“Necessitem un govern”

Nosal­tres lideràvem aquest pro­jecte per por­tar-lo no només a Bar­ce­lona, sinó a tot el ter­ri­tori, però havíem d’anar de bra­cet del COE, és clar, perquè és la instància que fa la petició i el COC no està recor­re­gut, òbvi­a­ment. La seva idea és que sense un govern a Cata­lu­nya això no podia avançar, i entenc que no van ni enviar la carta dema­nat com a mínim for­mar part de la pri­mera llista de pre­can­di­da­tes. Crec que si es forma un govern i el COE ho demana encara serem tin­guts en compte.

Ens va con­vi­dar al COI i no només hi va anar la Gene­ra­li­tat, sinó també l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Dipu­tació, per veure què són real­ment uns Jocs d’hivern, i crec que la nos­tra can­di­da­tura era vàlida. Havíem fet els deu­res.

Quan l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, el març de l’any pas­sat, va pas­sar el tes­ti­moni a la Gene­ra­li­tat perquè con­si­de­rava que aquesta era una aposta de país més que de ciu­tat, nosal­tres ens ho vam pren­dre amb molta res­pon­sa­bi­li­tat i ambició. Si és per nosal­tres, ho tor­na­rem a inten­tar per al 2030.

Fins que no tin­guem govern esta­rem tute­lats, en el nos­tre cas, pel Con­sell Supe­rior d’Esports. Sé que hi ha opi­ni­ons per a tot, però soc del parer que cal un govern efec­tiu, encara que sigui autonòmic. No cal renun­ciar a cap objec­tiu polític, però la gestió de l’admi­nis­tració s’ha de posar en marxa. Nosal­tres seguim pen­cant, però hi ha mol­tes qüesti­ons vin­cu­la­des als pres­su­pos­tos que sense un govern no es poden dur a terme i això es nota.

De l’any pas­sat vam poder ges­ti­o­nar el 90% del pres­su­post total i el 80% de les fede­ra­ci­ons. Van que­dar pen­dents les con­vo­catòries dels clubs feme­nins que estan en l’elit, dels clubs que com­pe­tei­xen en com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals i la d’impacte en ajun­ta­ments que orga­nit­zen grans cam­pi­o­nats. Tot­hom ho podrà recu­pe­rar tot, però durant el 2018, amb pròrroga, no hi haurà marge per fer res de nou.

Si no hi ha pres­su­post, no podem fer res de nou.

Pri­mer de tot vull dir que em va saber greu assa­ben­tar-me de la sus­pensió per la premsa, tot i que nosal­tres només érem col·labo­ra­dors ins­ti­tu­ci­o­nals. Em sem­bla que la prova no era un pro­jecte que entu­si­asmés l’actual equip de govern i després s’hi bar­re­ja­ven altres coses, com ara que­dar fora dels esde­ve­ni­ments d’espe­cial interès del govern espa­nyol i que alguns patro­ci­na­dors no hagues­sin vol­gut apos­tar per la prova veient el pano­rama. Aquesta és una marca que exis­teix i espero que es pugui recu­pe­rar.

No. Tot està en marxa, hi ha els recur­sos con­sig­nats i econòmica­ment, i també en l’aspecte orga­nit­za­tiu, està tot con­tro­lat. A Tar­ra­gona s’estan ulti­mant els últims detalls del palau i l’ane­lla olímpica i la cosa avança, una altra cosa és que en la política esti­guem atu­rats.

L’acord que hi ha és sem­blant al de Bar­ce­lona 92. Està asse­gu­rada la presència de la llen­gua, els símbols i l’himne del país; una altra cosa és que els espor­tis­tes hau­ran de com­pe­tir amb Espa­nya; no hi ha hagut cap marge per nego­ciar cap altra cosa en aquest aspecte.

La distància ideològica ja sabem quina és, però el tracte entre la gent de l’esport és molt més cor­dial que en altres àmbits perquè fa molts anys que tre­ba­llem junts, per exem­ple al CAR de Sang Cugat.

Con­fio que sí, però el dia que entres en política has d’estar dis­po­sat a mar­xar l’endemà.