Esport i política

Marta Carranza

“Durant una època les ciutats pagaven les festes”

“Grans esdeveniments sí, però no a qualsevol preu”, manifesta Carranza, que valora positivament l’europeu de waterpolo de Barcelona i el considera un model a seguir

Ens agradaria ser el referent del waterpolo mundial. El binomi Barcelona-waterpolo és molt potent
L’esport s’ha de posar a disposició dels projectes de ciutat i el cost no pot recaure en la ciutadania
Per al mundial d’atletisme ens demanen 50 milions, una xifra ara mateix inassumible per a la ciutat

Marta Car­ranza (Bar­ce­lona, 1959) ha par­ti­ci­pat acti­va­ment en l’orga­nit­zació de l’euro­peu de water­polo i és la comis­si­o­nada d’Esports del govern d’Ada Colau a Bar­ce­lona, un càrrec que ha exer­cit en dues eta­pes, el 2015/2016 i a par­tir del 2017.

Fa una set­mana que l’euro­peu va aca­bar, quin balanç en fa?
Més que posi­tiu en tots els sen­tis. Des del punt de vista orga­nit­za­tiu, reper­cussió, de la ciu­ta­da­nia: hem omplert cada dia, a les finals estava a ves­sar. Als matins teníem nanos del cam­pus que també hi ana­ven. Des del punt de vista de la per­me­a­bi­li­tat amb la ciu­tat és un model que ens agrada. I des del punt de vista espor­tiu, mai hi havia hagut dues meda­lles i va anar d’un penal que no tin­gues­sin la d’or, i les noies tenien qua­li­tat per gua­nyar. L’entesa entre dife­rents orga­nit­za­ci­ons i admi­nis­tra­ci­ons ha estat més que bona, sem­pre diem que l’esport ens posa d’acord. Tots hem tre­ba­llat molt bé i amb un alt nivell. Bar­ce­lona ha estat el motor, però també hi havia la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació, el CSD, la fede­ració espa­nyola i la fede­ració cata­lana, que han fet un tre­ball com­par­tit molt bo, i la LEN. La reper­cussió ha estat altíssima, hem tin­gut visi­bi­li­tat tele­vi­siva, al paper, a les xar­xes i no només aquí sinó arreu.
La LEN havia dema­nat al comitè orga­nit­za­dor un plus a l’esde­ve­ni­ment. S’ha acon­se­guit?
Esta­ven encan­tats. Com a ciu­tat havíem orga­nit­zat uns Jocs i dos mun­di­als de natació en els quals el water­polo era un esport més. Per tant, la com­pe­tició estric­ta­ment espor­tiva la teníem per la mà. Ara hi havia només el water­polo i una seu, a part de les seus d’entre­na­ment. La petició era fer un pas més i hem arre­glat les Ber­nat Picor­nell, unes pis­ci­nes emblemàtiques, i se’ls ha donat una mena d’embol­call comu­ni­ca­tiu, artístic, de llums, d’imatge, de tec­no­lo­gia... Hem con­ver­tit una com­pe­tició espor­tiva en un espec­ta­cle. Crec que això serà un abans i un després del que són les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves. Nova­ment hem tren­cat un sos­tre. Hem fet la com­pe­tició més atrac­tiva i la gent que hi pujava gau­dia en tots els sen­tits.
Va aca­bar tan satis­feta que vol con­ver­tir Bar­ce­lona en la capi­tal mun­dial del water­polo. Què sig­ni­fica això?
Par­ti­ci­pant acti­va­ment de l’euro­peu t’ado­nes de com ho ha vis­cut la ciu­tat. M’atre­vi­ria a dir que Bar­ce­lona és la ciu­tat amb més clubs de natació per capita del món, amb una base social vin­cu­lada als clubs molt àmplia, amb una pràctica dels esports d’aigua en gene­ral i del water­polo en par­ti­cu­lar, que és un joc atrac­tiu. En aquests moments les noies tenen un nivell altíssim i la majo­ria són de la demar­cació de Bar­ce­lona, i els nois també. Amb aquests refe­rents i uns clubs que tei­xei­xen la part social, l’esport reu­neix unes carac­terísti­ques que fan que el pols del water­polo durant aquests quinze dies hagi estat impres­si­o­nant. Al món hi ha ciu­tats que aga­fen una referència. Nosal­tres segui­rem fent grans esde­ve­ni­ments de tot tipus, tenim 300 esde­ve­ni­ments gai­rebé de manera quo­ti­di­ana, però el binomi water­polo-Bar­ce­lona és potent. Ens agra­da­ria ser el refe­rent del water­polo mun­dial. Els he posat deu­res a la inter­na­ci­o­nal i a les fede­ra­ci­ons cata­lana i espa­nyola amb vista al setem­bre per veure qui­nes pro­pos­tes podem tre­ba­llar: fer fixa la final de la lliga de cam­pi­ons o alguna cosa a Bar­ce­lona. Tenim experiència i conei­xe­ment.
