Sense estridències ni soroll. Diu­menge, Franc Dinarès, de 30 anys, va ser desig­nat millor juga­dor de la copa del Rei. Abans que el seu equip pugés al graó més alt del podi per aixe­car el títol acon­se­guit a València, el juga­dor ter­ras­senc rebia, de mans del pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola, San­ti­ago Deó, el guardó que l’acre­di­tava com a MVP. “Franc, selecció”, cri­dava la grada rat­llada amb força. No seria la pri­mera vegada perquè l’actual capità de l’Egara ja va ves­tir la samar­reta de la selecció espa­nyola diver­ses vega­des abans dels Jocs de Lon­dres 2012. Ales­ho­res, però, es va que­dar fora de la dar­rera llista i va deci­dir dedi­car els seus esforços única­ment al seu club. “Té el nivell dels millors lliu­res del món però cadascú té les seves pri­o­ri­tats. Segur que el selec­ci­o­na­dor esta­ria encan­tat de poder comp­tar amb ell”, sen­ten­cia Quico Cortès, por­ter de l’Egara i de la selecció espa­nyola.

Després d’una copa del Rei espec­ta­cu­lar de l’Egara en què els rat­llats van gua­nyar el Club de Campo (4-1), l’Atlètic (2-1) i el Polo (2-1), Dinarès va veure pre­mi­ada la seva feina a l’eix de la defensa amb l’MVP. “És de tots. L’hoquei és un esport d’equip i un juga­dor no faria res per si sol”, deia, humil, després de la final. “Ens aporta sere­ni­tat, con­trol i equi­li­bri”, explica Siso Ven­talló, l’actual tècnic de l’Egara, que, per les cir­cumstàncies, va recon­ver­tir Dinarès del mig del camp a l’eix de la defensa fa un any. “Abans tenia més pressió quan tenia la pilota i ara, de lliure, ho veu tot de cara i lle­geix molt bé el joc”, hi afe­geix Ven­talló, que des­taca l’importància de l’experiència de Dinarès per als joves talents que pugen del filial. “En el món de l’hoquei tot­hom va molt revo­lu­ci­o­nat i la majo­ria de juga­dors són de metxa curta. Ell té un punt de sere­nor neces­sari i sap tro­bar el que neces­sita l’equip en qual­se­vol moment”, ana­litza Quico Cortès.

Dos anys al Brax­gata belga i un al Ber­li­ner ale­many han estat les experiències a l’estran­ger de Dinarès, que, en tor­nar, ha aixe­cat amb l’Egara la lliga del 2016 i la copa del 2018. “La madu­resa del Franc i el seu gran moment van lli­gats amb els dar­rers títols i finals que hem dis­pu­tat”, afirma el por­ter ega­renc.

Als 30 anys, però, el capità ega­renc ha pres la decisió de pri­o­rit­zar la seva vida per­so­nal i pro­fes­si­o­nal, i dei­xarà l’elit de l’hoquei quan acabi el curs. “Tinc clar que vull aca­bar a dalt de tot. Gua­nyant títols”, deia diu­menge quan el públic li dema­nava que es quedés. “No soc par­ti­dari de convèncer ningú perquè es neces­sita la moti­vació intacta per con­ti­nuar, però tant de bo la trobi en el que queda de curs”, demana Quico Cortès. “Que no sigui l’últim títol que aixe­qui”, anhela Franc Dinarès, un valor segur gràcies a la seva sere­ni­tat.