Hoquei sobre herba

DAVID ALEGRE

CAPITÀ DEL RC POLO DE BARCELONA

“No se’ns valoren els èxits”

“La darrera lliga és la que més valoro de les que he guanyat amb el Polo perquè teníem una plantilla canviada i amb gent molt jove”

“He renovat dos anys més i serà la meva última etapa a l’elit; tanco una etapa”

El fitxatge de Roc Oliva pel Polo és una gran notícia; té un talent innat i un caràcter que ens farà créixer molt

Unes set­ma­nes després de gua­nyar la lliga, David Ale­gre (Ter­rassa, 6 de setem­bre del 1984), capità del Polo i juga­dor més valuós de la dar­rera final a qua­tre de la com­pe­tició domèstica, s’asseu a la grada del club bar­ce­loní per repas­sar la tem­po­rada. Els anys no sem­blen pas­sar per a ell, que ha reno­vat dues tem­po­ra­des més amb el club bar­ce­loní i que asse­gura con­ti­nuar tenint fam de com­pe­tir i d’aixe­car títols.

Una nova lliga a la but­xaca, la quarta en sis anys.
És la lliga que més valoro de les que he gua­nyat amb el Polo. Ha estat la més difícil. Érem un equip reno­vat i amb gent molt jove. Estàvem a l’expec­ta­tiva del que farien els joves i veus el Polo del setem­bre i el d’ara i hem fet una millora espec­ta­cu­lar. Pot­ser no teníem la millor plan­ti­lla del últims sis anys però hem tin­gut una unió amb l’afició i de ves­ti­dor molt gran.
Sem­bla fàcil.
Els que fa anys que juguem a alt nivell sabem que és molt com­pli­cat. Sem­bla que gua­nyar esti­gui a l’abast de tot­hom però no és així. El club havia fet una aposta gran per orga­nit­zar la final a qua­tre –ara s’ha de fer una apor­tació econòmica molt alta–, mobi­lit­zes gent que paga per entrar… i teníem un deute pen­dent. La comunió del fac­tor humà ha estat clau per decan­tat els petits detalls.
I l’incon­for­misme del cos tècnic també?
Car­los Gar­cia Cuenca és la per­sona més deta­llista que conec. Vol tenir-ho tot con­tro­lat. Va can­viar el club, havia estat molts anys amb juga­dors bons però ho va cap­gi­rar. I estem fent història.A la gent li costa valo­rar els nos­tres èxits però hem arri­bat a gai­rebé totes les finals. És espec­ta­cu­lar.
En aquesta ocasió, la cele­bració va ser espe­ci­al­ment rei­vin­di­ca­tiva.
Va ser un èxtasi perquè cre­iem que ens la mereixíem, l’hem per­se­guit molt en un any en què no érem tan favo­rits. La gent veu dos par­tits però hi ha una feina molt gran rere un títol. És l’èxit d’un grup jove que té el reforç dels que som més vete­rans.
Li sem­bla bé això de fer pagar entrada? A la final de la lliga era la segona vegada que es feia en l’hoquei.
Pot sob­tar però a la copa de València i a la lliga de Bar­ce­lona són de les finals en què ha vin­gut més gent. En el futur no sé què pas­sarà. El club que fa d’amfi­trió ha de fer un esforç gran per ade­quar les ins­tal·laci­ons i és clar... a veure qui ho vol fer.
Par­lant de diners, les afi­ci­ons rivals sem­pre cri­den allò d’“el Polo només són diners” . Quina importància té el poten­cial econòmic del club en els seus èxits?
El Polo és i sem­pre ha estat trans­pa­rent. S’ha tre­ba­llat molt la base però també sap que s’ha de por­tar tres o qua­tre peces clau del pano­rama inter­na­ci­o­nal per reforçar l’equip. Va bé per a l’equip perquè gua­nyi però també perquè et fa créixer els juga­dors que tens a dins. Hi ha equips que tenen juga­dors que no són de la casa que venen i diuen que fan un Eras­mus o que són incor­po­ra­ci­ons. És hipòcrita perquè també són fit­xat­ges.
