Els entre­bancs i la incer­tesa que­den enrere i Tar­ra­gona ja se cen­tra, total­ment, en els pròxims nou dies. Ahir es va donar el tret de sor­tida de la divui­tena edició dels Jocs Medi­ter­ra­nis, que con­ver­tei­xen la capi­tal de la Costa Dau­rada en l’epi­cen­tre espor­tiu del sud d’Europa i del nord d’Àfrica. La cerimònia d’ober­tura, que va aga­far un impor­tant sig­ni­fi­cat polític, es va fer final­ment amb la presència del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, que fins ahir al mig­dia va man­te­nir la incògnita i que va com­par­tir espai a la llotja del Nou Estadi amb el rei d’Espa­nya, Felip VI, i el pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez. El tor­ce­braç amb el monarca, de qui el govern català dema­nava una dis­culpa per la “greu decla­ració política” –en parau­les de Torra– poste­rior a la repressió de l’1 d’octu­bre, va aca­bar final­ment sense cap res­posta de Felip VI i amb Torra assis­tint a la cerimònia d’ober­tura, per bé que dei­xant clar que, d’ara enda­vant, no prendrà part en cap acte orga­nit­zat per la monar­quia ni con­vi­darà el rei a cap esde­ve­ni­ment. Durant la cerimònia, Pedro Sánchez es va asseure entre Torra i el rei, al cos­tat del qual hi havia el pre­si­dent del Comitè Inter­na­ci­o­nal dels Jocs Medi­ter­ra­nis, Amar Addadi, i l’alcalde de Tar­ra­gona, Josep Fèlix Balles­te­ros.

En un Nou Estadi que no es va omplir ni de bon tros, Balles­te­ros va posar èmfasi, durant els par­la­ments, en la col·labo­ració dels dife­rents esta­ments públics. “Els Jocs són el tre­ball con­junt de totes les ins­ti­tu­ci­ons i de mol­tes volun­tats, la unió que ens ha permès superar totes les difi­cul­tats”, va afir­mar l’alcalde de Tar­ra­gona, que va tenir un record per als refu­gi­ats: “Tar­ra­gona no pot tan­car els ulls a aquesta rea­li­tat.” Amar Addadi va agrair l’esforç a les ins­ti­tu­ci­ons per “tirar enda­vant els Jocs mal­grat les tur­bulències polítiques”. Felip VI, amb un par­la­ment entre aplau­di­ments i alguns xiu­lets, va ser qui va donar els Jocs per inau­gu­rats.

La història i el ric patri­moni de Tar­ra­gona i la seva essència medi­terrània van cen­trar una cerimònia sense referències a la cul­tura cata­lana ni a la tar­ra­go­nina. La música va tenir un gran pro­ta­go­nisme. Lucre­cia va inter­pre­tar la cançó Tar­ra­cus; Maria Àngels, la popu­lar Medi­terráneo, de Joan Manuel Ser­rat, i el col·lec­tiu PeTaCa, l’himne com­post per als Jocs, titu­lat Juguem per viure. Tot seguit, amb cent volun­ta­ris sobre la gespa en repre­sen­tació dels 3.500 que fan pos­si­bles els Jocs, va tenir lloc la des­fi­lada dels 26 països, amb Grècia al cap­da­vant i Espa­nya, amb Mireia Bel­monte d’aban­de­rada, en l’últim lloc. En total, prop de 4.000 espor­tis­tes que com­pe­ti­ran en 33 dis­ci­pli­nes i setze seus. Després, més música, amb Anto­nio Orozco.

Un dels moments sor­pre­nents va ser l’arri­bada de la ban­dera del Comitè Inter­na­ci­o­nal dels Jocs Medi­ter­ra­nis per l’aire, por­tada per para­cai­gu­dis­tes de l’exèrcit espa­nyol. La van des­ple­gar i pas­se­jar per l’estadi sis antics cam­pi­ons, els neda­dors San­ti­ago Esteva, Albert Duch i Sílvia Fon­tana; l’atleta Jesús Ángel García Bra­gado; la gim­nasta Bito Fus­ter, i la juga­dora d’hand­bol Carme Rams. El cos de gala de la Guàrdia Urbana va ser l’encar­re­gat d’his­sar-la.

L’ele­ment cen­tral de la cerimònia, titu­lada Som­nis de pedra i aigua –a càrrec de l’empresa bar­ce­lo­nina Focus Events i cre­ada per Han­sel Cereza–, va ser la repro­ducció d’un implu­vium, l’estruc­tura domèstica de les anti­gues cases roma­nes dis­se­nyada per reco­llir l’aigua de la pluja, que ocu­pava la part cen­tral del ter­reny de joc i que va ser­vir d’esce­nari per a les actu­a­ci­ons i els par­la­ments. L’aigua i el patri­moni romà van tor­nar a estar pre­sents en les core­o­gra­fies de la part final, en què hi va haver els jura­ments dels atle­tes i els jut­ges, una altra cançó de Lucre­cia i focs arti­fi­ci­als per cloure la cerimònia.