Els Jocs sem­pre aple­guen mul­ti­tud de figu­res, algu­nes ja lle­gendàries, que en pocs dies llui­ten per allar­gar un pal­marès nor­mal­ment ja extra­or­di­nari. Dos dels noms pro­pis a Pye­ongc­hang són el nord-català Mar­tin Four­cade i l’esquia­dora de Colo­rado Mika­ela Shif­frin, cri­dats a ser pro­ta­go­nis­tes des­ta­cats pràcti­ca­ment des del pri­mer dia.

Four­cade surt avui mateix a la pista de biatló (12.15 h) a la recerca de la pri­mera de les cinc meda­lles indi­vi­du­als a les quals aspira, la d’esprint (10km). A casa seva ja en va gua­nyar set, més que qual­se­vol altre espor­tista francès. Aques­tes, a diferència de les que asso­leix en la copa del món, no les regala als seus segui­dors.

Tot i que l’esprint és una moda­li­tat en què ha domi­nat en la copa del món des del 2012 tam­poc és la seva pre­fe­rida. Amb 10 km qual­se­vol error es paga car, ja que és més difícil remun­tar. La pre­cisió en els trets ha de ser abso­luta. A Sotxi, quan ja era el número 1 del món, va ser sisè. El noruec Johan­nes Boe es pre­senta com el seu prin­ci­pal rival.

Demà a la mati­nada (2.15 h) les mira­des esta­ran posa­des sobre la nord-ame­ri­cana Mika­ela Shif­frin, que ahir va con­fir­mar que com­pe­tirà en totes les pro­ves d’esquí alpí: des­cens, eslàlom, eslàlom gegant, eslàlom super­ge­gant i la com­bi­nada. La gran domi­na­dora de la copa del món dels dos últims anys ja va ser a Sotxi la cam­pi­ona olímpica jove en un eslàlom (18 anys) i arriba a Corea en un moment de forma extra­or­di­nari. Després del seu tri­omf a Rússia, l’esquia­dora no va ama­gar que havia somiat a gua­nyar “cinc meda­lles d’or en els següents Jocs Olímpics”. Pro­ba­ble­ment un objec­tiu utòpic, sobre­tot perquè en el des­cens i el super­ge­gant no és la millor. En les pro­ves de velo­ci­tat no és la millor, i menys tenint en compte l’estat de forma de Lind­sey Vonn, però l’eslàlom gegant de demà serà un pri­mer senyal de si aquell somni de la jove Shif­frin fa qua­tre anys era real­ment un desig impos­si­ble.