L’euro­peu és el model que encaixa més en la seva política?
Sí, a més, en la línia que cada vegada siguin més sos­te­ni­bles amb la par­ti­ci­pació de dife­rents admi­nis­tra­ci­ons. Acon­se­guir que siguin esde­ve­ni­ments d’espe­cial interès i que es puguin bene­fi­ciar dels bene­fi­cis fis­cals, que els patro­ci­na­dors ho valo­rin. Amb un cam­pi­o­nat a llarg ter­mini els patro­ci­na­dors ho poden valo­rar més i podem tenir patro­ci­nis esta­bles.
Es pot quan­ti­fi­car el bene­fici que n’ha tret la ciu­tat?
El comitè orga­nit­za­dor ha de fer la sessió de tan­ca­ment i ens hem citat al setem­bre. Però no cal fer massa números per veure que l’impacte ha estat bru­tal des del punt de vista par­ti­ci­pa­tiu, comu­ni­ca­tiu, social... També volem remar­car que ha estat un èxit orga­nit­za­tiu i que la ciu­tat ha pogut par­ti­ci­par i pre­sen­ciar un esde­ve­ni­ment. Volem que el water­polo con­tinuï sent un esport de ciu­tat i fins i tot ens plan­te­gem tor­nar al water­polo tal com va néixer a la ciu­tat, és a dir al mar, fent par­tits a l’estiu. Tenim espais per mun­tar camps de water­polo, pot ser molt atrac­tiu.
A l’horitzó hi ha pers­pec­ti­ves de més grans esde­ve­ni­ments?
Anem fent coses i estem tre­ba­llant en dife­rents fronts. Hem tan­cat una espècie de tor­neig ATP de bàdmin­ton per qua­tre anys, hi ha el mun­dial de pilota a l’octu­bre i els World Roller Games el 2019. A la ciu­tat tenim els Ima­gin Extreme Bar­ce­lona i volem que un dels lle­gats dels World Roller Games sigui donar més força als Extreme. És una altra de les acti­vi­tats emer­gents de la ciu­tat: és inno­vació, futur i esport urbà; també nas­cut a la ciu­tat, però d’una altra manera. Han tin­gut molt èxit i el Fòrum estava ple. Volem que els Extreme es con­so­li­din com a gran esde­ve­ni­ment. Volem grans esde­ve­ni­ments, però no a qual­se­vol preu, aquest és el canvi de para­digma. Durant una època les ciu­tats paga­ven les fes­tes. Hi havia unes orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals que posa­ven les seves nor­mes i les ciu­tats dona­ven el que fos per estar en el món. En aquest moment, Bar­ce­lona i altres ciu­tats ja estan en el món, hi ha altres mit­jans, no estem a l’època que es neces­si­tin Expo­si­ci­ons Uni­ver­sals o Jocs Olímpics, hi ha altres vies. El mateix COI està can­vi­ant el para­digma i amb l’agenda 20+20 ho ha cap­gi­rat tot ple­gat. Bar­ce­lona va començar a dir això fa un parell d’anys i estem tenint ressò a tot el món. Al març farem un congrés inter­na­ci­o­nal amb grans ciu­tats per tre­ba­llar què passa amb les ciu­tats i les polítiques espor­ti­ves i cap on s’ha d’enfo­car, i un dels punts és el dels grans esde­ve­ni­ments: com es pro­du­eix la sim­bi­osi.
Com creu que ha de ser aquesta sim­bi­osi?
