par­tida a Cler­mont-Fer­rand, s’ha con­ver­tit en un dels juga­dors amb més futur del Top 14. Ha gua­nyat pes i s’ha for­mat en una de les millors esco­les de rugbi del món. “Toca de peus a terra i és cons­ci­ent que ha de tre­ba­llar molt per man­te­nir-se en la millor lliga del món”, asse­gura el seu germà.