Però, entén que hi hagi un cert recel cap al seu equip?
Nosal­tres fa molt de temps que gua­nyem, que estem a dalt de tot. I jo ho entenc perquè també he estat a l’altra banda, sense gua­nyar res en vuit anys. És frus­trant. Veus que any rere any el Polo va can­vi­ant les cares, rejo­ve­nint-se i con­ti­nua a dalt. Hi ha anys que se’ns pot fer més crítiques, d’altres que no. Però tots els equips fit­xen.
Ara arriba un bon amic seu. El fit­xatge de Roc Oliva és un bon cop d’efecte.
L’arri­bada del Roc és una excel·lent notícia. És un juga­dor amb un talent innat i un caràcter que ens farà créixer encara més. I ens fa tenir més pos­si­bi­li­tats que mai de gua­nyar-ho tot. És un juga­dor dife­rent amb qui he com­par­tit ves­ti­dor a la selecció, hem estat rivals i ara només ens fal­tava jugar junts al club. N’estic molt con­tent. Compto les hores per jugar al seu cos­tat.
Vostè va ser un dels pri­mers que va can­viar un dels clubs grans per un altre. Bene­fi­cia l’hoquei?
Total­ment. El nivell ha pujat des de fa uns anys. Han entrat més clubs al grup dels grans. Que els juga­dors es canviïn ajuda a millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat. Abans, un canvi de club era un drama. Tot­hom ho veia amb mals ulls. Això bene­fi­cia.
Que la lliga millori reper­cu­tirà en el paper del Polo a Europa? Fa molt temps que per­se­guei­xen un bon resul­tat.
He tin­gut la sort d’estar dos anys a Holanda i és un altre hoquei. Nivell d’entre­na­ments, nivell de par­tits, com­pe­tir cada dia…Hem fet un salt de com­pe­ti­ti­vi­tat però estan per sobre. Has d’arri­bar en les millors con­di­ci­ons de tots, que s’alineïn els astres i que els rivals facin un molt mal par­tit. És com­pli­cat. També crec que si aquest any haguéssim arri­bat a la final a qua­tre euro­pea pot­ser no hauríem gua­nyat la lliga. Quan t’eli­mi­nen estàs tocat però has vis­cut l’experiència de l’EHL. No can­vio gua­nyar una lliga per clas­si­fi­car-me per a una final a qua­tre euro­pea.
Les experiències sem­pre són boni­ques de viure però anar a entre­nar-se després de tants anys no tant. Què el motiva? Ha reno­vat dues tem­po­ra­des més.
El pro­jecte con­ti­nua sent molt ambiciós. Els juga­dors que tenim a l’equip, el fac­tor humà de l’equip, l’adre­na­lina, que l’hoquei és la meva passió... I que el Polo m’ho ha donat tot. Con­ti­nuo gau­dint-ne i això és el més impor­tant. I crec que puc seguir ren­dint al màxim nivell i apor­tar el meu nivell per gua­nyar tots els títols.
MVP de la lliga i en un estat de forma espec­ta­cu­lar. No l’han tor­nat a con­vo­car a la selecció?
L’any pas­sat vaig par­lar amb ell perquè feia 12 anys que no em per­dia gai­rebé res de la selecció durant cada estiu. I havia de ser una mica ego­ista amb el tema labo­ral. Em va dir que sí…que més enda­vant en tor­naríem a par­lar i aquesta con­versa encara no ha arri­bat. La porta no està tan­cada perquè em sento bé i crec que podria apor­tar mol­tes coses.
Ha reno­vat dos anys i en que­den dos per als Jocs de Tòquio. Serà el seu final?
Abans, tot depe­nia del físic fins a aquesta última reno­vació però quan aca­bin aquests dos anys serà el tan­ca­ment d’una etapa. Serà molt dur però crec que s’ha de saber quan tan­car una etapa. En un 99,9% quan pas­sin aquests dos anys serà el meu comiat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.