L’esport s’ha de posar a dis­po­sició dels pro­jec­tes de ciu­tat i el cost no pot recaure en la ciu­ta­da­nia. El COI tre­ba­lla per crear nuclis d’espe­ci­a­lis­tes en orga­nit­zació perquè no suposi un cost per a la ciu­tat. A Bar­ce­lona això ho tenim resolt perquè hi ha el conei­xe­ment i el back­ground orga­nit­za­tiu: cada cap de set­mana hi ha esde­ve­ni­ments a part dels super­grans esde­ve­ni­ments, que no cal tenir cada any. Al 21 tenim el mun­dial femení d’hand­bol, que ha lide­rat més Gra­no­llers i que ens ha dema­nat ajuda i també hi serem. Bar­ce­lona és marca i si es volen gua­nyar can­di­da­tu­res és atrac­tiva i una garan­tia d’èxit.
Quan hi va haver el canvi de govern va sem­blar que els grans esde­ve­ni­ments s’enter­ra­ven.
La rea­li­tat és que seguim amb els grans esde­ve­ni­ments. L’esport és una eina i un motor econòmic i s’ha d’apro­fi­tar. Bus­quem donar l’ori­en­tació cap als valors que cre­iem que ha de tenir: lle­gat, que els vis­qui la ciu­ta­da­nia, que hi col·labo­rin les altres admi­nis­tra­ci­ons, que el cost sigui sos­te­ni­ble. Hi va haver una època, com en altres àmbits, en què grans orga­nit­za­ci­ons com la FIFA o el mateix COI havien estat rela­ci­o­nats amb affai­res no gaire trans­pa­rents. Estem en con­tra de tot això. L’esport ha de ser trans­pa­rent i sos­te­ni­ble. Farem tot allò que es pugui expli­car amb la boca ben grossa. Estem tan­cant una mesura de govern expli­cant tot això i fent un sis­tema, perquè s’ha de ser sis­temàtic, per bus­car els esde­ve­ni­ments més impor­tants per a la ciu­tat.
El mun­dial d’atle­tisme és un dels pocs que fal­ten en el pal­marès de la ciu­tat i una com­pe­tició que em sem­bla que li faria il·lusió. És via­ble?
En vam par­lar amb Sebas­tian Coe –pre­si­dent de la IAAF– i val 50 mili­ons d’euros. Em va dir que hi ha altres coses que van més en la línia de la ciu­tat, però ja caurà. Hi haurà un dia que no valdrà tant. Com s’explica a la ciu­ta­da­nia que et gas­tes 50 mili­ons? Ha de ser pos­si­ble que un mun­dial, amb el retorn que hi ha, a la ciu­tat no li costi això.
Un altre dels esde­ve­ni­ments pen­dents són els Jocs d’Hivern, la pro­posta con­ti­nua viva?
Vam fer una comissió per­ma­nent tre­ba­llant durant un any i vam arri­bar a unes con­clu­si­ons que ara el COI les accepta totes. La gran volun­tat de Bar­ce­lona a l’hora de fer els Jocs d’Hivern era de cara al ter­ri­tori. El Piri­neu té infra­es­truc­tu­res i té capa­ci­tat orga­nit­za­tiva, és el plat fort i una de les con­clu­si­ons era que no siguin Bar­ce­lona-Piri­neu sinó Piri­neu-Bar­ce­lona i que s’hi posi la Gene­ra­li­tat amb un pla de desen­vo­lu­pa­ment ter­ri­to­rial clar. Hem hagut d’espe­rar que es formés govern, que expressés que vol seguir inves­ti­gant, però ara mateix té altres pri­o­ri­tats. Si la Gene­ra­li­tat fa de motor nosal­tres hi serem. En aquests moments el COI posa els diners damunt de la taula i diu “Bar­ce­lona, ter­ri­tori, feu una llista de pri­o­ri­tats”. Que els Jocs ser­vei­xin per fer això i que l’esport sigui l’excusa. Una mica com va pas­sar amb els Jocs del 1992. Si es com­plei­xen els requi­sits que vam posar sobre la taula, hi juga­rem.
Enguany es recu­pera el tram de Montjuïc del Ral·li Cata­lu­nya - Costa Dau­rada. Tindrà con­tinuïtat o és un epi­sodi pun­tual?
Hem acor­dat que sigui bien­nal. Estem jugant a bus­car fórmu­les. Hi ha una pressió al dis­tricte molt gran. La zona està afec­tada per dife­rents esde­ve­ni­ments no només espor­tius, sinó també cul­tu­rals. És un des­gast total al barri. Vam estu­diar altres llocs, però el Ral·li vol fer-ho allà perquè reu­neix unes con­di­ci­ons que no hi ha en altres llocs.
