El seleccionador espanyol de futbol sala, José Venancio, va comptar amb ell per a les convocatòries prèvies al mundial de Colòmbia de l’any passat. Però, a darrera hora, Adolfo va caure de la llista. “No va ser una decisió excessivament dolorosa. En aquell moment, Venancio va creure que no estava preparat. Però en vaig aprendre molt. Segur que allò em va servir per estar en aquest europeu”, comenta el blaugrana Adolfo Fernández, que el dia 31 debutarà contra França en una gran competició amb la selecció espanyola. També s’havia quedat sense europeu el 2016, un any abans, per una lesió al turmell que el va tenir amargat durant el darrer any a Santa Coloma abans de fer el salt al Barça. “No ho he donat mai per descomptat ni m’havia fet la idea que em convocarien segur perquè Espanya té potencial per fer tres seleccions de molt nivell. No et pots relaxar mai perquè si no quedes fora”, diu. Ara ha arribat l’oportunitat que esperava des que va començar a fer-se un nom en el futbol sala.

“No recordo moltes imatges històriques de la selecció, la veritat. Tenia la il·lusió de ser professional i jugar en un dels grans. Formar part d’una selecció tan potent ja és conseqüència del meu gran somni”, comenta l’ala colomenc, que era molt petit quan Espanya va guanyar els dos mundials i els primers europeus. Li queda lluny la llegenda d’Orol, Ibañes, Paulo Roberto i companyia. “He vist vídeos i els conec perquè són emblemes i perquè el món del futbol sala és petit, però només tenia set anys quan van guanyar el primer mundial”, revisa Adolfo, que se sent molt orgullós de la seva trajectòria i de l’esforç realitzat. “Soc molt perfeccionista i això em premia tot el que he treballat”, considera el jugador del Barça.

El colomenc va cremar etapes a Santa Coloma molt ràpid i amb setze anys ja va debutar amb el primer equip. A les categories inferiors de la selecció espanyola, les coses no es van precipitar perquè va anar complint els timings amb certa normalitat, sempre tutelat per l’home que el farà debutar en un europeu absolut a partir del dia 31 a Eslovènia, José Venancio. “Sempre m’havia insistit que estava fent bona feina però que no havia d’abaixar els braços. Que si ho feia, el premi de la selecció mai arribaria”, recorda Adolfo.

I aquest va ser el missatge que li va dir quan va anar convocat per primera vegada. En aquella concentració del 2014, Adolfo va poder confirmar tot el que li havien dit de la selecció. “És un grup humà extraordinari i els jugadors amb més pes del vestidor em van fer molt costat des del principi”, explica Adolfo, que recorda que va compartir habitació en aquella ocasió amb Fernandão. El debut, contra la feble Turquia, va ser reeixit (11-1) i el jugador de Santa Coloma s’hi va lluir amb el vuitè gol. Amb el 5 a l’esquena, Adolfo va jugar dos amistosos en un quadrangular a Macedònia on recorda que Miguelín i Carlos Ortiz –tots dos seran a Eslovènia amb Adolfo– el van ajudar molt.

De la competició, Adolfo destaca la millora general de les seleccions. “Crec que tenim potencial per guanyar. Si fem bé la nostra feina, ho aconseguirem. En un torneig com aquest, però, t’has de mirar objectius a curt termini”, analitza el colomenc. Sigui com sigui, Adolfo viatja a Eslovènia amb la il·lusió als ulls d’aquell jove que ja té l’oportunitat que esperava. “Ara la penso aprofitar al màxim”, conclou.