Molt millor. Vaig arri­bar a casa ahir a la nit [dimarts], després de tres dies en obser­vació. Hi havia moments en què tenia una mica de mal el cap, però ja estic bé.

Ho vaig dir en una entre­vista, abans del par­tit de diu­menge. I és cert, Waka­tawa és un dels juga­dors en els quals em fixo més. Juga d’ala, com jo, i és un dels millors.

Sí, sí. S’ha por­tat molt bé amb mi. De fet, com tot el món del rugbi; espe­ci­al­ment la gent del Racing 92. Waka­tawa va que­dar ben fotut, diu­menge. Em va dir que li havia cos­tat dor­mir.

No, ho sento. No li puc dir com va anar. Recordo tot el par­tit fins a la jugada en què vaig que­dar com­mo­ci­o­nat. El meu pri­mer record ja és a l’hos­pi­tal. Del tras­llat des de l’estadi tam­poc me’n recordo.

Que són ruca­des. Ara mateix, a França hi ha dos debats al vol­tant del rugbi. El pri­mer, sobre el fet que cada cop més juga­dors aca­ben com­mo­ci­o­nats. El segon, sobre si els juga­dors joves estem pre­pa­rats per par­ti­ci­par en el Top 14. A mi, aquest segon debat, em sem­bla una rucada, perquè el que em va pas­sar a mi li hau­ria pas­sat a qual­se­vol altre juga­dor en un pla­catge com el que vaig fer, posant el cap mala­ment davant d’un rival com Waka­tawa.

Tinc por que sigui així. Ara el meu entre­na­dor estarà més pres­si­o­nat, pels mit­jans, en el moment de deci­dir si compta amb mi. Ima­gini’s que em fa jugar i em torno a lesi­o­nar.

No, no. Aniré amb les matei­xes ganes. El que sí que faré és tre­ba­llar la manera de posar el cap ade­qua­da­ment en els pla­cat­ges. Diu­menge vaig anar a totes, com sem­pre, però, a més, era el meu pri­mer par­tit al Top 14, l’estadi estava ple. No vaig pen­sar en cap moment en la pos­si­bi­li­tat d’una lesió. Volia aju­dar el meu equip.

Va ser una experiència molt bonica, la guar­daré per a tota la vida. Espero que no siguin els meus últims minuts al Top 14. Malau­ra­da­ment, vam per­dre. Teníem un rival difícil, anàvem amb uns quants lesi­o­nats. Per­so­nal­ment, crec que me’n vaig sor­tir prou bé.

I tant. A Cler­mont m’han fet apren­dre que no has de creure mai que has acon­se­guit arri­bar. He vis­cut de molt a prop casos de juga­dors que pro­me­tien molt, que van debu­tar en el pri­mer equip i un any més tard van sor­tir del club. Aques­tes experiències m’han mar­cat. No vull que em passi una cosa així a mi.

Bé, molt bé. Són gent modesta i m’han aju­dat molt.

Sí, França em va incloure en una llarga llista de juga­dors per fer una estada. Ara mateix no penso en quina selecció vull jugar, no em pre­o­cupa. És un assumpte com­pli­cat, ja ho veu­rem més enda­vant.

Sí, és clar. Podria esco­llir França, però encara em queda molt. Ja ho deci­diré, acon­se­llat per la gent que m’envolta.