Esport i política

Reportatge

KMS per la llibertat

Des del cor a les cel·les

La marxa entre Barcelona i les presons madrilenyes d’Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco, on estan tancats els presos polítics catalans, va ser un èxit

No hi va haver cap incident durant el recorregut, especialment en els trams de fora del territori català, on l’acollida va ser, en alguns casos, especialment bona

Gabi Tomàs: “Teníem por que fora de Catalunya ens rebessin malament, però no vam trobar ni una mala cara, ni una mala paraula”

“Nosal­tres neces­sitàvem fer-ho i ho vam fer. Però quan vam que­dar satis­fets del tot, quan vam dir «ara ja està, ho hem acon­se­guit», va ser quan els pre­sos, via Twit­ter, ens van fer saber que els havia arri­bat el nos­tre gest”. Gabi Tomàs no pot evi­tar emo­ci­o­nar-se quan parla de l’experiència que va viure entre el 27 i el 30 d’abril. Ell va ser un dels impul­sors de la marxa per relleus que va tenir lloc en aquests dies entre Bar­ce­lona i les pre­sons d’Estre­mera, Soto del Real i Alcalá-Meco, on estan tan­cats Oriol Jun­que­ras, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Cui­xart, Jordi Sànchez, Carme For­ca­dell i Dolors Bassa. Un munt d’emo­ci­ons es van aple­gar i van empènyer aquesta ini­ci­a­tiva que van fer pos­si­ble les 280 per­so­nes que hi van par­ti­ci­par, sense cap inci­dent, sense ni un pro­blema. “Estem al·luci­nats de com va anar. En un esde­ve­ni­ment com aquest sem­pre hi ha impre­vis­tos, però vam tre­ba­llar amb tanta impli­cació, amb tanta entrega i gene­ro­si­tat, que tot va fun­ci­o­nar per­fec­ta­ment”, explica Tomàs.

L’espurna es va encen­dre aquest Nadal, en un domi­cili de Prats de Lluçanès on Anna Vilà i Santi Gir­vent van pen­sar home­nat­jar els pre­sos polítics cata­lans amb una cursa que els portés des de Cata­lu­nya fins a les pre­sons madri­le­nyes. La flama es va escam­par, pri­mer per la comarca i, final­ment, arreu del país. “No som un grup d’amics, ens conei­xem del Lluçanès però tenim colles dife­rents. Tot i així, l’objec­tiu era tan com­par­tit i tan potent que ho hem donat tot. Per això hem acon­se­guit engres­car 280 per­so­nes, que han estat sem­pre al lloc on havien d’estar i que s’han impli­cat com nosal­tres matei­xos. Era fantàstic pas­sar llista i que no hi faltés mai ningú”, asse­gura Gabi Tomàs.

Tot va anar rodat, les úniques difi­cul­tats les va posar el temps: la nit de diu­menge a dilluns, per exem­ple, va ser espe­ci­al­ment freda i plu­josa. Però la marxa no es va atu­rar. Per altra banda, tam­poc no hi va haver cap epi­sodi d’hos­ti­li­tat fora del ter­ri­tori català. Ben al con­trari: “Teníem por del que passés en ter­ri­tori comanxe, però no vam tro­bar ni una mala cara, ni una mala paraula. A Aragó vam tro­bar gent d’enti­tats repu­bli­ca­nes, que van cele­brar el nos­tre pas per Osca, Binèfar i Montsó i que es van fer partícips de la nos­tra ini­ci­a­tiva. I a Madrid ens van rebre Madrileños por el Derecho a Deci­dir després d’una nit infer­nal, de llamps i pluja, amb un te i unes gale­tes. Ens van refer anímica­ment i física­ment.”

El recor­re­gut es va divi­dir en setze sec­tors d’entre cin­quanta i sei­xanta quilòmetres i fins al tram número 10, situat a la loca­li­tat d’Algora (Gua­da­la­jara), els relleus es van fer de qua­tre en qua­tre. A par­tir d’aquell punt, la cursa es va des­do­blar, cap a Estre­mera i Soto del Real, i els relleus es van fer de dos en dos. Amb tot, hi va haver molts par­ti­ci­pants que van córrer dos trams. A les pre­sons d’Estre­mera i Soto del Real hi van arri­bar una cin­quan­tena, molts d’ells hi van anar expres­sa­ment per fer els últims metres i par­ti­ci­par en l’entrega del lli­bre, amb la sig­na­tura de tots els par­ti­ci­pants i pròleg de Ramón Cota­relo, que, a través dels advo­cats, va arri­bar a mans de cadas­cun dels pre­sos polítics cata­lans. El punt final, en tot cas, estava a Alcalá-Meco, on es van ajun­tar les dues comi­ti­ves. “Vam aca­bar molt a prop de les pre­sons. Teníem por de fer massa soroll i que això per­ju­diqués els pre­sos. Els advo­cats, però, ens van con­vi­dar a acos­tar-nos-hi”, acla­reix Gabi Tomàs, que, a l’hora de treure con­clu­si­ons, no pot ama­gar els seus sen­ti­ments: “Després de tot el que hem vis­cut, ara ens tro­bem a fal­tar. Però fem l’esforç de no veure’ns perquè ens hem de dei­xar una miqueta. Si ens tornéssim a veure ens faríem un fart de plo­rar.”

860
quilòmetres
és el recorregut total de KMS per la Llibertat
280
participants
van omplir aquesta iniciativa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)