“M’he quedat a mitges”

Era un dia espe­cial per a Berta Cas­tells. Fami­li­ars, amics i alguna auto­ri­tat local de Tor­re­dem­barra ocu­pa­ven bona part de la gra­de­ria de l’estadi d’atle­tisme de Camp­clar, que pre­sen­tava un bon aspecte. Pot­ser per això, perquè com­pe­tia a casa i tenia el suport dels seus, Cas­tells no va poder ama­gar certa decepció en aca­bar en la quarta posició. I encara més després d’un bon començament. “Quan ja en el pri­mer llançament he batut la meva marca de l’any, amb sen­sa­ci­ons bones, espe­rava que els altres fos­sin millors. M’he que­dat a mit­ges”, va afir­mar la llançadora de mar­tell tor­renca, que lamen­tava haver-se dei­xat endur, una mica, per la passió: “Quan tires més amb el cor que amb el cap a vega­des les coses no aca­ben de sor­tir. Ho he inten­tat fer tan bé com he pogut i he com­pe­tit fins al final. Estic con­tenta i molt agraïda pel suport, ha sigut bonic, amb força gent i un bon ambi­ent.”

Quan va saber qui­nes serien les seves rivals, ja va tenir clar que el seu objec­tiu era el bronze, amb la fran­cesa Taver­nier i la turca Kaya força ina­bas­ta­bles. Mal­grat tot, l’atleta cata­lana veu a prop la mínima per a l’euro­peu, els desit­jats 69 metres: “Ha de sor­tir en les pro­pe­res pro­ves, ja que ara en tinc dues per set­mana. Ens hem d’apro­par als 70 metres sí o sí.” De fet, Cas­tells rei­tera que ahir era “un bon dia per acon­se­guir-ho”, però després del pri­mer llançament les coses no van sor­tir prou bé.