Un mètode amb futur

Diu el tècnic de la selecció espa­nyola, l’anglès esta­blert de fa molts anys a Cata­lu­nya Adrian Lock, que la psi­co­lo­gia és fona­men­tal. Con­si­dera que cada juga­dora és un món amb un entorn que la con­di­ci­ona, Per tant, pre­dica que les fórmu­les per trans­me­tre la infor­mació que els vol fer arri­bar per moti­var-les, per esti­mu­lar-les, per treure’n, en defi­ni­tiva el màxim ren­di­ment, són sovint dife­rents. Una diver­si­tat, remarca, al ser­vei del bé comú, de l’equip, el gran tòtem. Els fets han demos­trat que el bri­llant bronze obtin­gut del mun­dial de Lon­dres és el fruit d’una filo­so­fia de grup que ha gene­rat una siner­gia espec­ta­cu­lar. La vete­rana Gigi Oliva –28 anys–, l’única super­vi­vent del quart lloc obtin­gut a Madrid 2006, ja va asse­nya­lar que en altres con­vo­catòries no es res­pi­rava el mateix ambi­ent de soli­da­ri­tat, d’uni­tat, d’igual­tat. L’equip no només ha sege­llat un èxit històric sinó que ha donat espec­ta­cle. Va per­dre la semi­fi­nal conta Irlanda en els shoot-outs però, tret d’un pri­mer quart més fluix, va ofe­rir mos­tres de la seva qua­li­tat, amb gust per l’hoquei sobre herba. Lock ha mode­lat un grup que pres­si­ona molt bé gràcies un to físic excel·lent impres­cin­di­ble i que mima la bola amb cri­teri, cons­ci­ent que la pos­sessió és un valor. La sub­cam­pi­ona, Irlanda, per exem­ple, se sent còmoda amb un hoquei directe en què en fa prou defen­sant i sor­tint al con­tra­a­tac. Holanda, supe­rior i intel·ligent tàcti­ca­ment –6-0 en la final– va con­ce­dir-li la bola de bon començament bus­cant l’error en la pos­sessió i la va des­tros­sar.

Espa­nya va ser supe­rior a Austràlia, la cin­quena del rànquing mun­dial i plata el 2014, en el par­tit per al ter­cer i quart llocs (3-1). Havia empa­tat con­tra aquest con­junt qua­tre cops en els par­tits pre­ce­dents, però el dia que tocava va sig­nar un pri­mer quart excel·lent i va encar­ri­lar l’èxtasi. El tri­omf va ser un exer­cici de superació. El dis­gust de la der­rota en la semi­fi­nal con­tra Irlanda va cos­tar de dige­rir. El bronze adqui­reix encara més valor si és té en compte que Austràlia va obli­gar la tot­po­de­rosa Holanda a recórrer als shoot-outs per eli­mi­nar-la.

L’arri­bada de Lock va ser la con­seqüència de dos grans fra­cas­sos. Espa­nya no es va clas­si­fi­car per jugar a Lon­dres 2012 i tam­poc no va acce­dir al mun­dial 2014. Calia una sac­se­jada que ha diri­git amb cri­teri amb un grup molt jove que espera arri­bar al seu zenit a Tòquio 2020.