De vega­des se’ls acusa de no tenir pla estratègic de l’esport, però són hereus del pla Bar­ce­lona 2012-2022, en el qual vostè va par­ti­ci­par. L’han seguit?
Hem anat tre­ba­llant en aquesta línia i hem posat l’accent en algu­nes coses: demo­cra­tit­zació de la pràctica espor­tiva, con­si­de­rar l’esport com un dret, tari­fi­cació social dels CEM, ampliar les beques fins a tres mili­ons les de sis a 17 anys, i amb un pro­grama d’inversió muni­ci­pal que els últims qua­tre anys ha estat el més alt des de feia molts qua­dri­en­nis i l’estem exe­cu­tant. Hem començat el mapa d’ins­tal·laci­ons espor­ti­ves muni­ci­pals, que és un ins­tru­ment que ens ser­virà per saber què ens falta a Bar­ce­lona. Era un deute pen­dent des de feia anys. Ens donarà la diagnosi i el pla d’equi­pa­ments que falti. Això ho deia el pla estratègic. El 2015, quan vam entrar, vam deci­dir no can­viar-ho tot i el pla que hi havia és una bona guia.
Han dit de recu­pe­rar ins­tal·laci­ons emblemàtiques, qui­nes són?
Falta tan­car-ho amb la Gene­ra­li­tat, però volem recu­pe­rar el Palau d’Esports per a l’ús espor­tiu, és una ins­tal·lació aban­do­nada per a l’ús espor­tiu perquè no hi va tro­bar el lloc. Tenim un pro­jecte i crec que és potent.
És una dimensió que falta. El Sant Jordi acull uns 15.000 espec­ta­dors, la Vall d’Hebron uns 3.000, i entre 8.000 i 10.000 no hi ha res. Hi ha un pro­jecte versàtil per a una cosa que ens falta.
Enguany s’ha suspès el Ciu­tat de Bar­ce­lona de ciclisme en pista per deficiències en la ins­tal·lació d’il·lumi­nació al velòdrom, segons l’orga­nit­zació, la FCC. Què ha pas­sat?
El volien fer en un horari en què no es podia fer perquè la il·lumi­nació no ho per­met. Volien fer unes 24 hores, però no era segur perquè hi ha zones que no estan ben il·lumi­na­des i vam ser nosal­tres que vam dir que no es podia fer. Està remo­de­lat i hi hem inver­tit molt i si cal llum es posarà.
Com valora la tasca al cap­da­vant d’esports frag­men­tada en dues eta­pes?
No es pot fer de qua­tre anys, sinó de dos períodes amb un forat al mig. Estem con­tents perquè el PIM l’estem exe­cu­tant, fa poc vam pre­sen­tar l’enquesta d’hàbits per saber què passa a la ciu­tat: la nos­tra pri­o­ri­tat és que els bar­ce­lo­nins facin esport i en puguin fer, i ens va dir que estem en un per­cen­tatge simi­lar al de les ciu­tats amb més pràctica espor­tiva del món i on s’ha cres­cut més és als ter­ri­to­ris on s’és més vul­ne­ra­ble; ens il·lusi­ona. S’han equi­li­brat els per­cen­tat­ges a tots els dis­tric­tes. I amb la dona també ha aug­men­tat. Per pri­mera vegada veiem que les dues cor­bes s’ajun­ta­ran algun dia, eren dues línies paral·leles. La gran pri­o­ri­tat nos­tra en aquesta ciu­tat és que l’esport sigui un dret i l’accés sigui uni­ver­sal i estem avançant.
Quina és la prin­ci­pal pre­o­cu­pació en la relació dona i esport?
Hi ha molt bones notícies però tenim un pro­blema que és que s’està mas­cu­li­nit­zant la pro­fessió. Tot el que són càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat, direc­ci­ons, tècnics... s’està reduint perquè en la lli­cen­ci­a­tura dels CAFE i els cicles for­ma­tius els per­cen­tat­ges de noies estan bai­xant en picat i això fa que sur­tin menys tècnics feme­nins. En el món dels clubs i les fede­ra­ci­ons hi ha poques direc­ti­ves. Estem tre­ba­llant per apo­de­rar les dones perquè aga­fin càrrecs. Això ens pre­o­cupa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)