Hoquei sobre herba
Copa
Trobada de titans
El Polo, classificat per a la sisena final de copa del Rei consecutiva, busca avui (13 h) contra l’Egara el seu trentè títol
Els ratllats, que no guanyen la copa des del 2009, es van desfer de l’Atlètic Terrassa en les semifinals
El Polo i l’Egara, els equips més en forma de l’hoquei sobre herba espanyol, es veuran les cares avui (13 h) en la final de la copa del Rei que es disputa a les instal·lacions de Beteró, a València. Barcelonins i egarencs es tornen a trobar dues temporades després en una final de la competició del KO que, en aquella ocasió, es va quedar a les vitrines del club de la Diagonal gràcies a una solitària diana de l’argentí Mati Rey. És la sisena final consecutiva de la copa del Rei per al Polo, que també lidera el palmarès amb 29 títols. “A vegades, no es dona el mèrit i el reconeixement que té el que fa aquest equip. Es dona per descomptat que hem d’arribar sempre a les finals i guanyar-les”, recalcava Carlos Garcia Cuenca, el tècnic del Polo. L’Egara, que no guanya una copa del Rei des de 2009, anhela la dissetena de la seva història i el primer títol de l’etapa Siso Ventalló. “Tenim molta gana de títols. Vaig dir als nois que això s’havia de demostrar i ho estan fent. Contra el Polo s’haurà de demostrar més que mai”, va dir el tècnic de l’Egara, després de superar l’Atlètic (2-1).
Abans, ell, els seus jugadors i tota l’afició ratllada havia tingut un esglai en una pilota al travesser de Santi Ibañez, que va tenir l’empat de l’Atlètic al seu estic. El partit l’haurien pogut sentenciar abans els del Pla del Bonaire però Marc Torrente havia tret sota els pals un llançament egarenc i Nani Usé havia xutat massa creuat quan ho tenia tot a favor per marcar. Tot en un últim quart frenètic en què Quico Cortès també va haver de posar una mà brillant per salvar el seu equip.
L’Egara mai va anar per sota en el marcador. Pau Quemada, en dos penals córner, va tenir les primeres ocasions per obrir la llauna. Però va ser Marc Garcia-Chicote, aprofitant una gran jugada del mateix Quemada, va fer l’1-0. La rèplica la va firmar Pol Parrilla, que va empatar amb un llançament de penal córner mil·limetrat. Era la cirereta d’un segon quart en què l’Atlètic va ser millor. Però, el domini groc va tornar a desaparèixer en el tercer període després del 2-1 de Xavi Aguilar i de patir dues situacions d’inferioritat que li van passar factura. Al final, el derbi terrassenc va ser frenètic; el travesser va evitar l’empat de l’Atlètic i l’Egara va poder celebrar la segona final consecutiva després de la final de la lliga del curs passat que, precisament, li va guanyar el seu gran rival ciutadà.
Aiguat i gols
S’hi veurà les cares amb el Polo, que va patir menys. En un partit marcat per la pluja, que va fer que s’aturés el matx més de mitja hora, els barcelonins no van trobar gaire oposició en un equip molt fatigat (4-1). “En el segon quart, els jugadors ja em deien que els pesaven les cames”, es lamentava Oriol Torras, tècnic del Barça, que es va mostrar molt cofoi amb l’actuació del seu equip en la copa del Rei. El gol de l’honor blaugrana el va fer Edu Garriga mentre que les dianes dels de la Diagonal van ser obra d’Alex Casasayas, Max Plenneveaux, Manu Bordas i Borja Llorens.