L’esport català ha tor­nat a tenir un paper pre­pon­de­rant en els èxits de la dele­gació espa­nyola que ha com­pe­tit durant deu dies en els Jocs Medi­ter­ra­nis de Tar­ra­gona, tot i que la deno­mi­nació d’ori­gen ha que­dat massa invi­si­bi­lit­zada tant per la maquinària orga­nit­za­tiva com per la mediàtica. Els repre­sen­tants de les fede­ra­ci­ons cata­la­nes, 82 espor­tis­tes, que supo­sa­ven un 20,7% de la dele­gació esta­tal, inte­grada per 396 espor­tis­tes, han obtin­gut 35 meda­lles –comp­tant, evi­dent­ment, per uni­tats les d’esports col·lec­tius i els relleus inde­pen­dent­ment del nom­bre de cata­lans que hi hagués en cada una de les for­ma­ci­ons–, amb 10 d’or, 12 de plata i 13 de bronze. El balanç quant a podis, per tant, és d’un 28,7% perquè la dele­gació espa­nyola n’ha con­que­rit un total de 122. Itàlia ha estat la més prolífica i ha lide­rat el meda­ller amb 156, amb 56 d’or que van fer que el públic s’aprengués gai­rebé de memòria l’himne italià.

Quant a meda­llis­tes, 49 cata­lans, o sigui un 60%, han obtin­gut meda­lla. El nom­bre de cata­lans ha bai­xat res­pecte, per exem­ple, als que van for­mar part de la dele­gació espa­nyola en els Jocs de Rio, que van ser prop d’un cen­te­nar i van repre­sen­tar un terç de la con­vo­catòria.

Sigui per con­sig­nes polítiques –ordres d’equip– per evi­tar que algú se’ls des­marxés amb pro­cla­mes o símbols sepa­ra­tis­tes en el període polític més tens de la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya per culpa de la repressió a què està sotmès el nos­tre país, o per deci­si­ons uni­la­te­rals dels selec­ci­o­na­dors, el pes quan­ti­ta­tiu dels nos­tres espor­tis­tes ha bai­xat, però el qua­li­ta­tiu con­ti­nua sent prou alt, sobre­tot en les com­pe­ti­ci­ons d’equips. El para­digma del pre­do­mini ha estat la selecció de water­polo femení, en què 12 de les 13 com­po­nents eren cata­la­nes. Sis cata­lans també van con­tri­buir al bronze en hand­bol de la selecció diri­gida pel gironí Jordi Ribera; tot i que és cert que els pronòstics apun­ta­ven a l’or, Croàcia va pre­sen­tar un equip prou potent.

En esports indi­vi­du­als, Cata­lu­nya ha bri­llat sobre­tot en la natació, amb Mireia Bel­monte, la gran figura dels Jocs Medi­ter­ra­nis, i Jes­sica Vall de pals de paller. La calor que feia al pavelló Joana Ballart de Valls no va impe­dir els grans tri­omfs de l’equip de ten­nis de taula, campió dels Jocs amb Gàlia Dvo­rak i l’espa­nyola Maria Xiao de líder i amb la giro­nina Sofia Xuan-Zhang par­ti­ci­pant també en les eli­mi­natòries. Dvo­rak, que ja havia gua­nyat una meda­lla a Pes­cara, va arro­do­nir una gran actu­ació amb el bronze indi­vi­dual tot i adme­tre que no estava jugant bé.

El nivell espor­tiu mitjà ha estat prou cor­recte, en la línia d’uns Jocs Medi­ter­ra­nis, però ha tin­gut pun­tes de gran nivell. En aquest sen­tit, i al marge de les actu­a­ci­ons de Bel­monte, Vall o l’espa­nyola Lidia Valentín –hal­te­rofília–, cal des­ta­car també l’exhi­bició de tri­atló que va fer el por­tuguès João Pereira a Alta­fu­lla tot just l’endemà de la inau­gu­ració dels Jocs, que va que­dar eclip­sada per la polèmica sobre la falta d’assistència de públic i la tro­bada entre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, i Felip VI. Pereira és el campió d’Europa i va ser cinquè en els Jocs de Rio.